La ruptura de Vox amb el PP trau del Consell al vicepresident i els consellers d’Agricultura i Justícia
VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
La decisió anunciada pel líder de Vox, Santiago Abascal, que dimitiran dels seus càrrecs els vicepresidents de quatre comunitats autònomes, entre ells la Comunitat Valenciana, i que passaran en estes autonomies de governar en coalició a exercir una oposició «lleial i contundent», deixa fora del Consell al vicepresident primer i conseller de Cultura, Vicente Barrera, i als titulars d’Agricultura, José Luis Aguirre, i Justícia, Elisa Núñez.
D’esta forma, Barrera, Aguirre i Elisa Núñez –els cessaments de la qual ja són oficials en haver sigut publicats al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV)– deixen el Consell i, es dona la circumstància que, amb aquesta decisió, els tres es queden també sense poder exercir representació política en la càmera valenciana perquè els consellers no són diputats autonòmics a Les Corts.
Per tant, l’únic càrrec institucional que mantindria la formació d’Abascal a la Comunitat Valenciana seria la Presidència del parlament, que exercix Llanos Massó, segona autoritat en l’autonomia, i que té acta de diputada.
El ja exvicepresident Barrera, al costat d’Abascal mentre realitzava el pronunciament públic, havia assegurat aquest dijous al matí que el seu càrrec era «del partit» i faria el que Vox considerara. Esta jornada precisament s’ha celebrat sessió de control al president Carlos Mazón a Les Corts, amb qui Barrera s’ha fet una abraçada, en el qual ha sigut el seu últim ple.
També Llanos Massó garantia que el seu partit seria «lleial» als seus votants i no volia especular sobre una possible ruptura del pacte de govern amb el PP a la Comunitat Valenciana fins a la reunió de la vesprada, on s’ha acabat materialitzant. Amb posterioritat, Massó ha reposteat el missatge de Vox amb la intervenció d’Abascal amb l’anunci de l’eixida dels executius autonòmics on governaven amb el PP.
UN ANY I UN MES
El PP i Vox van anunciar el 13 de juny del 2023 que havien aconseguit un preacord per a formar un govern de coalició a la Comunitat Valenciana després de les eleccions del 28 de maig, pel qual la formació d’Abascal assumia la Vicepresidència primera de la Generalitat, també amb les competències de Cultura, així com la Conselleria d’Agricultura i la de Justícia, Interior i Governació.
Entre crítiques de l’oposició per la rapidesa en la qual s’havia arribat a l’acord, en el moment del pacte –en el qual el PP va posar com a línia roja que no estiguera inclòs el que va ser candidat a la Presidència de la Generalitat per Vox, Carlos Flores, condemnat per violència psicològica a la seua ex-dona i que va encapçalar finalment la llista al Congrés per València– ambdues formacions es comprometien a dotar a la Comunitat Valenciana d’un govern «estable i fort», que ha durat poc més d’un any.
El pacte de govern arreplegava 50 punts i cinc línies bàsiques «a fi de preservar la llibertat, el desenvolupament econòmic, la protecció de la sanitat pública i els serveis socials, la defensa dels senyals d’identitat pròpies i la protecció de les famílies».
L’acord va arribar després d’unes eleccions autonòmiques en les quals el PPCV va ser la força més votada amb el 35,37 per cent dels vots i 40 diputats, mentre Vox va aconseguir el 12,41% de suports i 13 escons. Els dos partits sumen així la majoria suficient de 50 parlamentaris.
Abans de la compareixença d’Abascal, el president de la Generalitat i líder del PPCV, Carlos Mazón, garantia que el Partit Popular seguirà «liderant el canvi» a la Comunitat Valenciana «sens dubte» i «en qualsevol cas», així com que té la convicció, l’obligació i la il·lusió de fer-ho i «ningú» li va a «desviar» d’això: «Vaig a fer tot el possible i anem a fer tot el possible per seguir governant per a tots».
CINC LLEIS
En este temps de govern de coalició, PP i Vox han pogut traure avant cinc lleis que plantejaven com a objectiu del primer any de legislatura: les de Concòrdia i Transparència i Incompatibilitats, que han arribat després de l’aprovació de les de Llibertat educativa, À Punt i Antifrau.
Precisament este dijous el ple de les Corts ha aprovat definitivament la Llei de Concòrdia, que substitueix a la de Memòria Democràtica, amb el rebuig de l’oposició: els diputats del PSPV han alçat cartells amb el lema ‘Veritat, justícia i reparació’ i els de Compromís han alçat llibres relacionats amb la memòria democràtica.
En enguany, els principals desencontres entre ambdues formacions han girat entorn de qüestions com la violència masclista; el reconeixement de l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; el suport al col·lectiu LGTBI o, en aquest últim cas, el vistiplau del PP al repartiment de menors migrants no acompanyats per les autonomies per a alleujar la càrrega de Canàries, plantejat pel Govern central.
De fet, l’última polèmica va tenir lloc la passada setmana quan la Generalitat Valenciana, a través de la portaveu del Consell i de la Conselleria d’Igualtat, que dirigixen el PP, va anunciar que tornava a canviar el nom d’un curs impartit per l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (Ivaspe) a policies locals i es dirà «violència contra la dona» i no «violència intrafamiliar», que era el que havia posat el departament de Justícia, dirigit per Elisa Núñez.
