La iniciativa pactada per PSOE i Junts per a delegar competències migratòries a Catalunya arriba al Congrés sense els vots necessaris. La ruptura de la unitat de Sumar, amb el diputat de Compromís Alberto Ibáñez anunciant que no donarà suport a la presa en consideració, certifica que la proposta no superarà el primer pas de la seua tramitació.
Ibáñez va explicar que no facilitarà la tramitació per considerar que el text té un enfocament que qualifica de racista. Al seu juí, no es tracta només d’un ajust competencial, sinó d’una batalla cultural en la qual, diu, s’assenyala als migrants temporers. Critica que el preàmbul parle de la immigració com a mà d’obra i de problemes de cohesió social, la qual cosa interpreta com una mostra d’intencionalitat política contrària a construir una Espanya i una Catalunya menys racistes. També va carregar contra els Centres d’Internament d’Estrangers, als quals va descriure com a presons il·legals, i va recordar que la gestió integral d’estos centres es pretén delegar a la Generalitat en la proposta.
Vots clau i aritmètica insuficient
Amb els no anunciats de PP, Vox i Podemos, la proposta ja estava abocada al fracàs. La negativa d’Ibáñez, que situa el seu vot més prop del no que de l’abstenció, acaba de consolidar un resultat que deixa sense opcions a la presa en consideració. Fins i tot en l’escenari que els diputats d’IU a Sumar voten a favor, l’aritmètica no variaria prou per a revertir el desenllaç.
L’altra diputada de Compromís, Àgueda Micó, ara en el Grup Mixt, va avançar que sí que donarà suport a l’inici del tràmit per coherència amb el seu defensa de l’autogovern, amb la idea de presentar després esmenes per a modificar el text. Eixe suport, no obstant això, no compensa el bloqueig dels grans grups de l’oposició ni la fractura interna a Sumar, que afig incertesa sobre el lideratge i la cohesió de l’espai.
Des de la direcció parlamentària de Sumar, la portaveu Verónica Martínez Barbero va restar importància a la divisió en recordar que ja donaven per fet que la iniciativa no tiraria avant. Va defendre, no obstant això, el sentit de la norma com una transferència coherent amb una visió plurinacional i de caràcter confederal de l’Estat, i va rebutjar la idea que el projecte amague objectius distints als expressats en el propi articulat.
Un debat de fons sobre migració i autogovern
Podemos va reiterar el seu rebuig. Ione Belarra va sostindre que el racisme és una línia roja per al seu partit i va acusar el text d’instrumentalitzar les aspiracions d’autogovern del poble català per a estendre un discurs d’odi cap als migrants. En l’altra cara del debat, el BNG, per boca de Néstor Rego, va qualificar d’un tic centralista i españolizador que es considere racista la transferència de la immigració a Catalunya, evidenciant que la discussió desborda les fronteres entre blocs tradicionals.
Vox, que va sol·licitar retirar el punt de l’orde del dia, va anunciar que recorrerà en empara davant el Tribunal Constitucional la negativa de la Mesa del Congrés. El seu portaveu, Pepa Millán, va sostindre que l’acord entre PSOE i Junts implicaria un traspàs del control de fronteres com si Catalunya fora un Estat propi, i el va interpretar com un reconeixement de facto de la seua independència.
El xoc polític revela dos plans superposats: la disputa sobre l’abast de l’autogovern i l’enfocament de les polítiques migratòries. La falta de suports tanca, ara com ara, el camí parlamentari del text i obliga a PSOE i Junts a revisar el preàmbul i l’abast de la delegació si volen reconstruir una majoria. Si no hi ha canvis, la proposició quedarà encallada en el primer tràmit i el debat continuarà desplaçant-se cap al terreny simbòlic, on es repartixen els costos i rèdits del relat entre els diferents actors.
