María José Catalá, primera alcaldessa de València a vestir de fallera a l’Ofrena

María José Catalá s’ha convertit en la primera alcaldessa de València a vestir de fallera per a l’Ofrena. Per a participar en l’homenatge floral a la Mare de Déu, ha utilitzat el mateix vestit que ja va lluir l’any 2022 quan ja va desfilar, com a regidora en l’oposició. En aquella ocasió, segons informen fonts d’Alcaldia de l’Ajuntament, “va estrenar un gipó negre confeccionat per Amparo Fabra amb un domàs de seda de Compañía de la Seda”.

Per a desfilar en l’Ofrena de 2025 com a presidenta nata de la Junta Central Fallera, Catalá ha portat una peça amb “un gran valor sentimental per a ella”: una mantellina chantilly negra brodada, que va ser un regal de la seua iaia.

L’adreç que va lluir és “un ram amb pedra verda oliva de Swarovski de Santamaría que va ser restaurat per Carmen i Elena, abans del tancament de la tenda d’esta històrica saga d’orfebres valencians, ja que va ser creat pel seu pare fa més de 50 anys. Este conjunt ha sigut completat amb un collaret de perles de set voltes d’Art Antic”, afigen les mateixes fonts municipals.

Les pintes de Flor d’Aigua són un regal de tots els seus companys en l’Ajuntament de València pel seu últim aniversari este mateix mes de març i porten l’escut de la ciutat. Tot este conjunt s’ha completat amb unes sabates de solepiell amb tela de la falda. El pentinat va ser realitzat per Carles Ruiz i el maquillatge a càrrec d’Àlex Jordán.

Abans que Catalá han sigut alcaldesses de València Clementina Ródenas (PSPV-PSOE, 1989-1991) i Rita Barberá (PP, 1991-2015).

Últimes notícies

L’Hydra HM Hospitales s’imposa en la regata llarga ORC A2 del Trofeu SM la Reina 2026

L’Hydra HM Hospitales ha conquerit la prova Offshore ORC A2 del XXVII Trofeu SM la Reina - XXXVIII Copa Almirante Marcial Sánchez-Barcaíztegui després de completar les 162 milles fins a Eivissa i tornar a València en 30:44:55 temps compensat. El Ziving i l’M10, tots dos del RCN València, han completat el podi abans de l’inici de les proves costaneres Inshore.

Gustavo Dudamel ajorna els concerts de juliol a València i Alacant pel terratrémol a Veneçuela

Gustavo Dudamel ha ajornat els concerts previstos al juliol a València, Alacant i altres ciutats dEspanya amb la Orquesta Sinfónica Nacional Juvenil de Venezuela arran del greu terratrémol que ha colpejat el seu país. El Palau de la Música i Ibermúsica han expressat la seua solidaritat i han anunciat que treballen per reprogramar la gira quan siga possible.

Morant promet demanar perdó a les víctimes de la dana si arriba a la Presidència

Diana Morant assegura que, si és presidenta de la Generalitat, demanarà perdó a les víctimes de la dana i les rebrà al Palau. La líder del PSPV acusa el Govern actual de faltar al respecte a les famílies afectades.

Anselmi aposta per un Elx valent que pense sempre en guanyar

El nou entrenador de l Elx, Martín Anselmi, ha explicat que vol un equip valent, agressiu i protagonista, centrat en pensar a guanyar i mantindre la identitat de joc actual.

Un ciberpederasta enganya més de 20 menors durant una dècada fins a ser detingut a Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut a Alacant un ciberdepredador sexual en sèrie acusat de 36 delictes contra la llibertat sexual de més de vint menors de 16 anys al llarg d’una dècada, amb més de 200 dispositius d’emmagatzematge intervinguts.

Sis detinguts per una trentena de robatoris en gasolineres, comerços i vivendes a València i Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut sis persones vinculades a una trentena de robatoris amb força en gasolineres, comerços i vivendes a les províncies de València i Alacant, i quatre d'elles han ingressat en presó.

Com protegir els ulls davant l’eclipsi solar del 12 d’agost

Mirar directament l’eclipsi solar del 12 d’agost sense filtres homologats pot causar lesions irreversibles en la retina. Els òptics de la Comunitat Valenciana expliquen quines ulleres són segures i com utilitzar-les.

Un jaguar bate rècords al Brasil i obliga a repensar la protecció de grans felins

El jaguar Gaspar, monitoritzat per científics bascos, alacantins i brasilers, ha recorregut més de 2.100 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia, un desplaçament inusualment llarg que posa en dubte que les àrees protegides actuals siguen suficients per a grans carnívors.