Fiscalia i acusacions mantenen que l’ex president de Les Corts Valencianes i de la Diputació d’Alacant, Juliol d’Espanya, hauria comés un delicte d’agressió sexual
Fiscalia i acusacions mantenen que l’ex president de Les Corts Valencianes i de la Diputació d’Alacant, Juliol d’Espanya, hauria comés un delicte d’agressió sexual i dos de tracte degradant contra dos pacients quan exercia com a metge especialista en digestiu, per la qual cosa reclamen una pena total de huit anys de presó.
El juí s’ha celebrat en la Secció Segona de l’Audiència Provincial d’Alacant i ha quedat vist per a sentència després dels al·legats finals de totes les parts. En esta última sessió, les acusacions particulars i la fiscalia han ratificat íntegrament els seus escrits, mentres que la defensa del exdirigente popular ha sol·licitat la seua lliure absolució.
Segons el criteri de la fiscalia i de les lletrades de les pacients, els fets investigats no s’enquadren en un acte mèdic legítim, sinó en una agressió sexual comesa aprofitant la situació de vulnerabilitat de les dones, que acudien a la consulta confiant en la professionalitat del metge. Per això demanen no sols penes de presó, sinó també la inhabilitació especial per a l’exercici professional, mesures de llibertat vigilada i indemnitzacions econòmiques per a les afectades.
Les acusacions sostenen que l’acusat hauria utilitzat la cobertura d’una exploració digestiva per a realitzar tocaments de caràcter sexual, allunyats de qualsevol protocol assistencial. En les seues conclusions remarquen que, sota l’aparença d’una prova mèdica, l’objectiu real seria satisfer un ànim libidinós i no atendre la malaltia que portava a les pacients a la consulta.
Al·legats de les acusacions
Els lletrats de les pacients han subratllat que, al seu juí, les maniobres realitzades no responien a cap criteri mèdic, sinó a un propòsit sexual. Han descrit l’actuació de l’acusat com un paperot destinat a donar curs als seus impulsos, utilitzant el context sanitari i la posició d’autoritat professional per a emmascarar l’agressió.
L’advocada d’una de les víctimes ha recordat que, segons la seua clienta, l’ex president de la Diputació va arribar a indicar-li que es col·locara en una postura humiliant, amb l’orde que es posara de quatre grapes com si estiguera castigada. Este tipus d’indicacions, sostenen, reforça la tesi del tracte degradant en situar a la pacient en una posició de submissió i exposició que no tindria justificació clínica.
En el cas de l’altra pacient, la seua lletrada ha insistit que la dona va acudir a la consulta per un problema d’intolerància alimentària i que, malgrat això, el metge li va practicar un tacte rectal i tocaments vaginals sense el seu consentiment. Les acusacions recalquen que eixa exploració no guardaria relació directa amb el motiu inicial de la visita i que els tocaments íntims s’haurien realitzat sense haver informat adequadament de la necessitat de la prova ni haver obtingut una autorització vàlida.
D’esta manera, fiscalia i acusacions defenen que la combinació de les maniobres descrites, les ordes donades a les pacients i la falta de justificació terapèutica encaixa en els delictes d’agressió sexual i tracte degradant que han portat a la banqueta al exdirigente polític.
Per part seua, la defensa ha centrat la seua estratègia a posar en dubte el relat de les dones i a presentar una versió estrictament mèdica de l’ocorregut. Ha suggerit que les pacients s’haurien posat d’acord en els seus testimoniatges per a perjudicar l’acusat i ha tractat de ressaltar possibles contradiccions o llacunes en les seues declaracions durant el procés.
L’advocada de Juliol d’Espanya ha destacat que els informes pericials de part apunten al fet que el tacte rectal és una tècnica vigent, innòcua i eficaç en l’àmbit digestiu, no prohibida en els protocols mèdics. A partir d’estos dictàmens, la defensa sosté que l’exploració rectal formaria part de la praxi habitual davant determinades sospites clíniques.
A més, la representació de l’ex president de Les Corts sosté que la normativa no exigix un consentiment informat per escrit per a esta mena d’exploracions bàsiques, sinó que basta el consentiment verbal del pacient. Amb este argument, intenta rebatre la idea que s’actuara al marge de les regles mèdiques i subratlla que la pràctica descrita podria encaixar en una consulta ordinària de digestiu.
Respecte als tocaments vaginals, la defensa els ha negats de pla i ha qüestionat la credibilitat dels testimoniatges. Ha remarcat que les pacients no van denunciar els fets immediatament ni van expressar al metge en el moment que se sentien incòmodes, i que, segons la seua versió, tampoc van mostrar signes evidents d’estrés durant la consulta.
Amb estes posicions enfrontades, el tribunal haurà de valorar ara el pes dels testimoniatges, la coherència dels peritatges mèdics i el context en el qual es van produir les exploracions per a determinar si els fets constituïxen agressió sexual i tracte degradant o si, per contra, s’ajusten a una actuació mèdica sense rellevància penal. La sala deliberarà en els pròxims dies abans de dictar sentència.
