Històrica denúncia de vora 11.000 científics de tot el món contra la crisi climàtica

La manifestació dels estudiants contra el canvi climàtic al seu pas pel carrer Pelai de Barcelona

Manifestació d’estudiants contra el canvi climàtic | A.L.

 

El món de la ciència ha dit prou davant de la passivitat de les grans potències mundials a l’hora d’afrontar la crisi climàtica. En este sentit, vora 11.000 científics de tot el món signen un article en la revista ‘BioScience’ este dimarts a on demanen als líders polítics que apliquen mesures urgents i efectives per tal de frenar esta situació de «patiment» del planeta i dels seus habitants. Este article és històric, ja que mai abans la ciència s’havia mostrat tan unida per a denunciar el canvi climàtic.

 

«Els científics tenen l’obligació moral d’alertar davant de qualsevol amenaça; i el planeta afronta una emergència climàtica clara i inequívoca», afirmen els científics en el text, preparat per dotzenes d’especialistes i recolzat per un gruix molt important de la comunitat científica internacional amb científics de 153 països.

 

«La crisi climàtica està estretament vinculada al consum excessiu de l’estil de vida ric», afirmen els signants en l’article analitzant amb dades i gràfiques les xifres alarmants dels últims 40 anys, apel·lant directament als polítics i a la societat en general, ja que els viatges en avió o l’ús del petroli són fonts molt contaminants per la gran quantitat de CO2 que s’emet.  

 

Protestes a Berlín contra el canvi climàtic

Protestes en Berlín contra el canvi climàtic | EFE

 

40 anys de la Cimera Mundial del Clima de Ginebra

L’article s’ha publicat en una data clau, ja que, més allà de la greu situació climàtica que requerix accions immediates, enguany se celebren 40 anys de la Conferència Mundial del Clima celebrada en Ginebra (Suïssa). Aquell 1979 es va acordar que s’havien detectat greus canvis en el clima que obligaven als països a actuar.

 

«40 anys després, les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan encara creixent ràpidament», afirma el text, afirmant que és «necessari un increment immens dels esforços a gran escala per tal de conservar la biosfera de manera que s’evite un gran patiment a causa de la crisi climàtica». L’article destaca l’estancament en algunes mesures, en un context en què, precisament, els Estats Units ja han anunciat la seua retirada de l’Acord de París de l’any 2015.

 

Dades alarmants els últims mesos

Este manifest arriba just en un moment en què s’estan registrant les pitjors dades de contaminació i de qualitat de l’aire. De fet, l’any 2018, les emissions de gasos d’efecte hivernacle van arribar al seu màxim històric i enguany no anem pel bon camí. L’article compta amb signants de gran renom internacional, com ara Thomas Newson, de la Universitat de Sidney, o William J. Ripple, de la Universitat d’Oregon.  

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.