Carlos Espí va tornar a agitar un partit i a decidir-lo des de la banqueta. El davanter va firmar un doblet en la recta final del 2-0 davant l’Esportiu Alabés i va confirmar un tret que ja definix la seua trajectòria en el primer equip: els seus deu gols en lliga amb el Llevant han arribat com a suplent, una producció que li ha donat punts clau a l’equip en moments de màxima tensió.
L’ariet va entrar en el minut 58 i va desembossar la trobada amb dos rematades en els minuts 88 i 97, una seqüència que evidencia el seu instint en els trams finals, quan les defenses acumulen desgast i apareixen espais. El triomf alimenta les opcions del Llevant en la baralla per la permanència i reforça la idea que la presència d’Espí des de la banqueta condiciona la gestió dels partits.
El seu 2026 ja havia arrancat amb la mateixa firma. En el Sánchez-Pizjuán, davant el Sevilla, va eixir en el 65 i va marcar el 0-2 dotze minuts després. Aquell va ser el seu primer tant del curs i ara, amb tres, és el tercer màxim golejador de l’equip, una xifra que guanya valor per la quantitat de minuts reduïts amb els quals sol comptar.
Un revulsiu amb efecte immediat
Esta temporada ha participat en tretze partits de LaLiga EA Sports i només va ser titular en un, el del 18 de febrer davant el Vila-real en el Ciutat de València, trobada que va completar sense marcar. El patró suggerix que el seu rendiment es dispara quan entra amb el dol madur: ataca l’àrea amb frescor, es perfila bé en els metres finals i aprofita errors provocats per la fatiga rival. Eixa lectura explica per què les seues aparicions en segones parts solen canviar el ritme del joc.
El club també ha recolzat la seua progressió. Esta setmana es va activar l’ampliació automàtica del seu contracte fins a 2028, després de complir una sèrie de fites esportives, un moviment que consolida l’aposta per un davanter jove que ja està oferint solucions immediates i punts en el primer equip.
Espí va debutar en el tram final del curs 23-24 en Segona i el seu primer gol va arribar al maig de 2024, també eixint des de la banqueta. Va ser en el seu segon partit amb el primer equip, enfront del Alcorcón, quan va marcar en el minut 65 només quatre minuts després d’entrar. En eixa temporada va firmar sis punts, diversos d’ells determinants en fases del campionat que van desembocar en l’ascens: va veure porta com a suplent davant el Eldense, tant a casa com a domicili; contra el Màlaga; amb un doblet enfront del Burgos; i davant el Reial Saragossa.
Amb Julián Calero únicament va ser titular una vegada en tota la passada campanya, contra el CD Mirandés en el Ciutat de València, just després que la graderia corejara ‘Calero, saca Espí’ en el partit anterior. Aquell dia no va marcar, un contrast que va acabar per reforçar la seua etiqueta de recurs d’impacte per a trencar partits tancats.
En la Copa del Rei ha disputat tres partits i esta temporada va anotar dos gols a l’Orihuela a domicili, en eixa ocasió sí com a titular. En lliga, en canvi, el seu paper ha sigut distint: amb tres dianes en el present campionat i un nou doblet que val tres punts, consolida el seu perfil d’agitador des de la banqueta i es convertix en una peça clau per al pla de supervivència del Llevant
