El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va qualificar de bastant absurd l’intent de dividir entre ‘persones de llei‘ i ‘fatxes‘ arran de l’ús del terme ‘genocidi‘ per a referir-se al que ocorre a Gaza. Va rebutjar eixe reduccionisme i va defendre que la seua posició és clara: evitar etiquetes que bloquegen el debat i centrar el focus en la fi de la violència.
En un acte en el Palau de la Generalitat, se li va preguntar per la seua postura davant la utilització del terme ‘genocidi‘, ocupat per algunes persones del Partit Popular i rebutjat per unes altres. Mazón va sostindre que, igual que el rei, considera que es tracta d’una massacre i va subratllar que és necessari treballar entre tots perquè acabe al més prompte possible. Amb eixa elecció de paraules, va tractar de desplaçar la discussió de la pugna semàntica al consens sobre una eixida immediata.
Debat semàntic i polarització
El xoc sobre el vocabulari ha alimentat desqualificacions creuades, amb pretensions d’atorgar el marxamo de ‘persones de llei‘ a qui opta per ‘genocidi‘ i el retret de ‘fatxes‘ a qui no el fa. Mazón va censurar eixa lectura binària perquè, al seu juí, no contribuïx en absolut i només endurix posicions. En insistir en una definició com a ‘massacre‘, va buscar un terreny comú des del qual exigir el cessament de la violència i mantindre oberts els canals de diàleg institucional i social.
El president va remarcar que totes les administracions i forces polítiques han de llançar un missatge compartit perquè la situació acabe com més prompte millor. Eixe objectiu, va afirmar, requerix coordinar esforços i rebaixar la confrontació discursiva per a centrar la conversa pública en com frenar el sofriment.
Preguntat per la Global Sumud Flotilla, va assenyalar que no li consta informació sobre quants valencians participen. Va remetre a la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, competent en esta matèria, i va precisar que no se’ls ha traslladat cap dada al respecte.