A punt de complir-se un any de la DANA del 29 d’octubre de 2024, l’alcalde de Paiporta, Vicent Císcar, sosté que la lliçó principal és clara: els avisos d’emergència han de funcionar per a evitar una tragèdia similar. Defén també consolidar les infraestructures amb millores que augmenten la resiliència, però situa l’alerta primerenca com a ferramenta decisiva, com s’ha vist estos dies amb Es-Alert emetent avisos amb hores d’antelació.
La riuada va convertir a Paiporta en zona zero. Segons el balanç que maneja el consistori, va haver-hi 46 morts en la localitat i altres deu veïns van morir en municipis pròxims. El desbordament va sorprendre perquè en la població el registre de pluja va ser de zero litres, una dada que il·lustra com l’aigua acumulada en la conca pot desencadenar una avinguda extrema sense precipitació local.
Crònica d’una riuada
El 29-O, a les 12.20, el 112 va avisar que el barranc de Poio podia portar un cabal de 264 metres cúbics per segon. Es van activar les mesures habituals: tallar accessos al llit, retirar cotxes i vigilar l’evolució. A les 17.30, el barranc portava ja l’aigua prevista i poc després va començar a passar per damunt dels ponts. La situació es va accelerar: l’aigua va aconseguir l’altura de les rodes en zones pròximes i va començar a entrar en vivendes. Mentres es protegia famílies i s’advertia a comerços perquè extremaren precaucions, el nivell va continuar creixent.
En tot just una hora, el barranc va pujar deu metres. Cap a les set de la vesprada el panorama era caòtic: enfront de l’Ajuntament, als peus del Pedrís, l’aigua va aconseguir 3,5 metres i es va estendre pels carrers, movent vehicles i trencant mobiliari i tancaments. Els danys van ser generalitzats.
El 100% de la superfície urbana, industrial i residencial va quedar afectada. El recompte municipal inclou 800 fanals danyats i 13.000 vehicles que va caldre traure de garatges i carrers. Les plantes baixes van patir colps i anegamientos; pràcticament cap vivenda es va deslliurar de desperfectes en la part inferior.
El colp emocional encara pes. La població viu amb una mescla de prudència i temor cada vegada que s’anuncien pluges. En l’última alerta, molts veïns van retirar els cotxes dels garatges com a mesura preventiva. Al mateix temps, existix una necessitat de passar pàgina, sense oblidar als qui van perdre a familiars.
Reconstrucció i gestió del dia després
Císcar reclama al Govern central que permeta augmentar la plantilla municipal per a gestionar la reconstrucció. Amb les ajudes rebudes, que sumen 201 milions d’euros, l’Ajuntament afronta expedients i obres per un volum equivalent a deu vegades el seu pressupost ordinari, una càrrega difícil d’assumir amb els mateixos recursos humans.
Els treballs ja estan en marxa. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer consolida talussos i actua en el barranc, mentres el Ministeri de Transports reconstruïx ponts i la passarel·la arrasada per la riuada. Són actuacions complexes i, per tant, lentes. L’alcalde dibuixa un horitzó de sis o set anys per a completar la recuperació, que inclou reurbanitzar carrers i substituir 15 quilòmetres de desguassos, entre altres intervencions.
De cara al futur, el risc d’un altre episodi extrem depén d’un clima que genera esdeveniments cada vegada més difícils de preveure, segons advertix el regidor. Per això insistix en una doble línia de treball: reforçar les infraestructures existents amb millores que facen al municipi més resistent i assegurar que els avisos arriben a temps. Quan l’alerta funciona amb suficient antelació, com estos dies amb Es-Alert, la ciutadania pot preparar-se, moure vehicles i protegir-se millor, reduint danys i riscos personals.
