El que va començar com una manera de conéixer gent nova es va convertir en una comunitat de dones que lligen, pensen i s’acompanyen. Llum Club va nàixer a l’agost de l’any passat a València i, des de llavors, ha transcendit la pura discussió literària per a obrir converses sobre experiències personals i feminisme que sorgixen dels propis llibres.
‘Vaig pujar un vídeo en xarxes socials per a promocionar-lo i es va fer viral. Va començar sent un club mixt, però només s’unien dones. A més, només llegim a autores, per la qual cosa les converses que es van crear eren molt nostres i jo no volia que canviara eixe ambient, així que el club de lectura es va tancar només per a xiques’, explica la creadora, Cristina Hurtado. La decisió va consolidar un entorn còmode i recognoscible per a les assistents, que troben en la lectura d’autores un espill pròxim i un punt de partida comuna.
Les sessions se celebren assegudes en cercle, amb el llibre a les cames, i congreguen a dones d’entre 18 i 60 anys en la llibreria La Primera, a Ciutat Vella, un espai impulsat per Julia Carrasco que visibilitza a editorials independents. Eixe marc afavorix el descobriment de veus distintes i una conversa pausada que connecta textos amb vivències.
Un cercle de confiança
Núria va acudir per primera vegada després de veure un vídeo en TikTok i es va enganxar amb la lectura de ‘Supersaurio’, de Meryem El Mehdati: ‘un llibre sobre precarietat laboral d’una xica jove amb el qual totes ens sentim superidentificadas’. D’eixa xarrada van aflorar històries personals sobre menyspreu en el treball per ser dones jóvens; compartir-les va permetre reconéixer patrons, alleujar la càrrega i posar nom a situacions quotidianes que, sovint, es viuen en soledat.
El nom del club reforça eixa idea de calor compartida. ‘El club es diu Llum (llum en castellà) perquè volia que fora una cosa pròpia i característic de València i perquè eixa llum expressa el sentiment que hi ha en les xarrades’, compte Cristina, que ix de cada sessió amb una sensació ‘inexplicable’ de felicitat: ‘És com pensar enlaire durant l’hora que estem juntes, ens sentim molt abrigallades’. En una altra lectura, ‘Les nostres mares’, de Gemma Ruiz Palà, va aparéixer el concepte del ‘clan de la cicatriu’, una unió sostinguda per l’empatia i la sororitat: ‘Això és el que sent jo amb cada trobada, som un clan’.
Adriana resumix l’efecte d’eixe clima: ‘Quan estem en el club, comentes vivències personals i t’adones que no estàs sola, que el que vius no és una cosa individual, sinó estructural. Ens passa a totes i això et fa sentir molt compresa’. Ella i Paula van començar com a assistents i hui ajuden a coordinar, malgrat la ‘síndrome de la impostora‘ que recorden haver sentit al principi: ‘Sempre està la por al desconegut i penses: jo què he d’aportar? Però és un espai segur on pots parlar amb llibertat més enllà dels llibres’.
Més enllà dels llibres i el 8M
Les lectures obrin portes per a conversar sobre cures, relacions i violències subtils. ‘El llibre ‘Menjaràs flors’ ha donat peu al fet que bastants xiques comptaren experiències d’assetjament que han viscut amb exparelles’, apunta Nuria. No és teràpia, però sí un lloc d’escolta on la paraula literària ajuda a ordenar allò que costa comptar i a reconéixer que no es tracta de casos aïllats.
Este març, amb motiu del 8M, el club treballa sota el lema ‘El personal és polític‘ i llegirà ‘Kim Ji-young, nascuda en 1982’. A més, Cristina ha preparat la sessió ‘Escriptores: de l’anonimat a la veu pròpia’, un recorregut per la història de les autores des del segle XVIII fins hui: ‘Parlarem d’autores que van publicar en l’anonimat o baix pseudònim, de les quals van escriure des dels màrgens, de les quals van trencar amb el que s’establix i de com, a poc a poc, les dones van anar conquistant una veu pròpia dins del cànon literari’. Moltes participants, ja amigues, acudiran juntes a la manifestació del 8M, estenent a l’espai públic la xarxa que tixen en cada trobada.
El projecte no es queda en la reunió mensual. Llum voices ha portat a la llibreria a autores com Bibiana Collado i Llana Corujo per a conversar amb les lectores; Llum talks dona el micròfon a les pròpies participants per a compartir temes que els interessen; Llum library impulsa l’intercanvi de llibres per a fer la lectura més accessible, i Llum culture proposa eixides conjuntes a exposicions o al cinema. Totes les activitats són gratuïtes i reforcen el sentit de pertinença al ‘clan’.
En paraules d’Adriana, ‘S’ha generat un vincle més enllà del club, som una comunitat de dones que llegim només a dones; és una manera de visibilitzar i conéixer a autores que són meravelloses i que potser no tenen el mateix renom o visibilitat que ells’. La conseqüència directa és doble: s’amplia el focus sobre escriptores que mereixen més lectors i, al mateix temps, es consolida una xarxa de suport que persistix quan es tanca el llibre.
