Una quimioteràpia experimental que combina carboplatí i eprenetapopt ha mostrat resultats favorables en càncers de mama i d’ovari molt agressius i resistents als tractaments, segons un estudi preclínic liderat per la Universitat de València i l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva.
La investigació ha avaluat esta nova combinació en tumors de mama triple negatiu i en carcinoma serós d’ovari d’alt grau. Són dos tipus de càncer ginecològic amb poques opcions terapèutiques quan apareix resistència als fàrmacs habituals.
Segons ha informat la Universitat de València en un comunicat, la teràpia reduïx la viabilitat d’estos tumors en models preclínics. A més, els resultats suggerixen que podria convertir-se en una alternativa futura per a pacients que ja no responen a altres tractaments.
L’estudi l’ha encapçalat el grup GISAM (Unitat de Recerca en Càncer ginecològic, sarcomes i altres tumors en la dona) del departament de Fisiologia de la Universitat de València. El treball està dirigit per Begoña Pineda i José Alejandro Pérez Fidalgo i s’ha publicat en la revista ‘Frontiers in Oncology’.
Resistència a l’olaparib, un repte en càncer de mama i d’ovari
La recerca se centra en un problema creixent: la resistència a l’olaparib. Este medicament dificulta la reparació de l’ADN en les cèl·lules canceroses i és una de les principals opcions en dones amb mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2.
La resistència a l’olaparib és especialment preocupant en el càncer de mama triple negatiu i en el carcinoma serós d’ovari d’alt grau. Tots dos són tumors molt agressius i estan associats a un pitjor pronòstic. La mutació en els gens BRCA1 i BRCA2 afecta al voltant del 25 % de les dones, segons recorda l’estudi.
Begoña Pineda, professora titular del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i primera firmant de l’article, alerta de les conseqüències d’esta situació. Segons destaca, ‘la resistència no sols causa que l’olaparib perda efectivitat, sinó que també afavorix el fenomen de resistència creuada, en el qual medicaments d’altres classes igualment perden la seua efectivitat, la qual cosa limita de manera significativa les opcions terapèutiques posteriors’.
Per tot això, els investigadors han buscat noves estratègies que permeten tractar estos tumors quan la resistència ja s’ha produït. La combinació de carboplatí i eprenetapopt és una de les propostes que han analitzat en este treball.
Com funciona la combinació de carboplatí i eprenetapopt
El carboplatí és un fàrmac de quimioteràpia que impedix que el càncer active alguns dels seus gens i continue creixent. L’eprenetapopt, per la seua banda, és un medicament dissenyat per a reactivar la proteïna p53.
La proteïna p53 actua com una de les principals defenses naturals contra el càncer. Quan funciona de manera correcta, ajuda a controlar el creixement cel·lular i a eliminar cèl·lules danyades. Però la seua activitat es veu alterada quan hi ha una mutació en el gen TP53.
Segons recorda l’article, la mutació de TP53 afecta el 96 % de les pacients amb carcinoma serós d’ovari i el 60 % de les pacients amb càncer de mama triple negatiu. Per este motiu, reactivar la proteïna p53 es considera ‘una diana terapèutica important, ja que és una defensa fonamental contra el càncer’.
L’equip investigador ha demostrat que la quimioteràpia combinada produïx un efecte sinèrgic. És a dir, l’acció conjunta dels dos fàrmacs és més potent que cadascun per separat.
En els models preclínics, la combinació ha reduït la viabilitat de les cèl·lules tumorals tant en línies sensibles com en línies ja resistents. Açò és rellevant perquè indica que podria mantindre l’efecte encara que els tumors hagen desenvolupat resistència a altres medicaments.
Més col·laboracions i finançament per a impulsar la recerca
El treball ha comptat amb la col·laboració d’Incliva i del Hospital Clínic Universitari de València. També han participat el Centro Avanzado de Microbiología Aplicada de la Universitat Politècnica de València i la Facultat de Ciències de la Universidad Europea de Valencia.
A més, s’han sumat al projecte el Centro de Investigación Biomédica en Red de Cáncer (Ciberonc) i la Universidad de Ioánina, a Grècia. Esta xarxa de col·laboracions ha permés abordar la recerca des de diferents especialitats i reforçar la validació dels resultats obtinguts.
L’estudi ha sigut finançat pel Programa de subvencions de la Fundación Mutua Madrileña i per AstraZeneca España. També ha rebut donacions de l’associació Amunt Contra el Càncer, que dona suport a projectes centrats en millorar el tractament i el pronòstic de les persones amb càncer.
Es tracta encara d’un estudi preclínic, però els autors consideren que obri una via esperançadora per a futures investigacions. El següent pas serà comprovar si estos resultats es confirmen en assajos clínics amb pacients i si la combinació de carboplatí i eprenetapopt pot arribar a incorporar-se a l’arsenal terapèutic contra estos càncers tan agressius.
