El Vila-real es va emportar una victòria d’enorme pes en San Mamés en derrotar 1-2 a l’Athletic, un resultat que reflectix la diferència actual entre els dos equips i que deixa molt tocat al conjunt bilbaí. Els punts de Cardona i Alfon en la primera part van encarrilar un dol en el qual els locals a penes van trobar respostes i en el qual el gol tardà de Guruzeta va resultar insuficient per a rescatar una cosa positiva.
L’Athletic va tornar a mostrar un preocupant bloqueig futbolístic. L’equip blanc-i-vermell va ser, més que mai, un voler i no poder: va tindre intenció, empenyiment per moments i el suport de la graderia, però li va faltar claredat en l’últim passe, recursos per a desarmar a un rival ben ordenat i tremp per a reaccionar després dels colps grocs. La conseqüència és una nova derrota que complica el seu objectiu d’aconseguir els 42 punts marcats com a barrera de tranquil·litat en la classificació.
Partit igualat fins al primer colp del Vila-real
El partit va arrancar amb un interessant tanteig entre dos equips ben col·locats i molt atents a no concedir espais. L’Athletic va pressionar alt des de l’inici, buscant incomodar l’eixida de pilota del Vila-real i provocar errors prop de l’àrea de Luiz Júnior. No obstant això, va ser el quadre visitant qui va gaudir de la primera ocasió clara: un tret de Pape Gueye des de la frontal que va obligar a Unai Simón a lluir-se desviant la pilota a córner amb la gemma dels dits.
La rèplica local va arribar en el minut 17, quan Yuri va provar sort amb un tir que va marxar desviat. El lateral esquerrà, molt actiu en atac, i un Nico Williams participatiu, ràpid i amb espurna, van ser els principals arguments ofensius d’un Athletic que, com tantes vegades esta temporada, va tornar a fallar en la precisió final per a transformar les seues aproximacions en ocasions clares. Yuri
En eixe escenari de combat nul, el Vila-real va aprofitar la seua major verticalitat per a assestar el primer colp abans de la mitja hora. Gerard Moreno va obrir el joc a la dreta per a la pujada de Oluwaseyi i el canadenc va posar un centre a l’àrea que Cardona, completament només, va controlar per a elevar la pilota per damunt de l’eixida de Unai Simón i firmar el 0-1. Un gol que va castigar amb duresa la falta d’encert blanc-i-vermella i va reforçar la sensació de maduresa del conjunt castellonenc. Cardona
El punt va deixar atordit a l’Athletic durant diversos minuts. El Vila-real, guiat per un Gerard Moreno que va manejar el ritme del partit al seu gust, es va trobar molt còmode davant un rival que estrenyia però no aconseguia traduir eixa intensitat a vegades. Yuri i Jauregizar ho van intentar amb sengles trets que van servir per a animar a la graderia, però no per a inquietar de veritat a Luiz Júnior. Gerard
Quan el primer temps semblava abocat al descans amb el mínim avantatge visitant, va arribar l’error que va marcar el dol. En el minut 50, ja en el quint dels sis afegits per l’àrbitre, una #greu fallada d’Iñigo Lekue va deixar la pilota franca per a Alfon. L’extrem del Vila-real, titular per primera vegada, va encarar a Unai Simón i va definir amb fredor per a establir un 0-2 que, de moment del xoc, va resultar especialment dolorós per a l’Athletic i va provocar els primers xiulets des de la graderia cap als de Valverde.
La conseqüència directa d’eixa fallada va ser la substitució de Lekue en el descans. L’Athletic estava obligat a eixir amb tot després del pas per vestuaris, però la realitat va ser ben distinta. Entre la qualitat del Vila-real per a manejar l’avantatge i la incapacitat local per a generar un joc fluid, els intents bilbaïns es van quedar en simples trets de salva que a penes van inquietar la porteria rival. substitució
L’equip blanc-i-vermell tampoc va aconseguir traure partit de l’estratègia, una de les seues armes habituals quan el joc s’embossa. Ni els servicis de cantonada ni les faltes laterals es van traduir en ocasions clares, la qual cosa va incrementar la sensació d’impotència en la graderia. A mesura que passaven els minuts, l’ímpetu no aconseguia per a compensar la falta d’idees, i part de l’afició va començar a mostrar la seua desaprovació amb xiulades intermitents. estratègia
Davant, el Vila-real va gestionar l’avantatge amb criteri i fins va disposar d’oportunitats per a sentenciar el partit amb un tercer gol. Els visitants van perdonar un parell d’ocasions clares per a liquidar a l’Athletic, que es va veure obligat a arriscar cada vegada més, ja sense Nico Williams ni Sancet sobre la gespa, els dos substituïts al voltant del minut 66. Eixa necessitat d’avançar línies va deixar espais arrere que l’equip de Marcelino no va acabar d’aprofitar, però que van consolidar el seu domini psicològic de la trobada.
A sis minuts del final, quan bona part de l’afició blanc-i-vermella ja havia començat a abandonar San Mamés, va arribar el gol que va retornar una mica d’emoció al marcador. Un centre de Yuri des de l’esquerra va ser rematat per Guruzeta per a firmar el 1-2 i donar una vida extra als locals en la recta final. No obstant això, el punt, més fruit de l’orgull que d’un canvi real en el joc, va arribar massa tard per a alterar el signe del dol. Guruzeta
Els minuts finals es van viure entre l’esperança d’una remuntada in extremis i la frustració acumulada per la dinàmica negativa de l’equip. En l’última acció, l’Athletic va reclamar un possible penal sobre Laporte, una jugada que va deslligar les protestes dels jugadors i part del públic abans que l’àrbitre assenyalara el final. La brega va acabar dirigint-se cap a l’actuació arbitral, però també va reflectir el malestar general amb el rendiment blanc-i-vermell.
En el balanç global, el marcador reflectix una victòria convincent del Vila-real, que va saber traduir en la gespa els vint punts d’avantatge que li separen de l’Athletic en la taula. El conjunt castellonenc va mostrar solidesa, contundència en les àrees i personalitat en un escenari tan exigent com San Mamés, mentres que l’Athletic es queda de nou sense premi, amb males sensacions i amb l’obligació de reaccionar per a no veure perillar el seu objectiu de permanència tranquil·la.
La derrota i el moment anímic del vestuari es van reflectir també en les paraules del capità blanc-i-vermell, Iñaki Williams, que va reconéixer que les sensacions estan sent fotudes perquè l’equip no acaba de puntuar i va admetre que quan no se sumen punts cal mirar el que ve per baix i que toca estrényer el cul. El davanter va defendre que l’objectiu ha de ser barallar per Europa cada temporada, però va assumir que, donades les circumstàncies actuals, és inevitable tindre un ull posat en la part baixa de la taula.
Pel costat visitant, Alfon es va convertir en un dels noms propis de la nit. En la seua primera titularitat en lliga, l’extrem va firmar un partit molt complet, es va mostrar còmode i ben abrigallat pels seus companys i es va estrenar com a golejador en un escenari de màxima exigència. Després de la trobada, va destacar que l’equip ha treballat bé i ha fet les coses com tocaven, va valorar la importància de guanyar en un camp complicat i va subratllar el mèrit d’un Vila-real que es manté en la zona alta de la classificació gràcies a la seua solidesa tant a casa com a domicili.
Amb este triomf, el Vila-real reforça la seua candidatura als llocs europeus i consolida una ratxa positiva basada en la seua capacitat per a competir davant rivals importants i sumar punts en estadis difícils. L’Athletic, en canvi, ix de nou assenyalat pels seus dubtes, amb la graderia dividida entre el suport i la crítica i amb la sensació que el marge d’error es reduïx jornada a jornada.
Quant als noms propis del xoc, Cardona va obrir el marcador amb un gol d’oportunista, Alfon va ampliar l’avantatge amb una miqueta que va castigar un error greu en la saga local i Guruzeta va sostindre l’orgull blanc-i-vermell amb un gol que només va maquillar el resultat. L’àrbitre José Luis Guzmán Mansilla va mostrar targetes grogues a Gorosabel i Guruzeta per part de l’Athletic, i a Pau Navarro, Comesaña i Buchanan al Vila-real.
El dol, corresponent a la jornada 31 de LaLiga, va reunir 42.981 espectadors en les graderies de San Mamés, un escenari que va tornar a viure una nit de contrastos: l’alegria groga per un triomf de prestigi i la frustració blanc-i-vermella per una nova ocasió perduda per a canviar la dinàmica de la temporada.
