El govern espanyol i LaLiga treballen pel retorn del públic als estadis de futbol

 

El govern espanyol i LaLiga estan estudiant el retorn del públic als estadis de futbol durant els darrers partits de la Lliga, segons han informat la Ser i la Cope la passada nit. Este retorn dels aficionats a les graderies dels estadis de Primera i Segona podria fer-se efectiu a partir del cap de setmana del 9 de maig, coincidint amb la fi de l’estat d’alarma, o bé només durant els dos últims partits, segons les informacions d’ambdues cadenes de ràdio. Si finalment este fet es produeix d’aquí a deu dies, coincidirà amb dos partits que poden decidir el campionat: Barça-Atlético de Madrid i Real Madrid-Sevilla.

 

L’executiu estatal estaria treballant en un protocol definitiu d’actuació, que també es podria aplicar per a la Lliga Endesa de bàsquet. Este protocol inclouria un aforament màxim —de 5.000 espectadors segons la Cope i del 25% del total segons la Ser— i altres mesures com la prohibició d’aixecar-se o de treure’s la mascareta per menjar. Segons la Cope, el govern espanyol té l’objectiu que el retorn de públic als estadis ajude a impulsar la temporada turística.

14 mesos sense públic als estadis de Primera i Segona Divisió

Lúltim partit de Lliga disputat amb públic va ser el 8 de març de 2020 a l’Estadi Benito Villamarín de Sevilla. Va ser un Betis-Real Madrid, que va acabar amb victòria andalusa per 2-1. Dos dies després es va jugar un Eibar-Real Sociedad, ja sense públic, i a partir d’aquí, amb el decret de l’estat d’alarma del govern espanyol, la competició es va suspendre fins a l’11 de juny, quan es va reprendre amb les graderies buides i importants mesures de seguretat entre jugadors i tècnics.

La situació a partir de la Segona B és diametralment diferent, ja que durant bona part de la temporada hi ha hagut una quantitat limitada de públic a les graderies, tot i que això ha anat variant segons la comunitat autònoma on es disputaven els partits. 

Últimes notícies

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.

Díez reclama traure a l’AVL de la disputa política mentres el seu pressupost puja un 5,1% en 2026

El vicepresident segon José Díez defén en Les Corts que el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua augmente un 5,1% en 2026 i reclama mantindre-la al marge de la confrontació partidista.

Compromís reclama en el Congrés que Marlaska explique l’actuació policial en la vaga docent valenciana

Compromís i altres grups demanen que Marlaska rendisca comptes en el Congrés per l'actuació policial durant la vaga docent en la Comunitat Valenciana i per l'agressió a una professora.

Els Premis Rei Jaume I reconeixen avanços en economia de gènere, fotònica i biomedicina

La 38 edició dels Premis Rei Jaume I reconeix investigacions capdavanteres en economia de gènere, fotònica, canvi climàtic, biomedicina, noves tecnologies, empresa i salut pública, amb set guardons dotats amb 100.000 euros cada un.