Cristina Pedroche es mulla en política i incendia les xarxes: «No m’agrada que em roben»

 

Molts famosos no es tallen ni un pèl i estan mostrant sense pudor les seues preferències polítiques davant les eleccions més polèmiques i intenses dels últims anys. Els madrilenys estan citats a les urnes el pròxim 4 de maig i, entre ells, la presentadora Cristina Pedroche, que ha revelat a qui votarà.

Cristina Pedroche votarà les esquerres

Malgrat que Cristina Pedroche, presentadora de ‘Zapeando’ i ‘Love Island’ d’Atresmedia, està vivint un dolç moment professional, ha generat una allau de crítiques per declarar públicament quines són les seues preferències polítiques: assegura que votarà les esquerres i ha aprofitat per a carregar sense pietat contra el Partit Popular.

Pedroche ha manifestat que «soc de Vallecas, què esperen que vote?». Tot i això, no ha deixat clar si votarà Podem o Más Madrid, però ha aprofitat per a fer un al·legat: «Jo vull guanyar el que guanye, però els diners que guanye i els impostos que pago vull que siguen per a la sanitat i l’educació pública».

Pedroche ha sorprés totes aquelles persones que pensen que una persona famosa no pot votar a Podem o Más Madrid. A més, la presentadora ha carregat contra les dretes i, especialment, contar el PP perquè no està disposada que «es blanquegen diners o es robe». Per este motiu, ha afirmat: «Llavors no vull que guanye el PP, ho sent, no m’agrada que ens roben i que els seguim votant».

Les seues declaracions han causat furor a Twitter, que en poques hores s’ha omplert de missatges a favor i en contra. Alguns han aplaudit la seua sinceritat i els atacs al PP, mentre que altres li han recordat casos de corrupció que esquitxen als partits d’esquerres. En tot cas, no han passat inadvertides les paraules d’una de les presentadores més cotitzades de la televisió espanyola.

Cal recordar que Cristina Pedroche prové de Vallecas, que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), juntament amb Usera i Villaverde, és un dels barris amb la renda més baixa de la Comunitat de Madrid. Tot i això, ara la presentadora viu a l’exclusiva urbanització La Finca, a Madrid, amb el xef David Muñoz. De fet, a La Finca les cases més barates ronden els 2 milions d’euros, i els xalets més cars arriben fins als 17 milions.

Atacs a Pedroche per la seua ideologia

Cristina Pedroche mai no ha amagat les seues preferències pels partits d’esquerres i és per això que ha rebut moltes crítiques. Especialment fa un any, quan després de la dolorosa pèrdua de la seua àvia, va haver d’aguantar atacs desafortunats. «Espere que hages aprés la lliçó», va manifestar un usuari de Twitter, i un altre va respondre amb ironia: «però si és una grip i amb rentar-se les mans ja està».

L’àvia de Cristina Pedroche va morir per coronavirus i, com milers de famílies a Espanya, no van poder acomiadar-se d’ella. La presentadora va assegurar que era «com si estigués vivint un malson». En aquells moments, el govern de Pedro Sánchez i Unides Podem estava sent fortament atacat per haver subestimat a la pandèmia i reaccionar tard. Per este motiu, la pèrdua de Pedroche tampoc va passar desapercebuda a les xarxes socials.

Els humils orígens de la presentadora

Cristina Pedroche sempre ha mostrat amb orgull els seus orígens humils al barri de Vallecas. Per exemple, lluint la samarreta del Rayo Vallecano, o recordant quan va treballar posant copes, d’hostessa d’esdeveniments o en una botiga de roba. 

 

El seu pare era obrer i es va quedar a l’atur, i la seua mare treballava netejant escoles. Conscient que hauria d’esforçar-se per tenir una bona vida, va estudiar Administració i Direcció d’Empreses, i posteriorment Turisme. Després va arribar el seu salt a la publicitat i a la televisió, que actualment li permeten viure una vida acomodada lluny de Vallecas.

Últimes notícies

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.

Ajudes de la Diputació de Castelló per a Soneja i Azuébar després de l’incendi forestal

La Diputació de Castelló ha activat la línia de catàstrofes del pla Diputació Respon per a ajudar Soneja i Azuébar a fer front als danys causats per l’incendi forestal originat diumenge passat.

Fins a 58 nous jutges en la Comunitat Valenciana amb les 500 places aprovades pel Govern

El Consell de Ministres ha aprovat la creació de 500 places de jutges, 58 d’elles en la Comunitat Valenciana, i 200 de fiscals, amb una ampliació rècord de la planta judicial i fiscal gràcies al nou model de tribunals d’instància.

Onze morts atribuïbles a la calor en només sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana

El sistema MoMo ha estimat onze morts atribuïbles a la calor en els primers sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana, una xifra molt inferior a les 54 defuncions del mateix període de 2025.

Cullera recupera el búnquer del Faro de la Guerra Civil i l’obrirà a visites

Cullera ha restaurat el búnquer del Faro, construït en 1938 durant la Guerra Civil, i prepara ara la seua musealització per a obrir-lo a les visites públiques.

Compromís acusa l’Ajuntament de València d’un contracte ‘a mida’ per als Bombers

Compromís assegura que l’Ajuntament de València ha adjudicat un contracte ‘a mida’ per a equipar camions de Bombers amb tabletes, amb el preu inflat i irregularitats assenyalades per l’Agència Valenciana Antifrau.

La Generalitat vol mantindre els contractes d’emergència mentre duren les seqüeles de les catàstrofes

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, reclama contractes d’emergència més àgils i flexibilitat per a ajuntaments i afectats per la dana, així com una nova alerta negra per a catàstrofes.