La crema d’una falla al·legòrica al vi de Rioja ha posat el punt final a un intens cap de setmana de difusió de la cultura valenciana a Logronyo, en el qual milers de persones han seguit de prop mascletaes, desfilades de falleres i recreacions de moros i cristians.
Més de tres mil valencians, integrats en 220 comissions falleres, han viatjat fins a la capital de La Rioja per a participar en les activitats organitzades per l’associació Fallers pel món, que treballa per a portar les tradicions de València a diferents comunitats autònomes. Esta cita a Logronyo se suma a les accions que ja han desenrotllat en una dotzena de províncies espanyoles, la qual cosa mostra la continuïtat d’un projecte que busca bastir ponts culturals dins del país.
Al llarg del cap de setmana, la presència d’estos grups fallers ha omplit de color i so els carrers logroñesas. Els assistents han pogut contemplar els vestits tradicionals, la música de banda i l’ambient festiu que acompanya sempre a les falles, en un context distint a l’habitual de València i la seua àrea metropolitana. La ciutat s’ha convertit, de manera temporal, en un aparador dels costums valencians, des de les desfilades fins als actes pirotècnics.
Una nit de foc i pólvora
En la nit de clausura, diversos milers de logroñeses s’han concentrat en els voltants del parc de l’Ebre per a presenciar l’encesa de la falla de La Rioja. Amb música de xaranga valenciana per a acompanyar l’espera, el públic ha assumit amb paciència el retard sobre l’horari previst, un aspecte que per als organitzadors forma part de la pròpia dinàmica d’esta mena d’actes.
Un dels membres de l’organització explicava que este marge de temps és habitual en les cremàs falleres, ja que es requerix coordinar correctament els preparatius, els dispositius de seguretat i el moment exacte de calar foc al monument. Segons relatava, a València estan acostumats a estos ritmes, mentres que per a una ciutat que no celebra falles de manera regular pot resultar més cridaner.
Una vegada encés el monument principal, s’ha donat pas a una xicoteta mascletà. Malgrat la seua grandària reduïda respecte a les grans mascletaes valencianes, l’espectacle de pólvora ha sigut suficient per a arrancar els aplaudiments de la multitud. El baluern dels petards, l’olor de pólvora i la vibració en l’ambient han servit com a introducció al moment més simbòlic de la nit.
Tot seguit, la gran figura o ninot, que representava a un home amb un got de vi recolzat sobre una cuba, ha començat a cremar. Esta imatge unia dos elements molt arrelats en cada territori: d’una banda, la tradició del vi de Rioja com a emblema de la regió, i per un altre, el foc com a símbol central de la identitat fallera. Mentres les flames consumien l’estructura, molts dels valencians presents no han pogut contindre l’emoció.
Per a bona part d’ells, el foc no és només un efecte visual, sinó una expressió de la seua cultura i de la manera en què cada any s’acomiaden dels monuments que han creat. Eixa mescla d’alegria per la festa compartida i de melancolia pel que es crema s’ha deixat sentir també a Logronyo, encara que es tractara d’un escenari distint al del seu lloc d’origen.
El president de Fallers pel món, José Amores, ha subratllat que el que tracten de transmetre en iniciatives com esta és precisament eixa emoció lligada a la seua cultura. Ha destacat que durant els dies que han passat a Logronyo s’han sentit molt a gust i que la resposta ha superat les seues expectatives, fins al punt de considerar l’experiència un èxit tant per a l’organització com per a la ciutat amfitriona.
Amores ha assenyalat que el tracte rebut per part dels logroñeses ha sigut especialment càlid. Segons ha relatat, moltes persones s’han acostat a agrair-los la seua presència i a mostrar-los el seu interés per les activitats desenrotllades, des de les desfilades i exhibicions fins als actes de foc i pólvora. Al seu juí, eixa reacció confirma que l’objectiu de donar a conéixer la cultura de València s’ha complit.
El responsable de l’associació ha insistit que les tradicions valencianes són molt més que cremar un monument i llançar uns quants coets. Darrere de cada acte hi ha mesos de treball de les comissions falleres, una vida associativa intensa i un entramat de costums que abasten la música, la indumentària, la gastronomia i la convivència veïnal. Portar una part de tot això a altres ciutats permet mostrar eixa dimensió més completa.
Mirant al futur, Amores ha assegurat que des de l’endemà de la clausura començaran a preparar la pròxima edició d’esta iniciativa itinerant. Encara que no ha revelat encara en quin lloc se celebrarà, ha deixat clar que la intenció de Fallers pel món és mantindre viu este projecte i continuar portant la cultura fallera a nous destins dins d’Espanya, reforçant així el coneixement mutu entre territoris a través de la festa.
