Històrica denúncia de vora 11.000 científics de tot el món contra la crisi climàtica

La manifestació dels estudiants contra el canvi climàtic al seu pas pel carrer Pelai de Barcelona

Manifestació d’estudiants contra el canvi climàtic | A.L.

 

El món de la ciència ha dit prou davant de la passivitat de les grans potències mundials a l’hora d’afrontar la crisi climàtica. En este sentit, vora 11.000 científics de tot el món signen un article en la revista ‘BioScience’ este dimarts a on demanen als líders polítics que apliquen mesures urgents i efectives per tal de frenar esta situació de «patiment» del planeta i dels seus habitants. Este article és històric, ja que mai abans la ciència s’havia mostrat tan unida per a denunciar el canvi climàtic.

 

«Els científics tenen l’obligació moral d’alertar davant de qualsevol amenaça; i el planeta afronta una emergència climàtica clara i inequívoca», afirmen els científics en el text, preparat per dotzenes d’especialistes i recolzat per un gruix molt important de la comunitat científica internacional amb científics de 153 països.

 

«La crisi climàtica està estretament vinculada al consum excessiu de l’estil de vida ric», afirmen els signants en l’article analitzant amb dades i gràfiques les xifres alarmants dels últims 40 anys, apel·lant directament als polítics i a la societat en general, ja que els viatges en avió o l’ús del petroli són fonts molt contaminants per la gran quantitat de CO2 que s’emet.  

 

Protestes a Berlín contra el canvi climàtic

Protestes en Berlín contra el canvi climàtic | EFE

 

40 anys de la Cimera Mundial del Clima de Ginebra

L’article s’ha publicat en una data clau, ja que, més allà de la greu situació climàtica que requerix accions immediates, enguany se celebren 40 anys de la Conferència Mundial del Clima celebrada en Ginebra (Suïssa). Aquell 1979 es va acordar que s’havien detectat greus canvis en el clima que obligaven als països a actuar.

 

«40 anys després, les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan encara creixent ràpidament», afirma el text, afirmant que és «necessari un increment immens dels esforços a gran escala per tal de conservar la biosfera de manera que s’evite un gran patiment a causa de la crisi climàtica». L’article destaca l’estancament en algunes mesures, en un context en què, precisament, els Estats Units ja han anunciat la seua retirada de l’Acord de París de l’any 2015.

 

Dades alarmants els últims mesos

Este manifest arriba just en un moment en què s’estan registrant les pitjors dades de contaminació i de qualitat de l’aire. De fet, l’any 2018, les emissions de gasos d’efecte hivernacle van arribar al seu màxim històric i enguany no anem pel bon camí. L’article compta amb signants de gran renom internacional, com ara Thomas Newson, de la Universitat de Sidney, o William J. Ripple, de la Universitat d’Oregon.  

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Futur esperançador per a la rosseta amb rècord de cries i recuperació d’aiguamolls

L'espècie més amenaçada d'Europa encadena rècords de parelles reproductores i cries gràcies a la restauració d'aiguamolls mediterranis. A Espanya passa de 33 femelles en 2019 a 172 a la fi de 2025, encara que seguix en risc.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez, i revalida el títol de 2025. Monestir de Poblet i Na Jordana han completat el podi.

Dos detinguts a Madrid per intentar segrestar un empresari en una furgoneta rumb a Petrer

La Policia Nacional ha detingut a dos hòmens després d'intentar segrestar un empresari per a llevar-li les claus de les seues criptomonedes. La furgoneta tenia com a destí Petrer i va ser interceptada en la zona d'Atocha.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb una sàtira sobre ambició i diners

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb Redimonis. La comissió repetix el triomf reeixit en 2025 i consolida el seu lideratge amb el major pressupost de la categoria.

La potència i el ritme de la mascletà deslliguen una catarsi i llàgrimes en la plaça de l’Ajuntament

La setzena mascletà de les Falles 2026, a càrrec de Pirotècnia Mediterrani, ha combinat potència i ritme fins a emocionar a una plaça abarrotada. El tret, de 7,5 minuts i 230 quilos, ha culminat en un terratrémol que ha fet plorar a molts assistents.

408 bombers i 153 vehicles reforcen la Cremà a la província de València

El Consorci Provincial de Bombers ha activat un operatiu per a la nit de la Cremà amb 408 efectius i 153 vehicles en els municipis fallers. El pla s'ha dissenyat després d'inspeccionar 525 monuments i fixa presència en uns 300 punts segons el seu nivell de risc.

El govern de Barcala defén la gestió dels bons comercie: ‘Es va fer tot com s’havia de fer’

La portaveu Cristina Cutanda ha reivindicat la gestió municipal dels bons comercie i ha subratllat que la informació és pública. El consistori marca distància amb Facpyme mentres el PSPV-PSOE demana els expedients d'estes campanyes i dels bons gastronòmics.

Convent Jerusalem ha guanyat el primer premi de la Secció Especial de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem ha guanyat el primer premi de la Secció Especial de 2026 amb 'Redimonis', sàtira de David Sánchez Llongo. Amb 260.000 euros, la comissió repetix títol; Monestir i Na Jordana completen el podi