Juan Roig ha reiterat que no està satisfet amb l’avanç del Corredor Mediterrani i ha defés que la prioritat és connectar València, Alacant i Barcelona encara que no s’haja executat encara el túnel passant per València. L’empresari ha subratllat que esta infraestructura, que vertebra l’eix d’Algesires a la frontera francesa, és decisiva per a l’activitat econòmica i ha recordat que, segons ha assenyalat, el corredor ‘genera el 50% de la riquesa d’Espanya’.
Prioritat: connexió entre ciutats clau
En la seua intervenció prèvia a l’acte empresarial #QuieroCorredor, que ha reunit 2.500 representants del món econòmic, polític i social, Roig ha insistit que l’objectiu immediat és garantir la circulació contínua entre les principals capitals de l’arc mediterrani. Ha sostingut que, fins i tot sense el túnel passant, disposar d’una connexió funcional entre Alacant, València i Barcelona alleujaria colls de botella i milloraria el moviment de passatgers i mercaderies. Al seu juí, no té sentit que la segona i la tercera ciutat del país seguisquen sense una unió fluida i ha remarcat que ‘ha d’estar unides: no volem anar 350, nosaltres amb passar de 100 quilòmetres per hora entre València i Barcelona ja estaríem contents’.
Roig ha emmarcat este missatge en una estratègia de pressió sostinguda del teixit empresarial. Sota el lema ‘Este tren no el per a ningú’, la trobada ha servit per a renovar el compromís amb la continuïtat de la reivindicació. ‘No estem satisfets. Som conscients a Espanya que falta el Corredor Mediterrani però satisfets de l’aconseguit no podem estar’, ha afirmat, al mateix temps que ha reiterat que continuaran exigint fites verificables. Fins i tot ha ironitzat amb els terminis en apuntar que espera que quan arribe l’autovia M 100 ‘ja ens toque el Corredor Mediterrani’, i ha reconegut l’esforç a llarg termini en admetre: ‘No sé que si els nostres nets ho veuran, però estem lluitant per ells’.
El debat sobre el túnel passant pel subsol de València ha sigut present, encara que Roig ha relativitzat la seua urgència enfront de la necessitat d’habilitar com més prompte millor la continuïtat del corredor. Ha assenyalat que es tracta d’una peça rellevant per a augmentar capacitat i resoldre creus, però ha reiterat que, a curt termini, la connectivitat entre Alacant, València i Barcelona és el que pot aportar un benefici immediat al trànsit i la competitivitat.
2027 com a horitzó per a l’ample internacional
En el pla dels terminis, el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda, ha sostingut que s’han ‘complit els objectius més importants’ i que en 2027 ‘des d’Almeria a la frontera, existirà el Corredor, no com a nosaltres ens agradaria, que és amb doble plataforma, molt més important, però bo, almenys es podrà utilitzar’. La lectura que es desprén és que, encara que quedaran actuacions per a incrementar capacitat i prestacions, hi haurà una operativitat bàsica que permetrà posar en servici trams clau de l’eix.
El coordinador del Corredor Mediterrani del Govern, Josep Vicent Boira, ha afegit que, ‘gràcies al treball del Govern i la pressió dels empresaris, estem al final de la primera fase del Corredor, que certificaria amb l’arribada de l’ample internacional d’Almeria a la frontera per a passatgers i mercaderies’. La implantació de l’ample internacional implica compatibilitat amb la xarxa europea i un ús més eficient per a trens de viatgers i de càrrega, reduint transicions i millorant temps de viatge i logística sense necessitat de canvis intermedis. Boira ha precisat que ‘quedaran coses per a una segona fase, que tindrà el túnel passant de València o l’estació central com a elements fonamentals’, i ha apuntat que ‘en un o dos anys podem tindre alguna cosa que en 2018 ni somiàvem, l’arribada de l’ample internacional a Almeria’.
En conjunt, l’empresariat ha redoblat el seu missatge: mantindre el ritme d’obra, assegurar fites intermèdies que permeten l’ús efectiu del traçat i no demorar decisions estratègiques com el túnel passant més enllà de l’imprescindible. La idea que ha sobrevolat l’acte és que la connectivitat real, encara que siga progressiva, pot traduir-se ja en millores tangibles per a l’economia, mentres les actuacions de gran importància completen la capacitat i la resiliència del corredor.
