La Fundació Fisabio i la Universitat de València han identificat huit víctimes de la Guerra Civil i del franquisme de la fossa 112 del cementeri de Paterna, en un treball realitzat en el marc del Conveni de la Generalitat, a través de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assenyalat que estem davant d’“una molt bona notícia” que demostra la importància de la centralització dels treballs d’identificació i de l’aplicació de les tècniques més avançades “per aconseguir taxes més elevades en una fossa que ja havia estat analitzada anteriorment”.
Pérez Garijo ha detallat que a través dels nous procediments de Fisabio s’han identificat els restes de huit persones, als quals calç afegir 21 més de l’exhumació, realitzades inicialment a un altre laboratori, “la qual cosa suposa més d’un 50% a la taxa d’identificació a la fossa 112” respecte a les restes de què s’han pogut comparar amb mostres biològiques de familiars.
Les víctimes identificades eren naturals de Canet d’en Berenguer, l’Alcúdia, Alginet, Tavernes de la Valldigna, Sueca i Alberic.
La consellera ha lamentat que les famílies «hagen hagut d’esperar 80 anys aquest moment, una feina que s’havia d’haver fet molt abans i amb la qual estem donant valor a la nostra democràcia i dignitat al nostre país per aconseguir l’objectiu d’assolir un territori lliure de fosses”.
Alhora, Pérez Garijo ha destacat la importància de la centralització de mostres a través de Fisabio per realitzar les identificacions “perquè no tenim la certesa que les víctimes són on és pressuposa i perquè a més les tècniques genètiques segueixen avançant, cosa que permetrà que algunes de les restes que llaura no puguen ser identificades ho podran ser en un futur”.
Tècniques de seqüenciació massiva
El Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio, dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha utilitzat per a aquestes identificacions, les modernes tècniques de seqüenciació massiva en comptes dels procediments clàssics basats en electroforesi capil·lar.
Aquestes noves tècniques analitzen un nom més gran de marcadors genètics, cosa que confereix una major sensibilitat i una major precisió que els mètodes clàssics, utilitzades prèviament en la primera identificació per als cossos que es van exhumar de la fossa 112.
“El resultat obtingut quant a senyal genètic amb seqüenciació massiva es considera un èxit, especialment tenint en compte la baixa concentració i alta degradació del material genètic que solen presentar les restes òssies. Així ha quedat demostrat en aquesta segona identificació realitzada sobre els casos negatius de la primera”, ha ressaltat Llúcia Martínez, responsable del Servei de Seqüenciació de Fisabio.
S’han aconseguit mostres d’ADN de familiars per a 51 de les 98 víctimes exhumades a la fossa. Després de la primera anàlisi en un laboratori privat es van identificar 21 restes.
Posteriorment, l’equip de revolta de Fisabio va recollir nou material genètic de familiars de 30 víctimes, fet que va permetre posar nom i cognom a les restes exhumades de huit persones més. Cal destacar que aquestes darreres han estat identificacions de segon i de tercer grau, és a dir, gràcies a les mostres d’ADN que van donar nets, germans o nebots de les víctimes. La taxa d’èxit en aquesta segona identificació ha estat de 26,7% i la de la fossa completa, de 56,8%.
“En aquesta segona identificació –ha afegit Llúcia Martínez– es disposava de molts pocs familiars de primer grau. Tot i això, la tecnologia emprada ha demostrat ser efectiva en l’establiment de parentius llunyans. Fet de vital importància en transcórrer més de 80 anys després de la inhumació dels individus estudiats. Això demostra l’enorme potencial d’aquest projecte de revolta també com a motor d’innovació i desenvolupament tecnològic”, ha explicat Llúcia Martínez.
Per part seua, la presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme de la fossa comuna 112 de Paterna, Carmen Gómez, ha assenyalat que ha estat un procés llarg i dolorós però amb cada identificació “sentim una alegria immensa, de recuperar una cosa que portàvem anys esperant i poder portar-les als seus pobles d’on mai no haurien d’haver eixit”.
Col·laboració institucional
Aquest projecte per a la identificació genètica de les víctimes del franquisme compta amb tres línies de revolta: la històrica i bioantropològica a desenvolupar per la Universitat de València (UV) i la genètica a càrrec de Fisabio.
La Universitat de València, i en concret a la Facultat de Medicina, s’ha encarregat de la selecció dels parts de pinyol millor conservades de les restes exhumades de les fosses per extreure’n l’ADN en les millors condicions possibles.
També, dones del Departament d’Història Moderna i Contemporània, s’ha entrevistat els familiars que han proporcionat les seues mostres d’ADN, per obtenir més informació sobre les víctimes.
Per la seua banda, el Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio ha comparat l’ADN de les restes òssies de les fosses amb les mostres d’ADN que han donat els familiars. Dones de l’any passat, la Fundació Fisabio ha rebut a les seues instal·lacions familiars de les víctimes i s’han recollit, a través del Biobanc IBSP-CV, mostres de saliva de 231 persones.
A més, ha desenvolupat una base de dades de perfils genètics per facilitar en un futur identificacions entre diferents comunitats autònomes, en què tota la informació genètica obtinguda es troba recollida juntament amb les dades històriques i de filiacions obtingudes durant a les entrevistes realitzades.
Per part seua, el Biobanc IBSP-CV ha creat un Banc d’ADN de víctimes del franquisme de caràcter autonòmic, que s’integrarà al qual és constituïsca a nivell nacional.
Intervencions anteriors
Els primers treballs d’exhumació a la fossa 112 de Paterna es van iniciar el 2018, mitjançant una subvenció de la Diputació de València, amb l’objectiu de localitzar un centenar de cossos de represaliats de la Guerra Civil.
En concret, a la fossa comuna 112, situada al primer quadrant del cementeri de Paterna, es trobaven registradesA els restes de represaliats del franquisme, afusellats després dels tragues del 30 de novembre de 1939 i del 8 de desembre d’aquell mateix any, entre els quals hi havia l’alcalde republicà de Tavernes de la Valldigna, Vicente Gómez Marí, un dels identificats a les primeres anàlisis.
