Yomif Kejelcha va guanyar la Mitja Marató València Trinidad Alfonso Zurich amb 58:02 i va confirmar el seu idil·li amb un circuit que va tornar a ser escenari de grans registres. En categoria femenina, Agnes Nietich es va imposar amb 1.03:08 després d’una carrera valenta en la qual es va moure durant molts quilòmetres en temps de rècord del món. La jornada va deixar, a més, una fita històrica: Andreas Almgren va parar el crono en 58:41, nou rècord d’Europa i primera vegada que un europeu va baixar de 59 minuts en la distància.
Kejelcha va eixir decidit a atacar la plusmarca mundial homologada per World Athletics, els 57:30 que ell mateix va firmar en la passada edició. La carrera es va llançar molt ràpid: les llebres només li van acompanyar fins al quilòmetre 5, que l’etíop va cobrir en 13.35, un parcial que va apuntar a un registre extraordinari. Va sostindre el ritme fins al 15, al qual va passar en 40:59, encara en temps de rècord, encara que amb un marge cada vegada més ajustat pel desgast.
Les condicions meteorològiques van acabar per frenar l’assalt a la plusmarca: la temperatura va pujar fins als 21 graus, la humitat va ser alta i un vent de cara en els quilòmetres 19 i 20 va restar segons quan la fatiga ja era màxima. Davant eixe escenari, Kejelcha va canviar l’objectiu i es va concentrar a assegurar un registre per davall de 58:30, que portava associat un premi econòmic de 35.000 euros per al guanyador; el va aconseguir malgrat molèsties físiques i va segellar una altra victòria en una ciutat on ha completat cinc de les seues set mitges maratons.
Rècord d’Europa de Almgren
El suec Andreas Almgren, que va acabar quart, va firmar una marca de 58:41 i va rebaixar en 32 segons el topall continental que des de 2019 mantenia el suís Julien Wanders amb 59:13. El resultat va suposar, a més, una millora de 42 segons respecte al seu propi registre personal sobre els 21,0975 quilòmetres. Almgren ja havia demostrat la seua afinitat amb València el 10 de gener, quan va establir un rècord mundial de 10K amb 26:53 a la ciutat, i ara va consolidar el seu salt a l’elit de la ruta amb un crono que li va col·locar en la primera línia europea.
En paral·lel, el context internacional de la mitja marató va seguir arracada de la validació per part de World Athletics de la marca de 56:42 que l’ugandés Jacob Kiplimo va aconseguir el 16 de febrer a Barcelona. Eixe registre no va ser homologat ara com ara, en part per consultes relatives al fet que un cotxe actuara com a ‘llebre’, per la qual cosa el topall oficial va romandre en 57:30.
En la carrera femenina, Agnes Nietich va optar per envoltar-se d’atletes masculins que van marcar el ritme com a ‘llebres’ i va transitar molt de temps en parcials de rècord del món. A mesura que es va acostar la meta, l’objectiu d’assaltar l’1.02:52 establit a València per l’etíop Letesenbet Gidney es va allunyar uns segons. Així i tot, va estrényer fins al final per a intentar millorar el seu 1.03:04 de la passada edició i va acabar en 1.03:08, quarta segons després, una marca que es va convertir en la tercera millor de la història.
Balanç espanyol i xifres de participació
En clau espanyola, Adel Mechaal va sostindre un intent ambiciós d’arrabassar a Carlos Mayo el rècord nacional, fixat en 59:39 en 2023 als carrers de València. El tram final se li va fer un mur i el propi Maig li va avançar en la recta de meta per a tancar la desena posició amb 1.00:46, per la qual cosa el rècord va continuar intacte.
En dones, la millor espanyola va ser Carla Gallardo Puertas, també dècima, amb 1.09:14, a menys de mig minut del rècord d’Espanya que Kaoutar Boulaid va establir en esta mateixa carrera en 2024 amb 1.08:47. La seua actuació va confirmar la progressió del fons espanyol en una prova que va tornar a oferir condicions ràpides malgrat la climatologia canviant.
La jornada va deixar també l’estampa de Martin Fiz, que als seus 62 anys va completar la sexta cita dels ‘6 SuperHalfs’ en 1h16, un exemple de longevitat competitiva en ruta. Més enllà de l’elit, més de 25.000 corredors populars van prendre l’eixida i molts ho van fer sota una fina pluja que va aparéixer just després que concloguera la carrera professional. La diversitat va ser una altra senya d’identitat: va haver-hi participants de 138 nacionalitats, amb un 44% de presència estrangera i una participació femenina del 34%, quatre punts més que en 2024.
