El concepte de ‘prioritat nacional’ recollit en els pressupostos de la Generalitat de 2026 i en la llei d’acompanyament ha tornat a enfrontar els partits de Les Corts. El PP ha assegurat que es tracta d’una qüestió estrictament semàntica, mentres Vox ho presenta com una mesura de sentit comú, i PSPV i Compromís acusen el Consell d’assumir un discurs racista i xenòfob.
El PP defensa que no canvia res en les ajudes
El síndic del PP, Nando Pastor, ha afirmat que, ‘al marge de les qüestions semàntiques’ amb què es vulga enfocar la inclusió de la ‘prioritat nacional’ en la llei d’acompanyament, al seu grup estan ‘tranquils’ i convençuts que no estan fent ‘res estrany’ ni ‘perjudicant absolutament a ningú’.
Pastor ha demanat que no es faça ‘polèmica’ ni política amb esta qüestió. Segons ha dit, la oposició intenta ‘enturbiar dos molt bones notícies’ per als valencians: que en este mes de juliol s’ha aprovat la llei de pressupostos i que el pròxim divendres està previst que passe el mateix amb la llei d’acompanyament.
El dirigent popular ha sostingut que el Consell aplica ‘exactament el mateix’ criteri que ‘va inventar’ el Botànic i que també apliquen ‘grans ajuntaments socialistes’. Ha concretat que es tracta de ‘demanar empadronament, demanar arrelament’ per a concedir ajudes socials, una pràctica que, segons ha indicat, ‘ve d’antic i no varia absolutament res’.
Vox vincula la mesura al sentit comú
La portaveu d’Economia de Vox, Teresa Ramírez, ha defés que la llei d’acompanyament incorpora les principals mesures impulsades pel seu grup per a ‘reforçar la prioritat nacional, augmentar la seguretat i reduir la pressió fiscal’.
Ramírez ha assenyalat que en les ajudes públiques ‘no s’exclou ningú arbitràriament’. Ha remarcat que els recursos públics són ‘limitats i cal ordenar-los i prioritzar-los amb criteris objectius’.
En eixe sentit, ha considerat que ‘ningú pot negar-se al sentit comú’ de tindre en compte, en l’accés a les ajudes, factors com ‘els anys d’empadronament, la cotització, l’escolarització dels fills, l’edat o la situació de dependència’.
Sobre una esmena concreta de Vox que reclama que el rostre romanga descobert en espais públics com hospitals, centres educatius o espectacles, Ramírez ha subratllat que busquen primar la seguretat ciutadana davant la ‘immigració massiva i descontrolada’.
Crítiques de PSPV i Compromís
Per la seua banda, el diputat socialista José Díaz ha criticat que, ‘més que llei d’acompanyament, és llei de “t’acompanye en el sentiment”, perquè s’enterra la poca dignitat que li quedava al PP’. Segons ha advertit, els valencians es veuen arrossegats darrere d’‘eixe soterrament’ en què els populars compren el discurs ‘xenòfob i racista’ de Vox.
Díaz ha apuntat que, amb el que han pactat PP i Vox, es pretén donar rang de llei a la ‘prioritat nacional’ i que l’origen d’una persona ‘determine els seus drets’. A parer seu, això convertix la Comunitat Valenciana en ‘un laboratori de les polítiques més extremistes de la dreta’, on s’aplica ‘la separació entre ciutadans de primera i de segona’.
El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha destacat que ‘la vergonya no és que els extremistes de Vox intenten posar en les lleis tota la seua basura ideològica’, sinó que el PP ‘s’agenolle una i una altra vegada’ davant Vox per a ‘impregnar les lleis valencianes de racisme, de xenofòbia, d’odi i de retallada de drets’.
Per a Baldoví, en el debat d’esta llei es confronten dos models ‘absolutament diferents’. D’una banda, ha situat el model de ‘retallada de drets i afavorir encara més els privilegis dels rics’ que, segons ha dit, representen PP i Vox. D’altra banda, ha situat el model que reivindica Compromís, que és el de ‘tornar els drets que s’han perdut durant estos tres anys de govern’.
