Alberto Núñez Feijóo ha defés davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana que les riuades que van assolar el sud de València a l’octubre de 2024 van ser un ‘supòsit claríssim’ d’emergència nacional que degué assumir el Govern central.
El líder del PP ha explicat que, al seu juí, havia d’haver sigut el Ministeri de l’Interior el que gestionara la catàstrofe, o en defecte d’això la vicepresidència de Teresa Ribera, atés que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) estan adscrites al Ministeri per a la Transició Ecològica. Amb eixe encaix competencial, ha sostingut que una assumpció estatal hauria permés centralitzar la resposta i coordinar de manera directa als organismes ja implicats.
Competències i cadena de comandament
La jutgessa li ha replicat que la titularitat del pla especial d’inundacions de la Comunitat Valenciana correspon al govern autonòmic. Este contrast ha emmarcat el focus de l’interrogatori en la delimitació de responsabilitats i en si la presa de decisions es va ajustar als protocols existents, un aspecte clau per a conéixer qui havia de liderar cada fase de l’emergència.
Feijóo ha sigut interrogat sobre com ha afrontat situacions crítiques en la seua etapa al capdavant de la Xunta i ha recordat que no va viure cap de la gravetat de la dana, encara que sí altres rellevants, com l’accident del Alvia, de competència estatal, i grans incendis gestionats en coordinació amb l’UME. Preguntat per si va liderar personalment aquelles emergències, ha respost que no, que les lleis assignen funcions als consellers, i que ell acudia al 112 per a informar-se i seguir les instruccions dels tècnics. Amb això ha volgut subratllar que, en la seua experiència, la gestió es recolza en la cadena de comandament i en criteris tècnics.
En el pla processal, el lletrat de l’ex secretari autonòmic Emilio Argüeso ha advertit d’una possible extralimitació de la investigació en considerar que s’estaven fent esbrinaments sobre el expresident Carlos Mazón, aforat i no investigat. La magistrada ha explicat que l’objectiu de la declaració és conéixer quina informació va poder rebre el testimoni a través de Mazón, la qual cosa al seu torn permetria inferir quines dades van traslladar al llavors president els investigats. Així, ha delimitat l’interés de la causa a la traçabilitat de la informació durant els moments crítics.
Missatges, decisions i desplaçaments
Feijóo ha admés que no sap on estava Mazón quan va intercanviar missatges amb ell la tarde-nit del 29 d’octubre de 2024, si bé al seu juí ‘semblava que estava informat’. Ha afegit que la primera notícia sobre la possibilitat de morts li va arribar per un missatge del president a les 23.25 hores, una fita temporal que ha situat l’evolució de la gravetat percebuda.
Preguntat pel flux de comunicacions, ha assenyalat que va ser ‘en temps real’ des que es va interessar per la situació a les 19.59, i que a partir de llavors els dos van mantindre 23 comunicacions —entre missatges i crides— en una mica més de tres hores. Per al testimoni, eixe ritme ha reflectit un seguiment continu propi d’una situació d’emergència.
Sobre el cessament de la consellera Salomé Pradas, ha respost de manera afirmativa: Mazón li ha comunicat que anava a fer canvis en l’Executiu autonòmic, sense detallar motius, i ell no els ha preguntats, marcant distància respecte a decisions internes del Consell.
Un lletrat de les acusacions ha preguntat si Feijóo va fer alguna gestió perquè Mazón no acudira al funeral d’Estat a la Ciutat de les Arts, qüestió que ha provocat la protesta de les defenses i que finalment no ha sigut admesa. La decisió ha mantingut l’interrogatori en els fets vinculats a la gestió de la crisi.
Una altra de les qüestions tractades ha sigut la seua arribada al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana el 31 d’octubre al voltant de les 9 hores, abans que el president del Govern, Pedro Sánchez, que ha arribat en helicòpter. Després de les riuades, les principals vies d’accés a València des de l’oest i el sud, així com els enllaços ferroviaris i aeroportuaris, han quedat tallats. Feijóo ha explicat que el dia 30 va estar en Letur (Albacete) i que des d’allí es va desplaçar amb cotxe per carreteres secundàries, va pernoctar en la capital i va poder acudir d’hora al centre de coordinació, alguna cosa que, en la seua versió, ha sigut possible per la planificació del desplaçament i les restriccions de trànsit derivades de l’emergència.
