Una jove revela els abusos sexuals patits pel seu pare

Imagen de Layla y su padre.

Imatge de Layla i son pare. | Cedida

 

Layla Bell va tindre una infància realment retorçada, però sobretot es podria definir impactant i molt dura. El seu pare anomenat Raymond Prescott, de 54 anys, va abusar sexualment d’ella des que tenia set anys.

  

  

Vint anys després, la xica es va enfrontar a ell i va prendre la decisió de fer alguna cosa sobre este tema. De xicoteta, el pare la tractava com la seua favorita i la intentava enganyar per a mantindre relacions sexuals amb ella.

 

 

El pare enganyava la seua filla amb regals

La primera vegada va entrar a la seua habitació dient que li compraria un regal per portar-se bé i no fer-se pis en el llit. Més tard, quan els seus germans es van anar a escola, ell la va tombar a terra i li va llevar la falda. D’eixa vegada, ella no recorda res més. Però les seues violacions no eren tan seguides, ell li deia que «era el seu xicotet secret».

  

  

Fins i tot quan tenia entre nou i deu anys, li va realitzar sexe oral per primera vegada. «Recorde mirar el seu rostre i que era un altre home, el seu comportament canviava en un obrir i tancar d’ulls. Quan vaig anar creixent ho va començar a fer regularment prop de Nadal. Un dia em va violar en la cambra que estava al costat de la meua mare, mentre cridava «estic tenint sexe amb la meua pròpia filla» pensant que era molt graciós. Es ficava en la meua habitació quan ningú mirava i ho feia», relata la jove.

 

Imagen de Layla con nueve años.

Imatge de Layla de xicoteta | Cedida

 

La família es va posar ne contra de Layla

Però Layla sempre volia fugir d’eixos durs actes, i als setze anys, concretament l’any 2001, va decidir denunciar al seu pare. Ell ho va negar tot i tota la família se’n va anar del seu costat.

  

  

Tots van començar a acusar-la de voler cridar l’atenció inventant coses terribles i fins i tot va rebre diverses amenaces de mort de part de familiars llunyans. La seua mare també la va deixar de costat i fins i tot ni li parlava. Layla creu que la seua mare sí sabia el que va passar i per això mateix, se sentia realment avergonyida.

 

Va intentar tornar a gitar-se amb ella als 27 anys

Amb el pas del temps, el pare va tornar a intentar gitar-se al llit amb ella quan tenia 27 anys i va començar a plorar desconsoladament. Una amiga la va escoltar i li va dir que simplement havia de gravar-ho per a poder denunciar-ho i fugir d’una vegada d’este dur malson que estava vivint per culpa del seu pare.

Imagen de Raymond Prescott, el padre de Layla.

Imatge de Raymond Prescott, el pare de Layla. | Cedida

 

  

I així ho va fer. Mentre estava borratxo, va conversar amb ell i va aconseguir que explicara tot el que havia succeït realment durant tants anys, encara que el seu pare admetia que el que feia estava malament, però no podia tindre relacions sexuals amb ningú més que no fóra ella, perquè solament amb ella disfrutava de veritat: «Eres l’única amb la qual tinc sexe i té significat per a mi. Em sent igual tots els dies. Sé que està malament, que eres la meua filla… i desitjaria que no ho fores. No puc estar amb ningú més».

 

El pare va ser condemnat a dotze anys de presó

  

Finalment, a principis de l’any 2013, Layla va decidir presentar l’esgarrifosa gravació davant la policia de Nottingham a Anglaterra. Els tribunals anglesos van castigar al pare amb dotze anys de presó pels durs fets comesos amb la seua filla. A dia de hui seguix a la presó complint la seua condemna.

Últimes notícies

Les màximes baixen a la Comunitat Valenciana i es queden en 31,5 graus a Benidorm

Les temperatures màximes han descendit este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb un valor màxim de 31,5 graus a Benidorm i caigudes de fins a 5 graus en punts de l’interior com Ademuz.

Morant acusa el Consell de negar la realitat sobre l’Es-Alert i el retard en la DANA

Diana Morant critica que, quasi dos anys després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el Consell continue negant un retard en l’avís Es-Alert i, segons ella, sense assumir responsabilitats per les 231 víctimes mortals.

Mazón nega que el retard de l’Es-Alert estiga relacionat amb les víctimes de la DANA

La defensa de Carlos Mazón ha remés un escrit al jutjat en què rebutja que el retard en l’enviament de l’avís Es-Alert per la DANA de 2024 tinga relació causal amb les 231 víctimes mortals i demana a la jutgessa que concrete quins fets o indicis se li atribuïxen.

La Policia de Montanejos evita un possible incendi en trobar un bidó de gasolina al bosc

La Policia Local de Montanejos ha localitzat i retirat un bidó de gasolina ple en una zona forestal del terme, especialment sensible després del gran incendi de 2023. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per a previndre nous focs i avisar davant qualsevol risc.

Muñoz acusa el PP d’usar les institucions per alimentar el racisme a Ceuta

El síndic del PSPV en Les Corts, José Muñoz, acusa el PP d’emprar la FEMP i altres institucions per calfar l’ambient i fomentar el racisme i l’odi a Ceuta, amb l’objectiu d’aconseguir el Govern d’Espanya.

El PP acusa el PSPV d’usar els incendis com a cortina de fum per la crisi de Ceuta

La portaveu adjunta del PP en Les Corts, Nieves Martínez, ha acusat el PSPV d’aprofitar els incendis forestals d’este estiu en la Comunitat Valenciana com a cortina de fum per a ocultar el que definix com un problema molt greu a Ceuta, i ha defensat la gestió i la coordinació institucional durant els focs.

El PSPV acusa el Consell d’insuficient davant els incendis i reclama més recursos reals

El PSPV-PSOE critica que les mesures anunciades per la Generalitat després dels incendis forestals són insuficients i reclama més finançament, transparència i compromís amb la reconstrucció real dels municipis afectats.

Vox vol que es trenquen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla

Vox ha registrat en Les Corts una iniciativa per exigir al Govern espanyol i a la UE que revisen o suspenguen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i reclama també mesures més dures en matèria migratòria.