La neuràlgia del trigemin és considerada per l’OMS com un dels tres dolors més intensos i el tractament farmacològic aconseguix un alleujament inicial del dolor en el 70-80% dels pacients. A Espanya, més de 35.000 persones conviuen amb este trastorn i al voltant de 2.000 el desenrotllen cada any.
Este quadre es caracteritza per episodis de dolor molt intens en una mitat de la cara que els pacients descriuen com a ‘descàrregues elèctriques‘. Es desencadena amb estímuls quotidians com parlar, llavar-se les dents o sentir el vent, perquè el nervi trigemin transmet la sensibilitat del rostre al cervell. L’impacte en la vida diària és notable: gestos automàtics poden provocar crisis i portar a evitar activitats bàsiques.
Segons Juan Fernando Henares, responsable de la Unitat del Dolor de Quirónsalud Alacant, ‘el dolor de la neuràlgia del trigemin és un dels més severs que pot patir una persona’ i és ‘elèctric, breu i sobtat’. La unilateralitat dels episodis i el seu caràcter imprevisible dificulten el control sense una estratègia terapèutica ajustada.
Tractaments farmacològics
La primera línia d’actuació són fàrmacs antineurítics que reduïxen la hiperactivitat del nervi. Amb ells, la resposta inicial se situa prop del 80%. L’objectiu és estabilitzar la transmissió de senyals dolorosos i disminuir la freqüència i intensitat de les crises, ajustant dosis i combinacions en funció de la tolerància.
Quan apareixen efectes secundaris com a somnolència o marejos, o quan l’eficàcia s’atenua amb el temps, es dona pas a tècniques mínimament invasives. Este canvi busca mantindre el control del dolor sense comprometre la sensibilitat facial.
Entre estes opcions, la radiofreqüència polsada (PRF) del gangli de Gasser s’aplica per via percutània, amb sedació conscient i control radiològic. Este procediment ‘neuromodula el nervi sense cremar-lo, la qual cosa reduïx el dolor mantenint la sensibilitat’, permetent abordar el punt d’origen del dolor de manera precisa.
A més, en la mateixa sessió l’equip mèdic pot injectar tractaments de medicina regenerativa per a prolongar l’efecte, amb ‘més mesos d’alleujament i menys necessitat de medicació’. L’objectiu, en paraules d’Henares, és ‘calmar el nervi i ajudar a recuperar-se’, disminuint la dependència de fàrmacs a llarg termini.
Major incidència en dones majors de 50
Segons la Societat Espanyola de Neurologia, almenys un 0,3% de la població desenrotllarà este trastorn al llarg de la seua vida. La incidència recau principalment en dones majors de cinquanta anys, en una proporció aproximada de 1,5 a 1 enfront dels hòmens, encara que pot aparéixer en qualsevol etapa de l’edat adulta.
Quant als avanços, el responsable de la Unitat del Dolor ha assenyalat la millora de les tècniques de neuroimatgeria per a ‘identificar amb major precisió’ la compressió vascular i el desenrotllament de nous fàrmacs amb ‘major eficàcia i menys efectes secundaris’. Una millor identificació de la causa i més opcions terapèutiques permeten seleccionar l’abordatge adequat i ajustar el tractament, amb la meta de controlar els brots i preservar la sensibilitat facial.
Atés que els desencadenants formen part de la rutina diària, el maneig primerenc i individualitzat ajuda a recuperar qualitat de vida i a reduir l’anticipació del dolor, que pot intensificar els episodis.
