L’Audiència de València recolza la decisió de la jutge instructora de no agrupar les acusacions particulars i populars en la causa penal oberta per la gestió de la dana. Alhora, revoca l’obligació que imposava a possibles acusacions populars futures a personar-se sota la representació processal i direcció lletrada d’alguna de les ja personades.
En un acte de la secció segona, els magistrats assenyalen que, en abstracte, les acusacions populars podrien arribar a agrupar-se en una o diverses acusacions, però rebutgen la fórmula concreta defesa en el recurs per la Fiscalia i les parts adherides. Amb això, el tribunal manté el criteri actual de la instructora: no hi haurà agrupació en este moment de la investigació, al no haver-se acreditat que la multiplicitat de parts estiga causant dilacions indegudes.
El passat 4 de juliol, la jutgessa de Catarroja va decidir no agrupar després que la defensa de la exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada en la causa, ho sol·licitara. En aquell acte, la instructora va raonar que resultava, en les seues paraules, ‘clarament inviable atribuir a la representació lletrada de Podemos, primera de les acusacions populars personades, la representació de les restants, és absolutament impossible de realitzar’.
La magistrada va estendre eixe criteri a les acusacions particulars perquè, segons va argumentar, ‘suposaria traslladar a una representació les preguntes de la resta i limitaria el dret de defensa, sense que es garantisca la major brevetat en la pràctica de les declaracions, atés que haurien d’assumir les preguntes de les acusacions agrupades’. En la pràctica, mantindre separades a les parts permet que cada una sostinga la seua estratègia i formule les seues preguntes sense condicionants de coordinació, encara que complica la logística de les vistes i la calendarización de diligències.
Un procés amb nombroses parts
En el procediment, dirigit pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, estan personades una quinzena d’acusacions populars —entre partits com Podemos, Vox, PSPV-PSOE, Ciutadans i Compromís, a més de sindicats i associacions— i una vintena d’acusacions particulars de familiars de víctimes i associacions d’afectats. Precisament eixe volum de parts va motivar el debat sobre una eventual agrupació per a agilitzar la instrucció. L’Audiència, no obstant això, resol que no procedix agrupar les particulars en esta fase inicial, al no constatar-se les dilacions al·legades.
La revocació sobre la personació futura implica que, si d’ara en avant compareixen noves acusacions populars, no estaran obligades a fer-ho sota el paraigua processal d’una ja personada. Eixa correcció reforça la llibertat d’elecció de representació i evita conflictes d’interessos entre col·lectius amb objectius processals distints.
Altres pronunciaments de la sala
En un altre acte, la secció segona rebutja la pretensió de l’acusació popular exercida pel partit Valors d’imputar formalment a un testimoni: el cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez. El tribunal desestima eixa sol·licitud i manté la seua condició de testimoni.
En una tercera resolució, la sala també desestima el recurs de l’acusació exercida per Vox i rebutja que la instructora haja de citar a declarar a nou enginyers i arquitectes que van comparéixer en la comissió d’investigació del Senat sobre la dana. Amb això, l’Audiència recolza el criteri de la instructora sobre la pertinència d’ampliacions de testificals en esta etapa de la investigació.
En conjunt, les decisions de l’Audiència ordenen la tramitació d’una causa complexa, preserven el dret de defensa de cada part i descarten, de moment, canvis organitzatius que no es recolzen en un risc provat de dilacions.
