La comissionada del Govern d’Espanya per a la reconstrucció després de la dana, Zulima Pérez, ha insistit este dijous a Mislata que la planificació i la retirada d’espècies invasores com les canyes en els caus i barrancs correspon a la Generalitat i als ajuntaments, no a la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ), i ha reclamat més lleialtat al Consell en l’exercici d’estes competències.
En declaracions als periodistes a Mislata (València), durant la presentació dels programes EDIL DANA a càrrec del ministre d’Hisenda, Arcadi España, Pérez ha qualificat les peticions de diversos ajuntaments, de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i del mateix Consell com ‘una deslleialtat absoluta, perquè la CHJ no té competència per a la retirada de canyes’.
Les demandes a la CHJ
Així s’ha pronunciat la comissionada sobre les sol·licituds d’alguns municipis afectats per la dana i de la FVMP. Estes administracions han demanat a la CHJ que execute actuacions de conservació, manteniment, neteja, retirada de vegetació i acondicionament de barrancs i rambles.
Segons ha matisat Pérez, estes tasques no formen part de les funcions pròpies de la Confederación Hidrográfica del Júcar segons la normativa vigent. Per això ha insistit que la Generalitat ha d’assumir la planificació i el control de les espècies invasores, i que els municipis han de fer-se càrrec del manteniment dels trams urbans.
Per la seua banda, el ministre d’Hisenda ha valorat que la faena de la CHJ rep el reconeixement de molts ajuntaments. Al mateix temps ha demanat que cada institució assumisca les seues obligacions i les exercisca amb ‘menys soroll, més faena i més col·laboració‘.
‘El que hem de fer les administracions és fer la nostra faena i que cada qual, en l’àmbit de les seues competències, les execute i les finance’, ha remarcat España.
Crida a la lleialtat institucional
La comissionada del Govern ha recordat que, segons la normativa, ‘no tot el que és cauce és competència de la CHJ. En este cas, tant la planificació com la retirada d’espècies invasores és una competència de la Generalitat i, per tant, de la Conselleria de Medio Ambiente’.
En esta línia, ha reclamat ‘lleialtat’ a la Generalitat i ha advertit: ‘Li demanem que no faça el mateix que va fer el dia de la dana i que exercisca les seues competències, perquè els valencians necessitem un govern que es faça responsable dels problemes’.
Sobre els trams urbans dels caus, Pérez ha explicat que la competència del manteniment i la neteja correspon als ajuntaments. Respecte al risc d’incendis en estes barrancs, també ha remarcat que la prevenció i l’extinció són responsabilitat municipal.
‘Els ajuntaments de més de 20.000 habitants la tenen directament i la competència dels de menys la tenen les diputacions provincials, sense perjudici de la que té la Generalitat’, ha detallat.
Pérez ha assenyalat igualment que la CHJ assumix la neteja de caus i barrancs ‘sempre i quan afecte el flux del riu’. Això implica actuacions puntuals quan la vegetació o els sediments poden alterar el curs de l’aigua i incrementar el risc d’inundacions.
Taxes per actuacions en barrancs
Pel que fa a les taxes de 67 euros que la CHJ cobra a la Generalitat per autoritzar cada actuació en barrancs de la zona afectada per la dana, fet que ha avançat el diari Las Provincias, Pérez ha justificat que ‘són un instrument normal entre les administracions públiques, existixen en moltes coses’.
Segons ha considerat la comissionada, estes quantitats tenen un impacte reduït en comparació amb el conjunt d’actuacions de la Confederación Hidrográfica del Júcar. ‘Posar l’accent en una cosa així, que és irrisòria en relació amb tota la faena que s’està realitzant en la Confederación, no és el més important’, ha conclòs.
