El Ple de Castelló ratifica l’acord de canvi de denominació de la ciutat en la forma bilingüe

CASTELLÓ, 5 (EUROPA PRESS)

El Ple de l’Ajuntament de Castelló, corresponent al mes d’octubre, ha aprovat –amb els vots a favor de PP i Vox i en contra de PSPV i Compromís– la ratificació de la decisió de l’acord plenari de canvi de denominació del municipi en la seua forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana després de la recepció de l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L’acord es remetrà a la Direcció General de l’Administració Local.

Així mateix, s’ha rebutjat una esmena de Compromís en la qual proposava algunes puntualitzacions i demanava que s’incloguera que l’AVL té competència per a fixar les polítiques lingüístiques correctes de toponímia valenciana, i que, en el seu informe, considera que la denominació correcta des del punt de vista històric i lingüístic és Castelló de la Plana, i que si l’Ajuntament decidix, en contra del seu criteri, aprovar la doble forma, la solució és Castellón de la Plana-Castelló de la Plana.

El portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, ha destacat que el canvi de nom de la ciutat «només respon a l’interés partidista del PP per a aconseguir vots». «El PP sap de la importància per a la nostra llengua que el nom siga Castelló de la Plana, per açò volen fer-ho desaparèixer perquè el valencià siga només un diccionari en la prestatgeria», ha dit.

«Només han seguit els seus eslògans que només fomenten l’odi cap a la nostra llengua i ara porten una resolució que està incompleta i que hem hagut d’esmenar, doncs volen amagar el que diu l’AVL respecte que el nom és Castelló, i que el que pretenen fer va contra el seu criteri», ha ressenyat Garcia.

«Diuen que volen la nostra llengua, però han desaparegut els cursos en valencià i es relega a un segon lloc en les xarxes socials. No han fet res per la nostra llengua a banda d’arraconar-la i l’únic espai de prestigi que té el volen esborrar», ha afirmat el portaveu de Compromís, qui ha advertit que «açò acabarà en els tribunals perquè les dos coses que havien de fer per a fer el canvi –presentar l’informe d’un expert lingüista i escoltar l’AVL– les han incomplit de la manera més flagrant».

«LLIBERTAT PER A EXPRESSAR-SE EN LA LLENGUA PRÒPIA»

Antonio Ortolá, portaveu de Vox a l’Ajuntament, ha indicat que el valencià és «la veu dels nostres avantpassats i part essencial del que som, però el respecte per les llengües ha de vindre acompanyat de la llibertat perquè cadascun es puga expressar en la llengua que sent com a pròpia i que les dos llengües –el castellà i el valencià– siguen fons de riquesa i convivència».

«Per respecte al passat i al futur és fonamental que tota decisió lingüística es prenga des del consens, respecte i llibertat. Defensem que les dos llengües puguen coexistir, siguen una font de riquesa compartida, doncs la convivència entre diferents llengües és possible i enriquidora. Des de Vox defensem la llibertat en tots els espais de la vida pública», ha afegit.

Al seu torn, el socialista José Segura ha començat indicant que haguera sigut desitjable que s’haguera retirat este punt de l’ordre del dia del Ple i demanar una ampliació del termini perquè «tenim el cor i el cap amb els afectats de la DANA», al que l’alcaldessa ha respost que el govern va decidir mantenir el punt per a votació «posat que el termini legal és fins al 8 de novembre».

Respecte al canvi del nom de la ciutat, Segura considera que el govern «ha prioritzat els seus interessos polítics passant per damunt dels científics i culturals», i ha recordat que «només el 6 per cent de municipis de la Comunitat tenen l’opció bilingüe». «A vostés no els interessa gens ni miqueta defensar la nostra llengua, i l’informe de l’AVL és demolidor», ha subratllat.

No obstant açò, el socialista ha agraït que s’haja respectat el nom sol en valencià del Grau, «encara que no sabem si és perquè és més xicotet i té menys vots».

Finalment, la regidora de Cultura, María España, ha recordat que no s’elimina res del nom de la ciutat, «al contrari del que va passar quan es va perdre la forma en castellà». «Respectem profundament l’opinió de l’AVL, però esta ens apunta que, en cas de triar el bilinguismo, la forma adequada seria la que utilitzem des del primer minut». «No és el mateix estar en contra que tenir un criteri diferent», ha afegit la regidora, qui ha assenyalat que les competències de l’AVL no són «decidir el nom d’un municipi».

El Ple també ha aprovat per unanimitat la sol·licitud d’inici d’avaluació ambiental i territorial estratègica de la modificació puntual número 1/2024 del Pla d’Ordenació Detallada de Castelló relativa a la ubicació de l’ús d’estacions de servici després que, en sessió plenària, s’aprovara una declaració institucional que mostrava l’oposició a este tipus d’usos en els nuclis urbans de la ciutat.

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.