La reclamació patrimonial impulsada per l’Associació de Damnificats per la dana Horta Sud València per un import total de 58 milions d’euros es troba, en la pràctica, en via morta. El procediment administratiu, que va arrancar a l’octubre, ha quedat supeditat a l’avanç de la causa penal que investiga la gestió de la tragèdia en el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, per la qual cosa les famílies afectades hauran d’esperar que concloga almenys la fase d’instrucció.
L’advocat de l’associació, Gonzalo León, de Vilches Advocats, va explicar que ja s’han rebut respostes de les dos administracions assenyalades en la reclamació: la Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Les dos institucions estan cridades a respondre, de manera conjunta i solidària, pels danys físics, morals i materials que van patir els veïns durant les riuades associades a la dana.
La Generalitat Valenciana ha sol·licitat la suspensió del termini de sis mesos del qual disposa per a contestar a la reclamació, en considerar que existix un procés penal en marxa que afecta directament la seua actuació durant l’emergència. Amb esta petició, el còmput del termini administratiu per a dictar una resolució queda suspés, la qual cosa retarda qualsevol possible decisió sobre les indemnitzacions. El criteri del lletrat és que este moviment resulta coherent, ja que la gestió autonòmica de la crisi està sent analitzada en profunditat en seu penal i serà eixa instrucció la que delimite quines actuacions poden considerar-se negligents o insuficients.
Resposta del Govern central i estratègia processal
Per part del Govern central, el Ministeri ha respost a la reclamació requerint documentació detallada sobre les circumstàncies de cada afectat. Esta petició d’informació individualitzada implica que cada una de les 418 reclamacions presentades per al voltant de 160 famílies haurà d’acompanyar-se de proves específiques sobre els danys patits, tant en persones com en béns. Es tracta d’un pas habitual en esta mena de procediments, amb el qual l’Administració busca concretar la relació entre els fets, l’actuació dels organismes públics i les conseqüències per a cada damnificat.
No obstant això, per a evitar que els dos expedients seguisquen ritmes distints i es generen resolucions contradictòries, ha sigut la pròpia representació legal de les víctimes la que ha sol·licitat la paralització de la tramitació davant l’Executiu central. El motiu no és tant esperar al resultat del procediment penal com coordinar-lo amb la suspensió demanada per la Generalitat Valenciana, de manera que cap de les dos reclamacions administratives avanç de manera descompassada.
La reclamació patrimonial presentada s’estructura en 418 sol·licituds individuals que agrupen unes 160 famílies. Entre elles figuren dotze famílies especialment castigades per la tragèdia, que van perdre a sis persones en les riuades. A més d’estes pèrdues humanes, l’escrit arreplega un important volum de danys morals, que constituïxen la part principal de la reclamació, juntament amb perjuís físics i materials. Aquest component moral és clau en la quantificació global de la reclamació patrimonial.
En l’apartat de danys personals s’inclouen 15 lesionats de distinta consideració, mentres que en el capítol material es detallen desperfectes en 107 vivendes, 102 vehicles i 12 empreses. Estes dades reflectixen l’abast de la catàstrofe en lHorta Sud, on la inundació no sols va provocar víctimes mortals, sinó també greus conseqüències en el patrimoni de les famílies i en l’activitat econòmica local. La reclamació patrimonial pretén cobrir precisament eixos danys que, en la seua majoria, no formen part de l’objecte del procés penal.
La via administrativa i la seua relació amb el procés penal
La reclamació patrimonial és un procediment administratiu a través del qual els ciutadans poden exigir a les administracions públiques la reparació dels danys patits quan consideren que estos es deuen a una actuació incorrecta o insuficient dels poders públics. En este cas, es reclama a la Generalitat Valenciana i a l’Estat, de manera conjunta i solidària, el pagament de 58 milions d’euros, de manera que qualsevol de les dos administracions podria veure’s obligada a assumir la totalitat de la quantia si es declarara la seua responsabilitat.
L’advocat de l’associació recorda que el jutjat de Catarroja instruïx un procés penal centrat en presumptes homicidis i lesions per imprudència, és a dir, en la possible responsabilitat penal de càrrecs o responsables públics per la gestió de l’emergència. En canvi, la reclamació administrativa s’orienta als danys físics, morals i materials que en molts casos queden fora de l’abast de la causa penal. L’estratègia jurídica passa per utilitzar les conclusions de la instrucció penal per a reforçar la reclamació patrimonial, ja que els fets que es declaren acreditats pel jutjat tindran un pes rellevant a l’hora d’exigir responsabilitats a les administracions.
La reclamació es dirigx de manera solidària tant contra l’Administració autonòmica com contra l’estatal, si bé la defensa de les víctimes admet dubtes sobre el grau d’implicació que els tribunals puguen atribuir a l’Estat. Fins ara, l’Administració central no apareix assenyalada en el procés penal, la qual cosa podria influir en com es repartixen les eventuals responsabilitats en la via administrativa.
Quant als terminis, el lletrat no descarta que el procediment de responsabilitat patrimonial poguera arribar a resoldre’s fins i tot abans que la via penal. No obstant això, la seua experiència amb altres grans sinistres li porta a assenyalar que les administracions solen apurar al màxim els temps, en part perquè estos processos a penes els suposen costos directes. Esperança i incertesa coexisteixen per a les famílies. Com a exemple, recorda que després de la tragèdia de Biescas l’acord sobre les indemnitzacions es va aconseguir sol dies abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictara la seua resolució definitiva. En este context, les famílies de lHorta Sud afronten ara una espera prolongada a la qual se suma la incertesa sobre com es fixarà finalment la responsabilitat de cada administració implicada.
