Metges de tota Espanya secunden esta setmana la seua quarta vaga setmanal de l’any
Metges de tota Espanya secunden esta setmana la seua quarta vaga setmanal de l’any davant l’absència d’avanços en la negociació amb el Ministeri de Sanitat, en un conflicte que es manté estancat i amb postures cada vegada més enfrontades entre el departament que dirigix Mónica García i els sindicats del col·lectiu.
El nou atur de les bates blanques arriba pràcticament en les mateixes condicions que l’anterior, celebrat a la fi d’abril, amb el conflicte en punt mort. El comité de vaga insistix que la situació només es resoldrà si intervé directament el president del Govern, Pedro Sánchez, una demanda a la qual s’han sumat PP i PNB, la qual cosa ha elevat el to polític de la confrontació.
Arguments de Sanitat i abast de l’estatut marc
Des del Ministeri de Sanitat, el seu responsable, Mónica García, sosté que l’estatut marc que critiquen els metges ja arreplega millores rellevants per a les seues condicions laborals. Entre elles, destaca la reducció de les guàrdies de 24 a 17 hores, amb dies de lliurança tant abans com després, així com la fixació de jornades màximes setmanals de 45 hores, tres menys que les 48 permeses per la legislació europea. Amb estes mesures, el departament defén que es rebaixa la càrrega assistencial i es millora el descans dels facultatius.
Estes disposicions formen part de l’acord aconseguit després de més de tres anys de negociació amb els sindicats que integren la taula de l’àmbit de l’estatut marc (CCOO, UGT, CSIF, Satse-FSES i Cig Saúde). Estes organitzacions compartixen la idea que la majoria de les reivindicacions del col·lectiu mèdic ja estan arreplegades en eixe document, que consideren el marc general per a ordenar les condicions laborals en el sistema sanitari públic.
No obstant això, altres demandes dels metges, com l’increment del preu de les guàrdies, la implantació de la jornada setmanal de 35 hores o canvis en el model de jubilació, queden fora de l’abast directe del Ministeri o no encaixen en una norma com l’estatut marc. En estos casos, Sanitat subratlla que es tracta de matèries de competència autonòmica o que requeririen reformes legals de major importància.
Enfront d’este plantejament, els sindicats del comité de vaga —entre ells la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics, el Sindicat Mèdic Andalús, Metges de Catalunya, l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid, el Sindicat Mèdic d’Euskadi i el Sindicat de Facultatius de Galícia Independents— mantenen com a exigència central l’aprovació d’un estatut propi per al col·lectiu mèdic. Eixa reclamació, segons subratllen, permetria blindar condicions específiques que no quedarien supeditades al marc general de la resta de categories professionals.
Els convocants també reclamen una via de negociació exclusiva amb el Ministeri de Sanitat, al marge de les organitzacions presents en la taula de l’estatut marc. Pretenen que les decisions que afecten de manera directa als metges s’acorden en un espai diferenciat, alguna cosa que, segons remarquen, encara no s’ha produït malgrat les rondes de contactes mantingudes en els últims mesos.
Intents de mediació i acusacions creuades
Al llarg de diverses reunions formals i informals, el Ministeri ha tractat de desbloquejar el conflicte proposant diferents fórmules de mediació. Entre elles, va plantejar que participaren associacions de pacients o el Fòrum de la Professió Mèdica com a tercers que ajudaren a acostar posicions. No obstant això, els convocants de la vaga van rebutjar estes vies, en considerar que podien diluir les seues demandes o restar-los capacitat de pressió.
Sanitat també va oferir crear taules de negociació específiques en l’àmbit de les comunitats autònomes, amb l’argument que moltes de les reivindicacions depenen de les conselleries regionals. Esta opció també va ser descartada pels sindicats de la vaga, que aposten per un marc estatal més vinculant i temen que un enfocament descentralitzat genere desigualtats entre territoris.
Després d’estos intents fallits, la ministra Mónica García sosté que el comité de vaga està interessat a prolongar el conflicte i que, després de diversos senyals de possible acord que no s’han concretat, l’atur s’estaria utilitzant de manera instrumental per partits de dreta, especialment el PP, amb l’objectiu de desestabilitzar al Govern. D’esta manera, el pols laboral ha derivat també en un pols polític sobre el control del relat de la crisi sanitària.
Mentrestant, els metges tornen als carrers durant tota la setmana, ja siga recolzant la vaga estatal o les convocatòries autonòmiques impulsades per les delegacions regionals dels sindicats. El seguiment de les protestes anteriors ha sigut dispar segons la font: les conselleries de Sanitat han xifrat la participació entre el 5 i el 20%, mentres que les organitzacions mèdiques eleven eixe percentatge fins al 60%, reflectint una forta discrepància a l’hora de mesurar l’impacte real dels aturs.
En alguns territoris, diversos aturs autonòmics s’han desconvocat després que els sindicats mèdics arribaren a acords amb les seues respectives conselleries en matèries de competència autonòmica, especialment en el terreny retributiu. Galícia és un dels exemples en els quals la negociació territorial ha permés frenar les mobilitzacions, almenys de manera temporal, en tancar-se compromisos concrets amb el personal facultatiu.
Situació dispar per comunitats i noves protestes
En altres comunitats el conflicte continua obert. A Madrid, el sindicat Amyts ha decidit mantindre la vaga després d’una reunió que qualifica de tala i decebedora amb la conselleria de Sanitat, en entendre que no s’han posat sobre la taula proposades suficients per a millorar les condicions laborals. La Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics també conserva les convocatòries autonòmiques a Aragó i la Comunitat Valenciana, on les negociacions no han donat fruits significatius.
Amb este escenari, les protestes se succeiran des de demà i fins al divendres en diferents punts del país. El dimecres 20 es perfila com el dia central de mobilització, amb manifestacions previstes en ciutats com Bilbao, Vigo o València, a més de diverses concentracions, entre elles l’organitzada per Amyts enfront de la seu del Ministeri de Sanitat. Estes accions busquen visibilitzar el malestar del col·lectiu i pressionar perquè es reòbriguen canals de diàleg que permeten avançar cap a un acord estable sobre les seues condicions laborals.
