El PP recolzarà en Les Corts la proposta de Vox que insta el Govern valencià a evitar la destrucció, retirada o eliminació de construccions, plaques i altres elements situats en espais públics que puguen veure’s afectats per la Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, inclosos aquells relacionats amb el franquisme. Amb este moviment, els dos partits busquen blindar jurídicament estos símbols en nom de la protecció del patrimoni històric nacional.
El síndic del PP en Les Corts, Nando Pastor, ha avançat este suport i ha lamentat que la Llei valenciana de Concòrdia es trobe recorreguda davant el Tribunal Constitucional després de la impugnació del Govern central. Al seu juí, si no fora per eixe recurs no s’estaria generant l’actual debat polític sobre la permanència d’estos elements, que s’ha convertit en un nou punt de fricció entre la Generalitat i l’Executiu estatal.
La iniciativa de Vox reclama al Govern valencià l’adopció de totes les mesures necessàries per a impedir que es derroquen, retiren o eliminen edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualsevol altre símbol adossat a edificis públics o situat en la via pública. L’objectiu declarat és preservar intacte el que consideren patrimoni històric nacional, vinculant la protecció d’estos elements a l’aplicació de la Llei de Concòrdia autonòmica.
Protecció com a béns d’interés cultural
Per a reforçar eixa protecció, Vox proposa incoar els procediments necessaris per a declarar d’interés cultural els béns afectats, de manera que queden emparats per una figura de màxima protecció patrimonial. A més, planteja que el Govern central inicie els tràmits administratius corresponents per a declarar d’interés cultural aquells símbols que puguen entrar en conflicte amb la Llei de memòria democràtica i la protecció de la qual depenga directament de l’Estat.
El síndic de Vox, José María Llanos, ha explicat que, després del recurs d’inconstitucionalitat del Govern i la suspensió d’alguns preceptes de la Llei de Concòrdia, es van introduir canvis a través de la llei d’Acompanyament quant a la reubicació i resignificació de símbols. Ha subratllat que eixa modificació no ha sigut suspesa, per la qual cosa interpreta que existix marge legal per a mantindre estos elements en l’espai públic sempre que s’ajusten a la nova redacció normativa.
Segons Plans, esta situació permet mantindre símbols com la creu dels caiguts d’Alacant o la creu del parc Ribalta de Castelló, que esmenta com a exemples concrets d’elements que volen protegir, juntament amb uns altres que en la seua opinió formen part del patrimoni històric. Defén que tots ells representen una herència històrica i cultural que ha de preservar-se i, si és el cas, reinterpretar-se, però no eliminar-se de l’espai públic.
Preguntat per la vinculació d’estos símbols amb el franquisme, Plans ha respost que la creu té 2.000 anys i considera que està més associada a la tradició i la fe que a un règim polític concret. Per a reforçar el seu argument, ha comparat estos elements amb monuments com el Coliseu o els arcs de triomf de Napoleó, sobre els quals afirma que ningú plantejaria derrocar-los, defenent que la història ha de mantindre’s per a aprendre d’ella, fins i tot quan s’associa a etapes autoritàries.
Des del PP, Nando Pastor ha justificat el suport a la iniciativa de Vox assegurant que la Llei de Concòrdia situa en un mateix pla a totes les víctimes de la violència política recent a Espanya. Segons sosté, eixa norma posa en valor per igual a les víctimes de la República, les del franquisme i les d’ETA, en entendre que totes mereixen el mateix reconeixement i respecte institucional, i que la legislació ha de reflectir eixa equiparació. Per al PP, aquesta equiparació és un element central de la Llei.
Pastor ha afegit que comprén que al Govern d’Espanya no li resulte còmoda esta llei perquè, segons afirma, necessita del suport de Bildu per a mantindre’s en el poder. A partir d’ací, acusa l’Executiu de Pedro Sánchez d’actuar mogut pels seus acords parlamentaris, i recalca que per al PP el conflicte jurídic obert en el Tribunal Constitucional respon a interessos polítics del Govern central, no a un problema de fons en la norma valenciana.
Des de l’oposició socialista, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha considerat que Vox mostra amb esta iniciativa el que definix com la seua verdadera essència, que identifica amb la defensa del feixisme i dels monuments commemoratius lligats a eixe passat. Lamenta que el PP s’haja tirat en mans de Vox i que avale la permanència d’estos elements en l’espai públic valencià, una decisió que, segons ell, normalize pràctiques que exalten un règim dictatorial.
Muñoz ha assegurat que el PSPV seguirà situat en el que denomina el costat bo de la història, enfront d’unes dretes a les quals acusa de mantindre’s en el costat incorrecte en defendre el manteniment de símbols que, al seu juí, exalten un règim dictatorial i la seua memòria pública. El PSPV reafirma la seva posició contrària a la tolerància de símbols franquistes en l’espai públic.







