L’Espanyol es va agarrar al partit fins a l’últim segon i va trobar el premi al cap del seu capità. Javi Puado va convertir en el 96′ el 2-2 definitiu davant el València en rematar una falta botada per Roberto, un desenllaç que va fer justícia a la insistència local i va deixar als de Carlos Corberán sense una victòria que havien acariciat durant molts minuts.
El xoc va nàixer a tota velocitat. Als 17 segons, Kike García va avisar amb la primera ocasió, i el València va respondre immediatament amb un tret de Rioja després de centre de Gayà. L’intercanvi de colps no va cessar: Dolan va provar amb una fuetada ajustada i, tot seguit, Danjuma va aparéixer en l’àrea xicoteta per al 0-1 en el 15 després d’un enviament des de la dreta de Rioja. Lluny d’ensorrar-se, l’Espanyol va estrényer línies, va carregar l’àrea amb Kike García com a far i va generar arribades de Edu Expósito, Puado i Cabrera. Abans del descans, el conjunt visitant fins i tot va rondar el segon.
Ritme alt i colps a pilota parada
Després de la represa, el València va refusar especular i va mostrar fermesa amb pilota, però l’Espanyol es va recompondre, va tornar a xafar àrea i va trobar un córner que va canviar el guió. En el 59, Cabrera va rematar eixe servici de cantonada per al 1-1 i va deslligar a la graderia. L’alegria, no obstant això, va durar un sospir: en el 62, Hugo Duro va guanyar el dol en l’àrea i va connectar una cabotada potent darrere l’altre córner per a retornar l’avantatge als visitants, obligant els blanc-i-blaus a remar de nou a contrarellotge.
Amb el marcador en contra, l’Espanyol va espentar amb tot i va accelerar canvis des de la banqueta a la recerca d’energia i centres laterals. Van arribar les polèmiques: els locals van demanar penal per una mà de Gayà després d’un tir de Roberto i per un possible agarrón a Edu Expósito dins de l’àrea, accions que el col·legiat no va sancionar. L’ocasió més clara la va tindre Kike García en el 77, mà a mà davant Agirrezabala que el portera va avortar per a sostindre al València.
El tram final va ser un setge sostingut de l’equip de Manolo González, que va alternar centres tancats i trets des de la frontal. Agirrezabala va volar per a buidar un tir de Puado que feia olor d’empat, preludi d’una última jugada que l’Espanyol va treballar amb paciència: falta lateral servida amb precisió per Roberto, mobilitat en l’àrea per a generar l’avantatge i cabotada del capità per al 2-2 quan el cronòmetre ja marcava el minut 96.
González demana valentia i aplaudix l’estratègia
A la sala de premsa, Manolo González va valorar que va ser el millor partit del curs del seu equip, convençut que van ser superiors i van generar prou com per a guanyar. Va subratllar que els seus jugadors van competir i van creure fins al final, i va explicar que un ritme així exigix assumir riscos en atac i en defensa, amb màrgens mínims per a l’error. Va insistir a mantindre una idea valenta i agressiva encara que no sempre s’aconseguisca lluentor en totes les jornades.
El tècnic va donar pes a l’estratègia: els dos gols periquitos van arribar a pilota parada, primer en un córner i després en una falta lateral, fruit del treball específic del cos tècnic. Sobre la seua carrera per la banda per a celebrar el punt de Puado, va admetre que va sentir que s’escapava un partit injust i que era el moment d’enganxar a l’afició. En el RCDE Stadium, 26.802 espectadors van espentar fins al final i van celebrar un punt que reforça el caràcter de l’equip després d’un partit d’alt voltatge, amb gols de Danjuma (15), Cabrera (59), Hugo Duro (62) i el definitiu de Puado (96).
