Carlos Mazón va anunciar en el Debat sobre l’estat de la Comunitat que impulsarà el canvi de la llei reguladora de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i una reforma de l’Estatut d’Autonomia perquè l’organisme passe a denominar-se Acadèmia de la Llengua Valenciana. L’objectiu, segons va defendre, és blindar eixa denominació i delimitar el paper de la institució normativa.
A més, va avançar una futura llei de Senyes d’identitat Valenciana per a protegir i promocionar les singularitats del territori. Les dos iniciatives s’emmarquen en una agenda política que pretén reforçar la projecció del valencià i ordenar el marc competencial en matèria lingüística.
Reforma legal i estatutària
L’operació requerix dos vies: d’una banda, modificar la llei específica de l’AVL; per un altre, tocar l’Estatut, que fixa el rang de l’acadèmia com a institució estatutària. Eixe itinerari obri un període de tramitació parlamentària, debat i votació que definirà l’abast final del canvi, des de la denominació fins a la descripció de funcions.
Mazón va justificar la reforma al·legant que l’acadèmia ha d’ajustar-se a l’esperit que va motivar la seua creació i mantindre de manera estable la referència a la llengua valenciana. En el seu plantejament, es tracta de delimitar el perímetre d’actuació per a evitar ambigüitats i dotar de claredat a les decisions normatives.
Va recordar que l’AVL va nàixer en 1998 com a màxima autoritat estatutària per a vetlar pel valencià i per a oferir un espai compartit que allunyara un conflicte que, al seu juí, havia sigut pertorbador i estèril. Amb este antecedent, el Consell sosté que la nova etapa ha de reafirmar eixa missió inicial.
El president va censurar la gestió de l’anterior govern del Botànic, al qual atribuïx l’aprovació de criteris lingüístics aliens al que es disposa per la pròpia AVL. Al seu entendre, en eixos anys es va produir una deriva i les resolucions de l’acadèmia no van ser observades per totes les institucions de la Generalitat, la qual cosa hauria debilitat la presència i la defensa del valencià com a llengua pròpia.
En este context, el Consell planteja que el canvi no qüestiona els propòsits fundacionals de l’AVL, sinó la realitat en què, segons Mazón, s’ha convertit. La reforma pretén corregir desajustaments, recuperar coherència entre els criteris de l’acadèmia i la pràctica administrativa i reforçar l’autoritat de la institució.
La llei de Senyes d’identitat Valenciana es concep com un complement d’eixe paquet, amb l’ambició de protegir i promocionar trets culturals i lingüístics considerats propis. L’Executiu autonòmic el presenta com una via per a donar estabilitat a les polítiques d’identitat i per a garantir que les decisions de l’acadèmia tinguen un encaix clar en el conjunt de l’administració.
