Set països europeus s’han implicat en un projecte comú per a accelerar el desenrotllament de pesticides verds capaços de substituir als productes químics més tòxics i protegir cultius essencials per a la seguretat alimentària. La iniciativa, anomenada CropSafe i finançada amb fons europeus, s’ha iniciat recentment sota la coordinació del Grup d’Investigació de Fitopatologia de la Universitat d’Alacant, dirigit per Luis Vicente López Llorca i amb la participació de Federico López Moya.
El repte consistix a obtindre materials bioactivos de baixa petjada de carboni a partir de biomassa i aplicar-los en la lluita contra plagues amb una eficàcia comparable a la dels plaguicides de síntesis. Esta línia encaixa amb les estratègies de sostenibilitat i economia circular de la UE, el marc legal de la qual restringix o retira del mercat substàncies nocives. Comptar amb alternatives viables és clau perquè el camp mantinga rendiments sense incomplir la normativa.
La biomassa, que sovint es malgasta, concentra compostos amb potencial biopesticida. Restes de processos industrials o de la pròpia activitat agrícola poden usar-se directament o integrar-se en formulacions per a millorar la seua estabilitat i aplicació. Reutilitzar estos subproductes reduïx costos de gestió, evita impactes ambientals associats al residu i crea cadenes de valor locals al voltant de recursos que hui a penes s’aprofiten.
Tres cultius sota pressió
El consorci ha identificat tres cultius essencials amenaçats: creïlla, tomaca i plàtan. Els dos primers patixen l’atac de nematodes, paràsits microscòpics que colonitzen les arrels i resten vigor a les plantes. En tomaca, estes plagues estan reduint les collites fins a un 65%, amb pèrdues directes de producció i major exposició a altres malalties.
En platanera, el morrut negre i el fong Fusarium oxysporum impulsen una pandèmia global. El fong asfixia les plantes i, al no existir cura, s’expandix amb rapidesa, fins al punt d’amenaçar la continuïtat del cultiu en diferents regions. L’impacte es traduïx en majors costos de control, risc de desproveïment i pressió a l’alça sobre els preus.
De la biomassa al camp
Tres biorrefinerías situades a Noruega i Dinamarca aporten al projecte subproductes derivats de l’obtenció de polpa de paper, algues marines i pòsits de café usats. Eixa és la matèria primera amb la qual els equips generaran bioproductes que primer s’assagen en laboratori i, després, es testen en explotacions agrícoles per a comprovar la seua eficàcia en condicions reals.
La validació s’ha organitzat per cultius i països: al Regne Unit s’aplicaran en creïlla; el Consiglio Nazionale delle Ricerche i la Universitat d’Alacant ho faran en tomaca; i el Grup Regional de Cooperatives Plataneras de Canàries, al costat de la UA, avaluarà el seu ús en platanera enfront del morrut negre i Fusarium oxysporum. Esta diversitat d’escenaris permet ajustar dosis i formulacions a diferents manejos i climes.
A més dels compostos obtinguts de la biomassa, el projecte contempla l’ús de microorganismes antagònics com a agents de control biològic. En el laboratori de la UA es treballa amb un fong nematófago que, en contacte amb la biomassa, creix i produïx metabòlits amb activitat contra les plagues. Integrar estos metabòlits en formulacions basades en residus podria potenciar l’efecte, reduir la dependència de químics de síntesis i minimitzar la petjada de carboni dels tractaments.
Segons l’equip, els primers resultats en laboratori han sigut satisfactoris: ja s’han trobat productes amb propietats enfront d’algunes de les dianes del projecte. El següent pas consistix a traslladar eixes troballes a proves de camp i escalar la producció si es confirma el seu rendiment. De prosperar, CropSafe revaloritzarà residus difícils de gestionar, mitigarà impactes en els ecosistemes agrícoles i oferirà als productors noves ferramentes alineades amb les exigències europees.
