L’Audiència també condemna a José Salinas i absol als altres dos acusats en el procediment: García-Fuster i Santón
VALÈNCIA, 30 (EUROPA PRESS)
L’exvicealcalde de València amb el PP i mà dreta de la morta Rita Barberá, Alfonso Grau, ha sigut condemnat a quatre anys i mig de presó per la peça A de el cas Imelsa, relacionada amb un finançament irregular en les campanyes electorals del PP de València el 2007 i 2011 a través de donacions i pagaments d’empreses.
Així, Grau, que durant el procediment es va definir com una «víctima», ha sigut condemnat a esta pena de presó per un delicte de malversació de cabals públics amb la circumstància atenuant de dilacions indegudes. A més, estarà inhabilitat durant nou anys per a ocupació o càrrec públic i haurà d’indemnitzar a l’Ajuntament amb un total de 388.150 euros, tal com es desprèn de la resolució de la secció segona de l’Audiència Provincial de Valencia.
Així mateix, a Grau –per a qui Fiscalia reclamava nou anys i dos mesos de presó per malversació, suborn i falsedat documental– se li ha condemnat per un delicte continuat de suborn amb l’atenuant analògic de dilacions indegudes al pagament d’una multa de cinc milions d’euros i a dos anys de suspensió d’ocupació o càrrec públic.
Per la seua banda, a l’exdirector de la Fundació Turisme València, José Salinas se li ha imposat una pena de quatre anys de presó com a cooperador necessari d’un delicte de malversació i se li han fixat huit anys d’inhabilitació. També haurà d’indemnitzar al consistori, conjunta i solidàriament amb Grau, en un total de 210.000 euros.
Els altres dos acusats en aquesta peça, l’exedil i exresponsable del Centre d’Estratègies i Desenvolupament (CEyD), Juan Eduardo Santón, i l’exsecretària del PP en l’Ajuntament Mari Carmen García-Fuster, han sigut absolts per falta de proves, tal com es desprèn de la resolució que és recurrible davant del Tribunal Suprem en cassació.
GRAU «VA DESVIAR FONS»
El tribunal considera provat que Grau, condemnat el 2022 a nou mesos de presó per acceptar rellotges d’alta gamma per part d’un empresari que va subscriure 16 contractes amb l’Ajuntament entre 2006 i 2015, va desviar fons de la Fundació Turisme (FTVBC) i de l’Associació Centre d’Estratègies i Desenvolupament, entitats que rebien aportacions econòmiques del consistori, per a sufragar despeses generades per la campanya electoral municipal del PP del 2007.
La FTVBC, entitat de caràcter privat finançada amb aportacions municipals i destinada a la promoció turística de la ciutat de València, va abonar almenys 210.000 euros l’empresa que gestionava la campanya electoral per al PP, Laterne Product Council (LPC), segons contempla l’Audiència.
De la mateixa manera, CEyD, dedicada al desenvolupament econòmic, cultural, social i tecnològic de València i finançada majoritàriament amb diners municipals, va pagar 178.150 euros a la mateixa empresa. La sentència manté que aquests pagaments es van efectuar per decisió d’Alfonso Grau –investigat també en el conegut com a cas Azud– i que José Salinas va col·laborar en l’execució dels mateixos.
La resolució també considera provat LPC va rebre aportacions de diverses empreses contractistes amb el Consistori que es van dedicar a sufragar despeses de les activitats de la campanya electoral del PP del 2007 i que es van efectuar sota l’aparença de pagaments per prestacions que realment no s’havien realitzat.
Els empresaris van fer estos pagaments per a «significar-se davant dels qui podien continuar sent responsables del govern municipal» a fi de «recolzar que la candidatura del Partit Popular continuara governant (…) i poder, així, beneficiar-se en el futur d’un tracte favorable per part de l’Ajuntament, de les empreses públiques municipals i de qualssevol altres entitats en les decisions de les quals pogueren intervenir els governants municipals», segons detalla la sentència.
El tribunal ha dictaminat que els pagaments es van fer a petició d’Alfonso Grau, «qui es va prevaldre de la posició que ocupava com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament per a aconseguir aportacions econòmiques de les empreses que mantenien relacions econòmiques amb la Corporació Local per imports rellevants o que podien tenir interès a poder accedir a contractar amb l’Ajuntament».
En tot cas, ho van fer –prosseguix la Sala– «en atenció a la posició de poder que ell ocupava i a la capacitat que podia haver desplegat o podia en el futur desplegar per a poder influir en la contractació municipal».
Segons la secció segona de l’Audiència de Valencia, en esta acció, «com menys va col·laborar en la comissió dels fets» el llavors director gerent de FTVBC, doncs va autoritzar els pagaments i «no cal plantejar com a hipòtesi raonable» que ho fera «per error o enganyat», sinó que la seua col·laboració va ser «necessàriament conscient de la seua finalitat».
CAMPAÑA DEL 2011
No obstant això, el tribunal diferix dels fets acusatoris en la campanya de 2011. Entén que no hi ha una prova evident de l’origen dels fons utilitzats pel PP per a sufragar les despeses electorals. «La prova existent i analitzada no permet descartar que les factures analitzades es correspongueren amb treballs efectivament realitzats», precisen els magistrats.
Així, encara que el pagament de despeses electorals amb els saldos del compte del grup municipal popular es van efectuar «al marge de la comptabilitat del PP i amb incompliment de les exigències de la legislació sobre finançament de partits polítics i de la legislació electoral», els fets, quan es van cometre, no eren constitutius del delicte de finançament il·legal, afig el Tribunal.
En este cas, a diferència de l’any 2007, no s’ha comptat amb testimoni de treballadors que oferiren informació que permetera afirmar que els pagaments no es corresponien amb treball algun. El 2007 es comptava amb informació addicional que permetia excloure els dubtes racionals: hi havia un testimoni incriminatori –Jesús Gordillo, exasesor de Grau–, documentació que atribuïa a empreses aportacions concretes a finançar la campanya i testimonio de treballadors que corroboraven la hipòtesi que les factures existents o els pagaments efectuats tenien la fi il·lícita afirmada per les acusacions. En el present cas, en canvi, la prova existent no permet descartar que les factures analitzades es correspongueren amb treballs efectivament realitzats.
