María José Catalá, primera alcaldessa de València a vestir de fallera a l’Ofrena

María José Catalá s’ha convertit en la primera alcaldessa de València a vestir de fallera per a l’Ofrena. Per a participar en l’homenatge floral a la Mare de Déu, ha utilitzat el mateix vestit que ja va lluir l’any 2022 quan ja va desfilar, com a regidora en l’oposició. En aquella ocasió, segons informen fonts d’Alcaldia de l’Ajuntament, “va estrenar un gipó negre confeccionat per Amparo Fabra amb un domàs de seda de Compañía de la Seda”.

Per a desfilar en l’Ofrena de 2025 com a presidenta nata de la Junta Central Fallera, Catalá ha portat una peça amb “un gran valor sentimental per a ella”: una mantellina chantilly negra brodada, que va ser un regal de la seua iaia.

L’adreç que va lluir és “un ram amb pedra verda oliva de Swarovski de Santamaría que va ser restaurat per Carmen i Elena, abans del tancament de la tenda d’esta històrica saga d’orfebres valencians, ja que va ser creat pel seu pare fa més de 50 anys. Este conjunt ha sigut completat amb un collaret de perles de set voltes d’Art Antic”, afigen les mateixes fonts municipals.

Les pintes de Flor d’Aigua són un regal de tots els seus companys en l’Ajuntament de València pel seu últim aniversari este mateix mes de març i porten l’escut de la ciutat. Tot este conjunt s’ha completat amb unes sabates de solepiell amb tela de la falda. El pentinat va ser realitzat per Carles Ruiz i el maquillatge a càrrec d’Àlex Jordán.

Abans que Catalá han sigut alcaldesses de València Clementina Ródenas (PSPV-PSOE, 1989-1991) i Rita Barberá (PP, 1991-2015).

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.