Un recent estudi de la Universitat de Drexel, en els Estats Units, ha fet caure el mite de què les plantes ajuden a millorar la qualitat de l’aire dels espais interiors. Segons els seus autors, les plantes ajuden a decorar els espais d’una casa o d’oficines, però quan es tracta de millorar la qualitat de l’aire la ventilació natural supera a les plantes.
Michael Waring, professor d’Ingenyeria Arquitentònica i Ambiental de la Facultat de Drexel i autor del nou estudi, assegura que «les plantes són genials, però en realitat no netegen l’aire interior el prou ràpid per a tindre un efecte en la qualitat de l’aire de sa casa o oficina».
L’estudi, publicat al Journal of Exposure Science and Environmental Epidemiology, va repassar les investigacions fetes durant dècades sobre la millora de l’aire de les plantes en espais interiors i va arribar a la conclusió de què «este va ser un error comú durant molt de temps».
La NASA i la purificació de les plantes
El mite creat al voltant de la millora de la qualitat de l’aire de les plantes va náixer en 1989 quan la NASA, en la busca per trobar noves maneres per a netejar l’aire en les estacions espacials, va declarar que les plantes podrien utilitzar-se per a eliminar de l’aire substàncies químiques que causen càncer.
Es va col·locar una planta en una càmera hermètica, moltes voltes amb un volum d’un metre cúbic o més menut, a on es va injectar un únic component volàtil orgànic i es va rastrejar la seua descomposició al llarg del curs de moltes hores o dies.
Però el problema d’este experiment, i altres similars, és que es van fer en una càmera hermètica en un laboratori, en un ambient que tenia poc en comú amb una oficina o casa.
Cau el mite…
Els càlculs fets per la NASA i altres estudis posteriors van mostrar una reducció en la concentració de compostos orgànics volàtils. Però Waring i el seu equip van utilitzar un mètode totalment diferent del de la NASA per a quantificar la qualitat de l’aire sent este molt més adequat en un entorn normal, des d’una perspectiva d’enginyeria ambiental.
D’esta manera, segons els càlculs de Waring, es necessitarien entre 10 i 1.000 plantes per metre quadrat d’espai per a competir amb la capacitat de neteja de l’aire del sistema de ventilació d’un edifici o respecte a un parell de finestres obertes en una casa.
«Este és certament un exemple de com les troballes científiques poden ser d’enganyoses o malinterpretades amb el temps», reconeix Waring. «Però també és un gran exemple de com la investigació científica hauria de reexaminar i qüestionar estes troballes científiques per a aproximar-se a la veritat bàsica del que realment està passant al nostre voltant».
