El Tribunal Suprem ha declarat abusiva una clàusula hipotecària que obligava un client a contractar un segur de vida amb prima única finançada dins del préstec amb el Banco Popular, en un cas jutjat a València. La resolució afecta una hipoteca que incloïa 24.467 euros de prima única per a un segur d’amortització del crèdit per defunció, i conclou que la clàusula vulnera la normativa europea i manca de transparència.
La sentència, datada el 10 de juny, ha estimat el recurs presentat contra un fallo de maig de 2021 de l’Audiència Provincial de València. El Suprem ha revisat el cas d’un home que va firmar una hipoteca amb el Banco Popular, hui integrat en Santander, per un import total de 151.547,62 euros.
Dins d’esta quantitat, es van incloure 24.467 euros destinats a Allianz en concepte de prima de segur de vida per a cobrir la possible amortització del crèdit en cas de defunció. Això suposava que el client pagava tota la prima d’una sola vegada, integrada en el capital prestat, i assumia també els interessos generats sobre eixa quantitat durant tota la vida del préstec.
Obligació de contractar amb una asseguradora del mateix grup
El Suprem ha destacat que la clàusula imposava dos condicionants molt rellevants per al consumidor. D’una banda, obligava a subscriure el segur de vida per a l’amortització del préstec amb una entitat asseguradora del mateix grup empresarial que el banc. D’altra banda, exigia que el segur es contractara mitjançant una prima única en un contracte de llarga duració.
Segons la Sala de lo Civil, esta combinació vulnera la normativa europea aplicable en matèria de crèdit i assegurances. La directiva europea estableix que, encara que està justificat que els prestadors exigisquen una pòlissa de segur per garantir el reembossament del crèdit o el valor de la garantia, el consumidor ha de tindre la possibilitat de triar el seu propi proveïdor de segur.
La norma europea permet eixa elecció sempre que la pòlissa alternativa oferisca un nivell de garantia equivalent al de la pòlissa proposada pel prestador. En este cas, els magistrats assenyalen que no consta que es donara al client l’opció de contractar el segur amb una altra companyia amb condicions semblants.
A més, el Suprem recorda que la Direcció General de Seguros ja té declarat, com a mínim des de 2006, que exigir, amb motiu de la concessió d’un préstec hipotecari, un segur de vida a prima única per tot el període del crèdit, carregat mitjançant un increment del capital prestat, és una pràctica inadecuada i, en algunes ocasions, clarament abusiva.
Manca de transparència i desequilibri per al consumidor
Per estes raons, la Sala conclou que la clàusula no complix els estàndards de transparència exigibles. Segons la sentència, la condició imposada al client “no només no és transparent, sinó que també és abusiva”, perquè genera un greu desequilibri entre els drets i obligacions de les parts.
El consumidor no podia conéixer realment la TAE ni el cost global de la financiació que assumia. A més dels gastos propis de la hipoteca per a la compra de la vivenda, durant tot el període de vigència del contracte també assumia els costos de la financiació de la prima única del segur.
Els magistrats subratllen que eixe cost addicional s’hauria pogut evitar amb una prima periòdica, per exemple anual o mensual. No obstant això, no hi ha constància que al client se li oferira la possibilitat de contractar un segur de prima temporal anual renovable, ni amb la mateixa entitat ni amb altres companyies.
Tampoc consta que se li informara sobre una qüestió clau com són els criteris de càlcul del valor de rescat del segur. La resolució indica igualment que no es va explicar al consumidor l’elevat cost que suposava el pagament de la prima única, que a més havia de ser financiada dins del préstec hipotecari.
Com a conseqüència de tot això, el Tribunal Suprem determina que el banc ha de retornar al consumidor l’import de la prima única cobrada, més els interessos pactats. Ara bé, la Sala matisa que s’ha de deduir la part proporcional de la prima ja consumida fins al moment en què la sentència siga ferma, ja que durant eixe període el segur ha estat en vigor i ha oferit cobertura efectiva.
