La Mancomunitat de l’Horta Sud reclama ‘un pla integral de reconstrucció per a la comarca més castigada’

VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)

La Mancomunitat de l’Horta Sud reclama l’engegada d’un pla integral de reconstrucció per a la comarca més castigada per la catàstrofe de la dana.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud ha acollit este divendres un «senzill» acte en memòria de les víctimes de la dana, en el qual la plantilla de l’organisme i de l’espai museístic ha llegit un comunicat, en el qual es relata la tragèdia i s’apunten algunes de la llarga llista de conseqüències.

«La pràctica totalitat de l’Horta Sud, en la qual vivim 500.000 persones, està afectada. En alguns casos, de forma directa, persones que han perdut les seues vides, les seues cases o els seus negocis; en uns altres perquè les nostres amistats i famílies, els comerços on comprem, els col·lectius que estimem, els servicis públics i les infraestructures que utilitzem, els centres on hem estudiat, els auditoris on hem gaudit de la cultura o els museus que atresoren la nostra història, entre una llarga llista, han quedat greument afectats», han manifestat.

El grup ha posat especialment en valor el paper que en esta greu crisi estan fent els 20 ajuntaments de la comarca, tant aquells dels municipis més durament castigats, com la resta, que s’ha posat al servei col·laborant en accions mancomunades.

En el comunicat també s’ha incidit en la tasca que està exercint en aquest procés el Museu Comarcal de l’Horta Sud, que alberga el primer laboratori del projecte de recuperació de fotografies danyades per la dana.

A més, s’ha fet referència a les paraules que, apenes unes hores abans, pronunciava el president de la Mancomunitat i alcalde de Sedaví, José F. Cabanes, en rebre un premi «Pont» de l’associació Mostra Viva del Mediterrani en el Centre Octubre, com a suport a la comarca més durament castigada.

El mandatari municipal va arreplegar el guardó «en nom de tots els ajuntaments de l’Horta Sud». «Alcaldesses i alcaldes acumulem hores de somni, cansament i d’esforç per a tractar, primer, de traure del fang a la ciutadania i els negocis, i després, d’ajudar-la a recuperar la seua vida engegant una altra vegada les escoles i els serveis, o assessorant-la per a tramitar les ajudes. I tot això moltes vegades, sense dependències municipals, perquè estan arrasades; sense vehicles municipals, perquè els hem perdut; sense ordinadors, perquè estan destruïts; o sense els recursos humans suficients perquè també les nostres plantilles estan afectades i hi ha persones que han perdut la vida», ha expressat.

«Som conscients dels valors que tenim en la comarca, del potencial que tenen les nostres empreses, del talent que té la nostra gent. Som conscients també de l’ajuda que hem rebut de voluntariat de tot l’Estat espanyol, cossos de seguretat i especialitzats, empreses i unes altres. Tot això ho agraïm, però queda moltíssim treball per a fer i l’Horta Sud necessita un Pla Integral de Reconstrucció Comarcal, més enllà de les ajudes puntuals, que comprenga tots els sectors afectats i en el qual han de participar totes les administracions públiques, des de la Unió Europea a la Diputació de València, passant per l’Estat espanyol i la Generalitat Valenciana», reivindica.

«No només es tracta de reconstruir infraestructures. Necessitem un pla que revitalitze tots els sectors econòmics i socials, i que ens ajude a tornar a ser en poc de temps la comarca líder que havíem construït. Des de la Mancomunitat de l’Horta Sud reivindiquem este pla. No volem ser una comarca de dues o tres o quatre velocitats. Volem tornar a ser l’Horta Sud», finalitza.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.