La segona ona de calor d’este estiu, que va començar diumenge passat i ha finalitzat este dijous, ha deixat a Espanya 463 morts atribuïbles a causes relacionades amb les altes temperatures, 42 d’elles a la Comunitat Valenciana, segons el sistema espanyol de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo).
Este segon episodi de calor extrema ha sigut més mortal que el primer, registrat a finals de juny, quan es van estimar 333 defuncions vinculades a les temperatures elevades, 25 d’elles en territori valencià.
Dades preliminars del sistema MoMo
El sistema MoMo ha estimat que durant esta segona ona de calor s’han produït 463 morts relacionades amb l’excés de temperatura, de les quals 261 han correspost només als dos últims dies de l’episodi.
Les xifres són encara provisionals. Les autoritats han indicat que caldrà esperar aproximadament una setmana perquè estos valors es consideren més estables i s’ajusten millor a la mortalitat real observada.
En el cas de la primera ona de calor, que es va registrar del 21 al 25 de juny, el recompte provisional s’ha consolidat finalment en 333 morts a tot l’Estat, amb 25 defuncions atribuïdes a la Comunitat Valenciana.
El sistema MoMo, desenvolupat per la Unitat de Vigilància de la Mortalitat Diària del Centro Nacional de Epidemiología (CNE), dependent de l’Institut de Salut Carlos III, no arreplega defuncions reals una a una. El que fa és una projecció estadística, comparant les temperatures registrades i la mortalitat diària observada amb la mortalitat esperada per a cada període, per a detectar així la denominada ‘sobremortalitat’.
Punt àlgid de la sobremortalitat
La major ‘sobremortalitat’ d’esta segona ona de calor s’ha produït el 9 de juliol, quan s’han estimat 138 morts relacionades amb les altes temperatures. El dia anterior, 8 de juliol, el sistema va calcular 123 defuncions.
Segons expliquen des de sanitat pública, estes morts afecten sobretot les persones més vulnerables. En molts casos, la calor extrema agreuja patologies prèvies i empitjora l’estat general de salut, fins a desencadenar el desenllaç mortal.
Durant la jornada de dijous, els termòmetres han superat els 42 ºC en àmplies zones del país. Gran part del territori ha romàs sota avís per temperatures molt altes en l’últim dia de l’ona de calor, cosa que ha incrementat el risc per a la salut.
Tot Espanya, excepte Cantàbria i Astúries, ha estat sota avís per calor, amb una desena de comunitats autònomes en nivell taronja per temperatures extremes. Estos avisos indiquen una situació de risc important per a la població.
Més enllà de l’episodi d’ona de calor
A partir d’este divendres, i sobretot durant el cap de setmana, ja no es compliran de manera estricta les condicions que definixen una ona de calor, segons els criteris meteorològics. No obstant això, la calor continuarà sent molt intensa en moltes zones.
El portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo, ha advertit que, encara que l’episodi es done per tancat, ‘seguirem amb valors molt elevats’ en bona part d’Espanya. Estes temperatures continuades poden mantindre el risc per a la salut, sobretot en persones majors, malalts crònics i xiquets.
621 morts del 1 al 9 de juliol
Segons el sistema MoMo, entre l’1 i el 9 de juliol s’han registrat 621 morts a Espanya per causes vinculades a temperatures extremes. Estes xifres inclouen tant els dies de l’ona de calor com altres jornades amb valors molt alts.
El mes de juny també ha sigut especialment dur des del punt de vista sanitari. El balanç final d’este període ha sigut de 939 defuncions relacionades amb l’excés de temperatura, la qual cosa mostra l’impacte acumulat de la calor intensa en l’inici de l’estiu.
Des de l’inici del període estival que utilitza el sistema MoMo, fixat el 15 de maig, coincidint amb l’activació del pla calor del Ministeri de Sanitat, s’han comptabilitzat 1.667 morts vinculades a l’excés de temperatura a tot el país.
Este seguiment permet a les autoritats sanitàries valorar l’impacte real de la calor sobre la salut pública i ajustar les mesures de prevenció, com les recomanacions d’hidratació, la limitació d’esforços físics en les hores centrals del dia o l’atenció especial als col·lectius de risc.
