19.9 C
València
Divendres, 3 octubre, 2025

La Comunitat Valenciana suma 57 morts per ofegament fins a setembre i és la segona amb més víctimes

Entre gener i setembre de 2025, 57 persones han mort per ofegament en la Comunitat Valenciana, set d’elles al setembre. Amb este balanç, l’autonomia se situa com la segona amb més víctimes en el que va d’any, només per darrere d’Andalusia, en un context nacional de repunt sostingut segons la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme. El saldo confirma una tendència a l’alça que no es limita a l’estiu astronòmic i que es prolonga amb la bona climatologia.

En el conjunt d’Espanya, s’han comptabilitzat 404 defuncions per ofegament fins a finals de setembre, 36 d’ells l’últim mes. La xifra supera en un 23,5% la mitjana de l’última dècada per a este període, fixada en 338, i convertix a 2025 en el segon pitjor any de la sèrie històrica, únicament per darrere de 2024. En contrast, exercicis com 2018 (303) o 2020 (298) van mostrar descensos més marcats. El salt respecte a la mitjana indica que la prevenció no acompanya l’allargament de la temporada de bany.

Distribució per territoris

Andalusia encapçala l’acumulat anual amb 70 morts, seguida de la Comunitat Valenciana amb 57 i Canàries amb 54. Al setembre, l’arxipèlag canari va registrar 11 morts, per davant de la Comunitat Valenciana (7) i Catalunya (6). En el balanç de l’any, Catalunya suma 48 víctimes, Galícia 44, Castella i Lleó 27 i Balears 25. La concentració de casos en territoris costaners i amb gran afluència turística respon a la major exposició a platges i altres entorns aquàtics, mentres que les xifres de l’interior es vinculen a rius i embassaments d’ús recreatiu. La distribució territorial reflectix també diferències en la implantació i el calendari dels servicis de socorrisme.

El perfil més freqüent al setembre és el d’un home espanyol d’entre 45 i 74 anys que perd la vida en una platja sense vigilància activa i en hores de màxima afluència. Per franges horàries, els ofegaments es concentren en el centre del dia: entre les 12.00 i les 14.00 s’acumulen 61 defuncions en 2025, i entre les 16.00 i les 18.00 es registren 50. Estes dades apunten al fet que la major exposició solar i l’augment de banyistes en eixes hores incrementen el risc, especialment quan no hi ha socorristes operatius. En platges sense vigilància, una incidència menor pot escalar ràpidament sense una resposta immediata, i l’edat i condicions prèvies agreugen els desenllaços.

Causes i riscos recurrents

Les dades de la federació atribuïxen l’augment a la prolongació del bon temps més enllà de la temporada alta i a l’auge d’activitats aquàtiques fora dels mesos centrals de l’estiu. A mesura que avança setembre, molts servicis de socorrisme es reduïxen o finalitzen, deixant sense vigilància zones de bany encara concorregudes. Això explica que, només al setembre, en 20 defuncions no hi haguera vigilància activa i en 13 no existira servici per la naturalesa de l’entorn, mentres que únicament en 3 casos hi havia socorristes presents.

Les platges van concentrar la majoria dels incidents de setembre, amb 22 morts, seguides de rius (6), altres espais aquàtics (7) i piscines (1). La federació també advertix d’un repunt entre les persones majors de 75 anys al setembre, amb onze morts, un grup especialment vulnerable davant canvis de mar, corrents i esforços físics. La combinació d’estos factors convertix setembre en un mes especialment crític, quan la percepció de seguretat és alta i l’atenció institucional ja és menor.

Últimes notícies

Les primeres proves vinculen a la jove desapareguda a l’agost amb el cos calcinat trobat a Oliva

L'autòpsia preliminar i la troballa d'un mòbil i una targeta relacionen el cadàver calcinat d'Oliva amb una dona de 29 anys. La confirmació dependrà de l'anàlisi dental.

Centenars es concentren a València en suport a la flotilla i contra Israel

La plaça de l'Ajuntament i carrers pròxims es van omplir per a recolzar a la flotilla amb ajuda humanitària cap a Gaza i denunciar a Israel, sense incidents. La protesta, convocada d'urgència després de la intercepció per l'Armada israeliana, va demanar alliberar les embarcacions i obrir un corredor humanitari.

Emergències certifica davant la jutgessa de la DANA que a l’agost de 2024 ja contemplava l’És-Alert

Emergències ha certificat a la jutgessa que a l'agost de 2024 ja contemplava l'ús del Es-Alert i ha remés les circulars de 2024 i 2025. També ha enviat les transcripcions de les crides amb Aemet dels dies 28 i 29 d'octubre.

CSIF denuncia l’impagament de la nòmina de setembre a nombrosos docents en la Comunitat Valenciana

CSIF alerta d'incidències en la nòmina de setembre que afecten nombrosos docents i exigix una solució immediata. Educació atribuïx els casos a tancaments de nòmina i tràmits administratius.

L’Ajuntament d’Alacant denega la llicència dels macrodepòsits de combustible en el port

L'Ajuntament rebutja l'obra major del centre de distribució en el moll 19 per no comptar amb aprovació de l'Autoritat Portuària i per un projecte desajustat. La mercantil no va esmenar els requeriments ni va adaptar el disseny a la superfície concedida.

El Centre del Carme reunix les mirades de Keke Vilabelda i Carlos Martiel en dos exposicions

El CCCC presenta 'Common Ground' i 'South Bodi', dos mostres que connecten paisatge i cos per a abordar transformació ambiental, colonialisme i racisme. Obertes fins a l'11 de gener de 2026.

El Govern confia en un acord amb les autonomies sobre vivenda i convoca una altra reunió

El Govern veu factible un pacte amb les autonomies sobre el Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 i convoca una altra reunió per a afinar l'acord. El pla triplica la inversió, reforça el cofinançament i exigix protecció i transparència.

Hidalgo defén que La Nucia Ciutat de l’Esport hauria de ser un model de país

El president de ADESP, José Hidalgo, destaca a La Nucia Ciutat de l'Esport com a referent nacional per la seua gestió transversal. El fòrum subratlla l'auge del turisme esportiu i la transformació de la comunicació.