La setmana passada hi hagué una nova espenta per a arraconar el valencià. Ha sigut en les esmenes a la Llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat a on, principalment Vox, proposa suprimir el requisit lingüístic en els processos selectius per a l’accés a la funció pública per als aspirants a un lloc de treball en l’Administració valenciana, i també eliminar l’exigència que l’ús d’esta llengua figure entre les obligacions dels empleats públics en la relació de llocs de treball. Sobre eixes qüestions hi poden haver distintes formes d’aplicació, però les propostes de Vox són de supressió, a la curta o a la (no molt) llarga, del valencià de la vida pública, contradient lleis procedents del nostre Estatut i del mandat de la Constitució, que disposa que “les altres llengües espanyoles…seran objecte d’especial respecte i protecció”. Poc de respecte i gens de protecció representen eixes i altres propostes de Vox.
El partit d’extrema dreta pareix que té fixació amb esta llengua, però per a acaçar-la, perseguir-la. En la presentació dels Pressupostos de la Generalitat ja es va notar, i molt, eixa obsessió amb les retallades dràstiques als pressupostos de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i a les subvencions al foment del valencià, en general. I ara aprofundix eixa dèria amb la proposta de continuar en la via de la desaparició del valencià de l’Administració pública.
Pareix que a Vox li molesta i l’incomoda tant l’idioma propi i tradicional dels valencians, que sembla que li fa mobbing o bullying, com es diria ara. El primer terme té el significat d’‘assetjament psicològic’. També ‘assetjament laboral’. El segon té el sentit d’‘assetjament escolar’. En castellà, acoso. En la nostra llengua és assetjament o acaçament.
Este últim terme procedix del verb acaçar, que significa ‘perseguir, acorralar’, “L’encarregat l’acaçava i s’ha buscat una altra faena molt millor”, “Algunes companyes de classe l’acaçaven i ha canviat d’escola”.
En això d’acaçar una llengua d’una manera especial, Vox s’assembla al seu admirat president nord-americà, Donald Trump, que en el seu primer mandat va manar retirar el castellà dels panells informatius de la Casa Blanca. Com que Biden va ordenar reposar la informació en la segona llengua parlada en els Estats Units d’Amèrica, l’arrogant Trump ha tornat a manar que desaparega de la casa presidencial nord-americana la llengua de Jennifer López.
Vox fa pitjor. Pretén fer desaparéixer l’idioma propi i històric dels valencians, que també és la parla d’alguns destacats dirigents d’eixe partit. En una resposta a Joan Baldoví, síndic de Compromís en les Corts Valencianes, José María Llanos, síndic de Vox, li contestà en perfecte valencià de tota la vida, fins i tot li va dir que parlava en valencià millor que ell. Em va paréixer molt bé que presumira de parlar també en valencià. Però ja posat, podria fer-ho igualment en la llengua de Torreblanca, el seu poble, en les Corts i en tots els llocs, a més del castellà, òbviament.
Amb tan rica que és la diversitat de moltes classes, com la idiomàtica, ètnica, territorial, cultural, sexual, climàtica, geogràfica, plurinacional, etc., als de ment tancada els agrada únicament la uniformitat excloent, si pot ser sense matisos.
Per cert, això de ser partidaris dels aranzels propugnats per un confés no amic d’Espanya no queda massa patriòtic, veritat?
