Reunix més de 140 imatges que posen a dialogar el treball d’estes dues creadores que van viure amb un segle de diferència
VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), en col·laboració amb la National Portrait Gallery de Londres, acull la primera mostra conjunta de les obres de Julia Margaret Cameron (1815-1879) i Francesca Woodman (1958-1981), les «grans» pioneres de la fotografia i dos de les creadores «més significatives» de la història de l’art.
‘Francesca Woodman i Julia Margaret Cameron: retrats per a somiar’ –que es podrà visitar des de hui dijous fins al 20 d’octubre–, s’ha presentat en el museu valencià i ha comptat amb la presència de la directora adjunta, Sonia Martínez, i la conservadora de fotografia de la National Portrait Gallery de Londres, Geòrgia Atienza. La comissària Marta Lenky no ha pogut assistir.
L’exposició, que reunix per primera vegada les seues obres, es va mostrar entre març i juny en la National Portrait Gallery, en el Regne Unit, i s’exhibix ara a Espanya, en l’IVAM, «més de 140 fotografies d’època procedents sobretot de rellevants museus internacionals com el Victoria and Albert Museum, de Londres; el National Science and Mitjana Museum, de Bradford o l’Ashmolean Museum, d’Oxford i també de col·leccionistes privats», ha apuntat Martínez.
Inclou al voltant de 100 obres de Woodman i 40 de Cameron, que abasten tota la carrera d’ambdues fotògrafes, que van viure i van treballar amb un segle de diferència.
«La seua obra dista entre si d’al voltant de 100 anys. Elles van viure en dos segles diferents, però l’important i el singular d’esta mostra és que posa a dialogar el treball d’ambdues», ha indicat al mateix temps que ha incidit que la mostra no cerca posar el focus en el biogràfic sinó que «posa a dialogar el treball d’ambdues dos».
D’esta manera, la directora adjunta del museu valencià ha assegurat que, amb aquesta mostra, –amb la qual l’IVAM deixa actualitzades totes les seues sales fins al cap d’estiu–, es pretén «desafiar» l’enfocament biogràfic que ha sigut sempre predominant.
«FUGIR DE LA PERFECCIÓ TÈCNICA»
En este sentit, ha assenyalat que les obres de Woodman i Cameron parteixen de diversos punts en comú com la importància que li donen al mitjà fotogràfic, que és «fonamental» per a elles, i les similituds en «certes temàtiques i inquietuds personals».
Així, ha destacat que les seues fotografies «no registren la realitat, sinó que proposen imatges escenificades, elaborades en les quals entra en joc la imaginació, la intuïció, però també l’intel·lecte, a més de la investigació material i formal». «Fugen també ambdues dos d’esta perfecció tècnica», ha subratllat Martínez.
Per la seua banda, la conservadora de fotografia de la National Portrait Gallery de Londres ha destacat la importància dins de la història de l’art d’aquestes fotògrafes a les quals considera com a «grans pioneres que en la seua època no van ser reconegudes».
En esta línia, ha explicat que les dues fotògrafes van treballar «molt intensament» durant un període «molt curt» en el qual produïxen «molta obra».
Sobre Julia Margaret Cameron ha indicat que va ser una fotògrafa britànica, autodidacta que va començar a fer fotografies durant els últims quinze anys de la seua vida en un moment on «el mitjà fotogràfic era un mitjà molt emergent i on els homes dominaven l’espai».
Mentre que Francesca Woodman va ser una fotògrafa americana que va estudiar en l’Escola d’Art i que va treballar de manera molt intensa durant nou anys. «Comença quan té tretze anys fins als vint-i-dos, quan es lleva la vida», ha subratllat.
