La investigació pel robatori del Tresor de Villena avança amb la Guàrdia Civil bolcada

La investigació per aclarir el robatori de gran part del Tresor de Villena continua avançant, i la Guàrdia Civil s’ha mantingut bolcada en un operatiu que considera una prioritat des del primer moment.

El coronel cap de la Comandància d’Alacant de la Guàrdia Civil, Francisco Poyato, ha explicat este dimarts a Agost que la recerca del botí i dels autors seguix en marxa. Ha remarcat, però, que cal ser ‘molt prudents’ i mantindre la reserva per no comprometre cap línia d’investigació.

Segons ha subratllat Poyato, ara ‘el més prudent és guardar sigil i reserva’, tant sobre la identificació i localització dels encaputxats com sobre el parador de les peces sostretes. Els lladres van assaltar el Museu de Villena (Muvi) la matinada del passat 27 d’agost.

El coronel ha apuntat que són conscients de la ‘preocupació social’ que ha generat este robatori. L’ha qualificat com un ‘fet molt greu i molt important’ pel valor i la significació que té el Tresor per a Villena, per a la província d’Alacant i per a la Comunitat Valenciana.

La Guàrdia Civil ha insistit que, per a la institució, este cas constituïx ‘des del primer moment una prioritat d’investigació‘. La unitat orgànica de policia judicial de la Comandància d’Alacant s’ha fet càrrec de totes les diligències i coordina els recursos destinats al cas.

Un robatori ràpid i de gran impacte

El botí sostret té un valor patrimonial incalculable i una taxació aproximada de cinc milions d’euros. Segons la informació inicial, tres encaputxats van robar gran part de les peces en uns quatre minuts, en plena matinada, abans de fugir del lloc.

Poc després del robatori, un veí va alertar la Guàrdia Civil que dos vehicles d’alta gamma l’havien avançat a gran velocitat per l’autovia A-31. Esta via connecta Madrid amb Alacant i és també la principal entrada a Villena, fet que reforça la hipòtesi que els fugitius la van utilitzar com a ruta d’eixida.

El Tresor de Villena és una de les majors col·leccions europees d’objectes d’or de l’Edat del Bronze. Està datat aproximadament cap a l’any 1000 abans de Crist, la qual cosa incrementa encara més el seu valor històric i arqueològic.

Un conjunt únic descobert en 1963

El conjunt va ser descobert en 1963 per l’arqueòleg José María Soler i els seus col·laboradors. Està format per 66 peces de diversos materials, encara que l’or és l’element més destacat i emblemàtic de la col·lecció.

Només els objectes d’or quasi arriben als 10 quilograms de pes, i els especialistes estimen que el seu valor fundit podria superar el milió d’euros. No obstant això, el seu valor real és sobretot històric i patrimonial, ja que es tracta d’un conjunt únic a Europa.

El Tresor inclou 11 escudelles d’or, 28 braçalets també d’or, dos recipients o botelles del mateix metall i tres recipients de plata. A més, compta amb peces que combinen ferro i or, així com amb objectes d’ambre i or.

Entre els elements més singulars hi ha un braçalet de ferro, un metall que, segons els estudis, procedix d’un meteorit. Este origen excepcional afegix un interés especial a la peça i reforça la singularitat del conjunt.

Després del robatori, al museu només han quedat tres gerres de plata, un braçalet i gran part dels adorns del bastó ceremonial. També s’ha conservat una de les quatre corones, que, segons han apuntat les fonts, ‘se’ls ha caigut’ als lladres durant l’assalt.

La pèrdua de la resta de peces suposa un colp molt dur per al patrimoni de Villena i del conjunt de la Comunitat Valenciana. Les autoritats confien que el treball discret de la Guàrdia Civil permeta avançar prompte en la identificació dels autors i en la recuperació del màxim nombre possible d’objectes.

Últimes notícies

La investigació pel robatori del Tresor de Villena avança amb la Guàrdia Civil bolcada

La Guàrdia Civil manté el cas del robatori del Tresor de Villena com una prioritat i guarda el màxim sigil mentres avancen les investigacions per localitzar els tres encaputxats i les peces sostretes, valorades en uns 5 milions d’euros.

El Consell culpa el Botànic i Sánchez dels mals resultats de l’informe PISA

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha atribuït els mals resultats de l’informe PISA a les reformes educatives del Govern de Pedro Sánchez i ha assegurat que, en la Comunitat Valenciana, s’han agreujat per la gestió del Botànic.

La comunitat noruega de l’Alfàs seguirà en directe el funeral del rei Harald V

El Club Noruego Costa Blanca i la Iglesia Noruega de l'Albir han anunciat que seguiran en directe el funeral del rei Harald V des de l'Alfàs del Pi, en una jornada de dol molt sentida per a la nombrosa colònia noruega del municipi.

254 conductors acaben davant del jutge a l’agost per delictes de trànsit a la Comunitat Valenciana

La Agrupación de Tráfico de la Guàrdia Civil ha posat a disposició judicial 254 conductors a l’agost per delictes contra la seguretat viària, amb especial incidència de l’alcohol i la falta de permís. A la província de València s’han registrat 121 d’estos fets.

Fiscalia demana 4 anys i mig de presó per un presumpte alçament de béns a Alacant

Una dona, la seua parella i el fill d’ell s’enfronten a 4 anys i mig de presó per un presumpte delicte d’alçament de béns per eludir una deuda amb Hisenda, en un juí que es farà a l’Audiència d’Alacant.

El València torna a ser cuer quasi dos anys després

El València és cuer de LaLiga amb un punt després de la quarta jornada, situació que no vivia des de gener de 2025. L’equip de Carlos Corberán encadena tres derrotes i un empat i només supera l’Elx en gols.

Els docents valencians cobraran 75 euros més en la nòmina de setembre

El Consell ha ratificat la pujada salarial pactada amb ANPE i CSIF per al professorat no universitari, que començarà a cobrar 75 euros més este setembre i completarà 200 euros en 2028, amb nous dies lliures i dret a la desconnexió digital.

L’alumnat valencià se situa a la cua en PISA en ciències, lectura i matemàtiques

La Comunitat Valenciana registra uns resultats en ciències, lectura i matemàtiques per davall de la mitjana d’Espanya, de l’OCDE i de la UE en l’Informe PISA 2025, només per davant de Ceuta i Melilla en competència científica.