Els artistes fallers reclamen ajudes directes per a compensar la forta pujada del preu del suro per la guerra d’Iran, mesures per a frenar l’intrusisme mitjançant concursos que exigisquen titulacions i el reconeixement oficial del seu ofici com a professió, amb l’objectiu de salvar un sector que, segons admeten, està en una situació delicada a pesar de la bona salut de les Falles.
Increment del preu del suro i impacte en els tallers
El mestre major del Gremi d’Artistes Fallers, Vicente Julián, explica que, després de les Falles de 2026, la situació del món faller és molt positiva, amb uns 130.000 fallers censats i una pujada important després de la pandèmia.
No obstant això, subratlla que els artistes fallers, que són l’eix principal de la festa perquè són els qui fan els monuments, afronten serioses dificultats econòmiques i professionals.
Julián detalla que els artistes tanquen pressupostos amb les comissions sabent el que cobraran, però estos acords no contemplen l’augment constant del cost dels materials.
Des de març fins ara, calcula que el preu del suro ha pujat un 30 % a conseqüència de la guerra d’Iran i adverteix que encara pot pujar més, cosa que fa que cada monument siga més car de produir.
Segons denuncia, eixe increment de costos l’assumeixen quasi sempre els tallers dels artistes fallers i no es reparteix amb les comissions que contracten les falles.
Açò reduïx de manera directa el marge de benefici dels professionals i posa en risc la viabilitat de molts negocis.
Julián remarca que la guerra d’Iran està afectant molt al sector perquè hi ha dos plantes on es fabrica el component necessari per a produir el suro, una en França i una altra en Espanya, que estan paralitzades pels alts costos de fabricació.
Esta situació tensiona encara més el mercat i dificulta trobar materials a un preu assumible.
Davant este escenari, des del Gremi han demanat als artistes que tinguen molt en compte l’augment del cost dels materials i que presenten projectes de falles més menudes en tots els aspectes: menys ninots, menys altura i menys volum.
L’objectiu és fer rendible l’ofici i garantir la continuïtat dels tallers.
Artistes que deixen la primera línia de les Falles
El mestre major alerta també d’un degoteig d’artistes que deixen la primera línia de les Falles, sobretot en Secció Especial, la més exigent i costosa.
Destaca el cas de companys que, per diversos motius, estan abandonant esta categoria, com Paco Torres, i altres que han decidit fer una pausa, com Raúl Martínez ‘Chuky’.
Afig que artistes de referència com Alejandro Santaeulalia i Vicente Llácer no repetixen la falla municipal i només faran una falla infantil en zones com el Perelló o el Perellonet, fonamentalment per amistat, i recorda que alguns tallers han tancat, com el de Carlos Carsí.
Precisament, Carsí ha sigut inhabilitat per incompliments amb les comissions que tenia contractades, una situació que, segons Julián, està relacionada amb les dificultats generals del sector i amb la necessitat d’assumir pujades constants del cost dels materials sense tindre un marge suficient.
Davant estos casos, des del Gremi insistixen que cal adaptar els projectes a la realitat econòmica i ajustar la grandària i complexitat de les falles perquè els tallers siguen sostenibles i no hagen d’assumir riscos excessius.
Responsabilitat de les comissions i lluita contra l’intrusisme
Un altre dels problemes que assenyala Julián és l’intrusisme professional.
Reclama la responsabilitat de les comissions falleres perquè no contracten ningú que no tinga titulació, acreditació professional o competències reconegudes per a fer falles.
A parer seu, diversos factors estan afectant el sector i l’intrusisme és un dels més greus.
Considera que s’ha d’evitar que persones sense formació ni acreditació puguen signar falles i, per això, demana a les comissions que siguen estrictes a l’hora de contractar.
Julián defensa que, si en els concursos per a fer falles es demanara exclusivament titulació i acreditació professional per a participar, l’intrusisme pràcticament desapareixeria.
Com a exemple, proposa copiar el model de les Fogueres d’Alacant, on ja s’exigixen estes acreditacions en els concursos oficials.
Assegura que eixa regulació beneficiaria directament els artistes professionals, perquè reduiria la competència deslleial, però també ajudaria les comissions, ja que totes competirien en igualtat de condicions i amb garanties de qualitat i seguretat en els monuments.
Manca de relleu generacional i reconeixement de l’ofici
El mestre major apunta també a la manca de relleu generacional com un altre dels reptes del sector.
Recorda que existix el grau superior d’artista faller i d’escenografia, però que, quan els jóvens acaben d’estudiar, amb 20 o 22 anys, no tenen capacitat econòmica per a muntar un taller propi.
Per este motiu, reclama que les administracions donen suport al relleu generacional amb ajudes i programes que garantisquen la continuïtat de l’ofici, perquè, sense nous professionals, el futur de les Falles quedaria compromés.
Julián lamenta també que la figura de l’artista faller ni tan sols aparega al catàleg oficial de professions, tot i que les Falles estan reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Considera que eixa contradicció evidència la falta de reconeixement institucional.
En este sentit, defensa que, igual que el sector del cine té un ‘traje a medida’ de subvencions, es poden dissenyar ajudes específiques que repercutisquen directament en els tallers fallers i els permeten recuperar part del que estan perdent per la pujada de costos i les condicions actuals.
Un gremi reforçat i quasi 2.000 monuments a la província
Tot i les dificultats, el Gremi d’Artistes Fallers ha aconseguit reforçar-se.
Julián explica que estan demanant a tots els professionals que complixen els requisits que s’agremien perquè necessiten un gremi fort per a defensar els seus interessos, i assegura que ho estan aconseguint, amb uns 300 associats en l’actualitat.
Detalla que en la ciutat de València es planten unes 400 falles grans i unes altres 400 infantils, és a dir, unes 800 en total.
A esta xifra s’afegix una quantitat semblant a la resta de la província de València, fins a arribar a entre 1.900 i 2.000 monuments fallers en conjunt, als quals cal sumar les falles d’alguns municipis de les províncies d’Alacant i Castelló.
La dimensió d’esta oferta posa de manifest la importància econòmica i cultural del treball dels artistes fallers i la necessitat que el sector siga viable per a poder mantindre este volum de monuments cada any.
Mesures urgents i paper de les administracions
Per a evitar que d’ací a un any la situació siga la mateixa o inclús pitjor, Julián considera que cal començar a aplicar mesures ja, encara que algunes puguen ser impopulars.
Entre elles, proposa restringir i regular de manera clara els concursos per a fer falles, una competència que depén principalment dels ajuntaments.
Assegura que establir criteris i requisits més estrictes en estos concursos no costa res i es podria aplicar de manera immediata amb voluntat política.
Esta regulació ajudaria a professionalitzar el sector i a garantir que els projectes adjudicats respecten uns mínims de solvència tècnica i professional.
A més, insta el Congrés a aprovar el reconeixement de l’ofici d’artista faller com a professió, un pas en què, a la seua manera de vore, s’han d’implicar totes les administracions: la central, l’autonòmica, la provincial i les locals.
Segons recorda, diferents estudis estimen que durant la setmana gran de Falles es generen només en la ciutat de València uns 1.000 milions d’euros d’impacte econòmic, entre turisme, hostaleria, comerç i servicis relacionats.
Malgrat això, lamenta que els artistes fallers quasi no perceben una part justa d’eixos beneficis.
Per tot això, des del sector insistixen que és necessari que una part d’eixe impacte econòmic torne als tallers a través d’ajudes, regulació i reconeixement professional, per a garantir que els artistes puguen continuar fent possibles les Falles any rere any.
Per a seguir l’actualitat de les Falles i del món faller, es pot consultar la secció específica de València Diari en l’enllaç [Falles i festes populars](/falles).
A més, la informació oficial sobre el reconeixement de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat està disponible a la pàgina de la Unesco: https://ich.unesco.org.
