Indiscutible?

Dos hòmens de negocis prenent un café amb una dona de fons

Hi ha qui insistix a dir que els hòmens són un col·lectiu privilegiat | Pxhere

 

Ahir mateix, algú em digué que era indiscutible que els hòmens són un col·lectiu privilegiat, en comparació amb les dones. L’afirmació es pot posar a prova si quantifiquem d’alguna manera el concepte de privilegi.

 

Una mirada històrica podria ajudar a fer-ho. Si mirem quins col·lectius han sigut clarament privilegiats en temps anteriors, i comparem els resultats en alguns aspectes que puguen reflectir tal privilegi, podrem comprovar si hòmens i dones són dos categories que s’ajusten a eixa lògica.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Una idea senzilla seria comparar l’esperança de vida i el grau de salut: quant i com de bé vivim. Tot grup privilegiat ha de viure més i millor que els seus homòlegs oprimits. Si no fóra així, per quin motiu els voldrien mantindre dominats?

 

Si analitzem grups dominants i subordinats en el passat, com ara ciutadans i esclaus, en l’antiga Grècia o Roma, nobles i plebeus en l’edat mitjana, o burgesos i proletaris més modernament, és fàcil concloure que els primers vivien més i millor que no els segons.

 

També, si volem fer-ho amb grups actuals, podem comparar famílies amb diferent estatus socioeconòmic (SES), podem concloure que, amb indicadors objectius a la mà, els rics viuen més anys i gaudixen d’una vida més saludable que no els pobres.

 

Dona major mirant a càmera

Si comparem els índexs de salut entre hòmens i dones podem entendre millor les coses | Flickr

Fem això mateix per a dones i hòmens?

D’acord amb l’edició de 2019 de World Health Statistics, les dones tenen una esperança de vida  (74,2 anys) més llarga que els hòmens (69,8 anys). Si atenem al concepte d»Esperança de Vida Ajustada a la Salut’ (HALE, per les sigles en anglés), les estadístiques mostren clarament que l’expectativa de vida saludable també és més gran en dones (64,8 anys) que no en hòmens (62 anys).

 

Si ens fixem en algunes de les causes de mort, trobarem una tendència molt similar. El 79% de les víctimes d’homicidi són hòmens, mentre que el 21% són dones. En conjunt, el trànsit per carretera i l’homicidi representen el 38% de les morts mundials per lesions, i això afectà un 43% d’hòmens i un 28% de dones. I les baixes per conflictes bèl·lics són una altra categoria important, en què més del 90% de les víctimes són hòmens.

 

El resum, fins ací, és que les dones viuen més anys, amb més bona salut, i són menys afectades per causes de mort violenta, com els homicidis, els accidents de carretera o les accions bèl·liques.

 

Ara ve el moment de posar a prova l’afirmació ‘indiscutible’. ¿Hi ha hagut algun col·lectiu, en la història de l’espècie humana, que fora privilegiat respecte a un altre i, al mateix temps, tinguera una menor esperança de vida i pitjor salut que els membres del col·lectiu subordinat  (o oprimit, si voleu)?

 

Eren els esclaus més longeus i saludables que els ciutadans lliures d’Atenes o de Roma? Vivien més i millors anys els vilatans que els nobles en l’edat mitjana? Els proletaris que constituïen la força de treball en la revolució industrial, tenien més salut que els amos de les fàbriques? I ara mateix, podríem dir que les famílies amb ingressos més baixos viuen més i amb més salut que les que són riques?

 

Si la resposta a totes eixes preguntes és un rotund no, com s’explica que es continue repetint que els hòmens són un col·lectiu privilegiat respecte a les dones? No passa mai que un col·lectiu oprimit estiga millor que els seus opressors en aspectes fonamentals de la supervivència. Quin sentit tindria imposar-se a cap grup, si el resultat foren probabilitats més baixes de sobreviure i de reproduir-se? No hi ha cap espècie que siga tan estúpida com per a comportar-se d’eixa manera.

 

Atenció, perquè no estic intentant demostrar el contrari. Jo no crec que les dones siguen un col·lectiu privilegiat, de cap manera. Em consta que les raons que expliquen les diferències observades, són múltiples, variades i complexes, i demanen una aproximació molt més sensata que l’absurd maniqueisme  de ‘privilegiats/oprimides’.

 

Parella d'ancians amb els seus nets al braç

La història és més bé de parelles, famílies… Individus que cooperen | Good free photos

Una història de famílies que cooperen

D’altra banda, a ningú se li haurà escapat el fet que no podem considerar mascles i femelles d’una mateixa espècie com a grups en conflicte, perquè la reproducció depén tant dels uns com de les altres. Per tant, els beneficis no són per als mascles o per a les femelles, sinó per a les famílies. Això és particularment cert en les espècies de primats en què —com és el cas de la humana– la supervivència de la prole requerix una gran quantitat de dedicació i esforç compartit dels dos progenitors.

 

La història de l’espècie humana no ha sigut, ni podria ser mai una història de dones contra hòmens o viceversa. És més aïna una història de parelles, famílies i tribus formades per individus que cooperaven entre si, per a fer front a un ambient que no sempre ha sigut amable i facilitador de la supervivència.

Últimes notícies

El far del Port de València es traslladarà davant de Veles e Vents per a fer-lo accessible

L’Ajuntament de València i l’Autoritat Portuària han acordat traslladar l’antic far al canal d’accés, davant de Veles e Vents, per a acostar-lo a la ciutadania i revaloritzar-lo com a símbol del front marítim.

El nou Centre del Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica arrancarà en els pròxims mesos a València

El president Juanfran Pérez Llorca ha avançat que el Centre del Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica començarà a funcionar en els pròxims mesos amb seu al Centre d’Investigació Príncep Felip, com a primer centre regional europeu dedicat a anticipar i gestionar riscos climàtics al Mediterrani.

Nit sufocant a la Comunitat Valenciana amb fins a 38,2 graus en pobles de l’interior

La Comunitat Valenciana ha viscut una altra matinada tòrrida, amb fins a 38,2 graus a Cocentaina i Muro d'Alcoi i mínimes molt altes a la costa i l'interior.

El Valencia Basket començarà la temporada el 19 de setembre en la Supercopa de Badalona

El Valencia Basket obrirà el curs 2026-27 el 19 de setembre en una semifinal de la Supercopa de Badalona, davant l’Asisa Joventut o el Barça, i ja coneix les dates clau de la Lliga Endesa i de la Copa del Rei al Roig Arena.

3,4 milions per a reforçar el suport als jóvens afectats per la DANA d’octubre

La Generalitat destinarà 3,4 milions d’euros a reforçar l’atenció psicosocial i la reconstrucció d’espais per a jóvens dels municipis afectats per la DANA d’octubre de 2024, donant continuïtat al treball iniciat per la Fundació Princesa de Girona.

Les platges valencianes acolliran una campanya per a previndre ofegaments aquest estiu

La Fundació Mapfre ha posat en marxa la campanya Prevenidos, listos, ya per a previndre ofegaments en nou ciutats, amb especial presència a Castelló, València i diverses platges d’Alacant, on s’instal·laran carpes informatives amb tallers de prevenció i primers auxilis.

València afronta temperatures de fins a 40 graus amb avís taronja per calor extrema

Aemet ha activat per a la vesprada d’este dijous l’avís taronja per temperatures de fins a 40 graus a l’interior sud de València i Emergències ha declarat el risc extrem d’incendis en tota la Comunitat Valenciana.

Una investigació valenciana conclou que el Nen del Cerro El Plomo va morir en un sacrifici ritual inca

Un equip internacional liderat per la Universitat de València ha determinat que el Nen del Cerro El Plomo, trobat en 1954 als Andes xilens, no va morir per hipotèrmia sinó en un sacrifici ritual de la cerimònia inca de la Capacocha. L’estudi també revalua el cas de Cerro Esmeralda i aporta nova informació sobre estos rituals d’expansió del Tawantinsuyu.