El Consell de Ministres ha aprovat de nou la senda d’estabilitat per al període 2027-2029, que suprimix el marge fiscal addicional per a les autonomies i deixa la Comunitat Valenciana sense 542 milions d’euros en estos tres anys, segons ha confirmat el Ministeri d’Hisenda.
La llei d’estabilitat pressupostària obliga el Govern a remetre una nova senda en el termini d’un mes des que les Corts la rebutgen. Esta segona proposta pot ser idèntica o incorporar canvis. En este cas, l’Executiu ha optat per repetir exactament la mateixa senda que el Congrés ja va tombar la setmana passada.
Objectius de dèficit compromesos amb Brussel·les
La senda aprovada recull els objectius de dèficit públic pactats amb Brussel·les: un dèficit del 1,8 % del PIB per a 2027, del 1,6 % per a 2028 i del 1,5 % per a 2029. Estes xifres ja figuren en el pla fiscal de mitjà termini acordat amb la Comissió Europea.
Una vegada el Congrés previsiblement torne a rebutjar la senda este pròxim dijous, continuaran vigents estos mateixos objectius globals de dèficit. La diferència clau està en el repartiment intern entre Estat i comunitats, especialment en el marge concedit a les autonomies.
La versió sotmesa a vot en la Cambra Baixa afegia una dècima de marge fiscal per a les comunitats autònomes. Açò els permetia assumir un dèficit del 0,1 % del PIB cada any entre 2027 i 2029, l’equivalent a un ‘coixí’ conjunt de 5.849 milions en el trienni.
Al caure eixe acord en el Congrés, desapareix el marge i es torna a la senda original, que establix equilibri pressupostari per a les autonomies. En la pràctica, les comunitats perden la possibilitat d’usar eixa dècima de dèficit addicional com a espai per a més despesa o menys ajustos.
Impacte per a la Comunitat Valenciana i altres territoris
Segons les xifres del Ministeri d’Hisenda, la pèrdua del marge de dèficit té un impacte desigual per territoris. La Comunitat Valenciana deixa d’ingressar 542 milions d’euros en el conjunt del període 2027-2029.
Madrid és el territori que perd més recursos, amb 1.226 milions menys en el trienni. A continuació se situen Catalunya, amb 1.202 milions, i Andalusia, amb 1.092 milions menys.
La resta de comunitats també veuen reduït el seu coixí fiscal: Castella-la Manxa es queda sense 288 milions; Castella i Lleó, sense 282; Galícia, sense 272, i Balears, sense 184 milions.
Aragó perd 172 milions; Canàries, 166; Múrcia, 152; Extremadura, 128; Astúries, 113; Cantàbria, 62, i La Rioja, 44 milions. Estes quantitats corresponen a la suma del marge del 0,1 % per a cada any del període 2027-2029.
En vespres de la nova votació en el Congrés, el ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha tornat a pressionar el principal partit de l’oposició. Este cap de setmana ha fet una crida al PP perquè reflexione sobre ‘si volen o no més recursos’ per a les comunitats autònomes que governen.
Camí obert per als pressupostos de 2027
Després de superar el tràmit del dijous en el Congrés, siga amb validació o amb un nou rebuig, el Govern ja pot presentar els pressupostos generals de l’Estat de 2027. L’Executiu ha assegurat que ho farà en els terminis habituals, malgrat que reconeix que la correlació de forces parlamentàries fa molt difícil aprovar els comptes.
Els calendaris ordinaris marcats pel Govern preveuen remetre el projecte de pressupostos al Congrés en el mes d’octubre, o un poc abans. L’objectiu és que la tramitació parlamentària concloga abans que acabe l’any i que els nous comptes puguen entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 2027.
No obstant això, la dificultat per aconseguir suports és la mateixa que ja ha impedit aprovar uns nous pressupostos en el que va de legislatura. El debat sobre la senda d’estabilitat es convertix així en un avanç del que pot passar quan arribe el torn de les pròximes comptes estatals.
