La Confederació de Sindicats d’Inquilines i el moviment per la vivenda han convocat una onada de mobilitzacions
La Confederació de Sindicats d’Inquilines i el moviment per la vivenda han convocat una onada de mobilitzacions en almenys 24 ciutats durant esta primavera, amb una data destacada a València el 6 de juny. Estes protestes es plantegen com a resposta al que qualifiquen de situació residencial insostenible en tot el país i pretenen convertir-se en el punt de partida per a organitzar una vaga general centrada en el problema de la vivenda.
Sota el lema ‘Ni lloguers pels núvols, ni salaris pels sòls’, la Confederació denuncia que el cost de la vivenda absorbix més de la mitat dels ingressos de la majoria social. Segons sostenen, esta pressió econòmica impedix l’emancipació de la joventut, força a moltes persones a compartir pis o a viure en pitjors condicions i acaba deteriorant el teixit social i comercial dels barris, ja que els qui no poden afrontar les pujades de preus es veuen obligats a marxar-se.
Reivindicacions clau del calendari de protestes
Les mobilitzacions s’articulen entorn de tres grans reivindicacions. En primer lloc, exigixen que els contractes de lloguer siguen indefinits, de manera que les famílies i persones inquilines disposen de major estabilitat i no estiguen sotmeses a contínues renovacions o pujades de preu. Vinculat a això, reclamen una baixada efectiva dels preus del lloguer i, al mateix temps, una pujada dels salaris i de les pensions mínimes fins als 1.500 euros, amb l’argument que només així es pot equilibrar la relació entre ingressos i cost de la vivenda.
En segon lloc, els sindicats d’inquilines demanen l’expropiació dels grans tenidors de vivenda i la creació d’un parc residencial fora del mercat, destinat a lloguer social i protegit. Al seu juí, esta mesura seria necessària per a frenar els desnonaments i oferir una alternativa estable als qui no poden assumir els preus actuals, reduint així la dependència del mercat privat i l’especulació.
La tercera gran reivindicació passa per una reforma profunda de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que, segons denuncien, empara una estafa als inquilins. En este marc, reclamen posar fi a l’ús abusiu del lloguer de temporada i del lloguer d’habitacions, modalitats que s’utilitzen per a esquivar els límits i proteccions del lloguer residencial ordinari i que, en la pràctica, encarixen els preus i deixen als inquilins amb menys drets.
Calendari de mobilitzacions
El calendari de mobilitzacions arranca a Guadalajara el 23 de maig. Un dia després, el 24 de maig, estan previstes convocatòries simultànies a Madrid, Terol, Saragossa i Badajoz, la qual cosa mostra la voluntat d’estendre la protesta a diferents territoris i grandàries de ciutat. El mes de maig es tancarà amb mobilitzacions a Burgos, Logronyo i Múrcia el dia 30, i a Valladolid el dia 31, configurant una primera fase de pressió en diverses comunitats autònomes.
Ja al juny, l’agenda de protestes continua amb una cita a Vigo el dia 5. Per al 6 de juny els convocants esperen que es convertisca en la jornada de major intensitat, amb concentracions i accions a Catalunya, València, Alacant, Gijón, la Corunya, Ourense, Segòvia, Cantàbria, Àvila i Santiago de Compostel·la. La inclusió de València este dia subratlla la importància d’esta ciutat en la mobilització per la vivenda, tant pel pes del seu mercat de lloguer com per la capacitat d’arrossegament que pot tindre a la Comunitat Valenciana.
A Catalunya, expliquen que la mobilització adoptarà la forma d’una macroenquesta sobre el cost de la vida, en punts descentralitzats del territori i en el marc de la campanya enscostalavida.org. Amb esta fórmula, busquen recopilar dades directes de la població sobre com impacten els preus de la vivenda, els subministraments i altres gastos bàsics en el dia a dia, i utilitzar eixa informació per a reforçar la seua denúncia pública.
L’onada de protestes es prolongarà durant tot el mes de juny. El calendari preveu una jornada de mobilització a Salamanca el 21 de juny, a la qual seguiran accions a Màlaga i Cadis el 27 de juny i, finalment, en Gran Canària el 28 de juny. Els convocants avancen que en les pròximes setmanes s’anunciaran noves dates i ciutats que se sumaran a este recorregut, amb l’objectiu d’ampliar el mapa de mobilitzacions i donar visibilitat a la problemàtica de la vivenda també en àrees on l’organització està en fase de creixement.
Vaga general i aliança social
La Confederació de Sindicats d’Inquilines planteja que este cicle de protestes no es limite a accions puntuals, sinó que servisca com a base per a preparar una vaga general. Consideren que la vivenda s’ha convertit en un assumpte polític de primer orde, que travessa la vida quotidiana de la majoria social i condiciona des de la capacitat d’estalviar fins a la possibilitat de formar una llar o triar on viure.
L’anomenada a la protesta es dirigix a tots els agents socials compromesos amb el dret a la vivenda i també als sindicats de treballadors, amb la intenció de teixir una aliança àmplia. Aspiren a frenar el que descriuen com una transferència constant d’ingressos de la classe treballadora cap als rendistes, és a dir, cap als qui obtenen beneficis de la propietat immobiliària. Al mateix temps, volen confrontar el discurs de l’extrema dreta que culpa a la població migrant de l’empobriment general i pressionar al govern perquè adopte reformes contundents en matèria de vivenda que protegisquen de manera efectiva als inquilins.
