Crònica d’un aplec

I finalment ens vam retrobar a dalt de la muntanyeta, al tercer intent després de la pandèmia i la Dana, en un Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni, que després d’allò del diumenge, no hi ha cap dubte que s’ha de treballar per donar-li una necessària continuïtat.

Vam ballar, vam jugar, però sobretot va ser una jornada reivindicativa del valencianisme social, cultural i polític del nostre país.

Més de tres-centes cinquanta persones ens vam aplegar a Betxí, a l’Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni, per a retre homenatge als pares del valencianisme actual, aquell grup de joves valencianistes liderats per Vicent Tomàs i Martí, que des de l’any 1920 fins al 1923, van mantenir encesa la flama del valencianisme en les quatre trobades a la Muntanyeta, on van debatre les diferents bases de la Declaració Valencianista redactada l’any 1918.

Les entitats Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià i l’Ajuntament de Betxí governat per Compromís, van organitzar una magnífica trobada en un paratge que recollia el simbolisme dels darrers aplecs, i la bellesa paisatgística d’un en clau meravellós i únic.

L’aplec de diumenge a la Muntanyeta va ser molt més que un acte polític, i és que des de l’organització, s’ha volgut unir la reivindicació nacional amb l’aspecte festiu i familiar. Les realitats d’aquest segle fa que la festa, la cultura i la política vagen agafades de la mà.

Una quinzena d’entitats van participar en la fira d’entitats: sindicats, editorials, partits polítics i plataformes culturals, conjuntament amb jocs infantils i les actuacions dels dolçainers de Betxí i la Muixeranga de la Plana, van omplir l’esplanada de l’ermitori. Els actes musicals van vindre de la mà de DJ Keizz i el popular Dani Miquel.

La tertúlia valencianista va girar al voltant de la llengua amb la recent commemoració del noranta aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Toni Meneu, filòleg natural de Betxí i exalcalde de la població va moderar l’acte, acompanyat de Zahia Guidoum presidenta de Decidim País Valencià, Anna Oliver presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, l’historiador Antoni Pitarch i l’escriptor Carles Fenollosa. Uns participants de luxe que van debatre sobre el diagnòstic de la llengua, dividit en tres blocs: Llengua i moviments migratoris, les llengües minoritàries i les noves tecnològics, i el reconeixement oficial del valencià.

Crec necessari extreure un missatge important arran de l’aplec de diumenge, i és la importància d’empoderar-nos com a societat amb la lluita pels drets del poble valencià i la lluita pels drets nacionals, i uns i altres sols poden ser assolits per vies democràtiques. Cal continuar treballant per allò que ja reivindicava Vicent Tomàs i Martí a principis del darrer segle: Un país amb molta més sobirania, una hisenda pròpia, aconseguir el dret civil valencià i les llibertats més elementals com a poble. Sols d’aquesta manera aconseguirem el País Valencià que volem.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.