L’erupció cutània per pigota del mico pot afectar els ulls en el 20% dels casos

Ejemplo de shortcode con estilo
Els símptomes més comuns, a més de l'alteració de l'agudesa visual, són el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l'hora de parpellejar

La pigota del mico pot generar greus conseqüències per a la salut ocular. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’erupció cutània que es dona amb aquesta malaltia pot propagar-se en el 20% dels casos a la conjuntiva, la membrana que recobreix la part blanca de l’ull. A més, tal com recull un estudi de The Lancet , aquestes complicacions poden produir inflamació de la còrnia, anomenada queratitis.

“Això es deu al fet que la còrnia forma al costat de la conjuntiva la superfície ocular, és a dir, la primera capa de defensa de l’ull. Per aquesta relació, i a l’ésser ambdues el primer embolcall del globus ocular, moltes vegades s’afecten de manera conjunta, com és el cas de la pigota del mico”, explica el Dr. Luis Fernández-Vega Cueto-Felgueroso, de la unitat de còrnia i cristal·lí de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega. “La queratitis -afig- és una inflamació que pot derivar en molèsties oculars i també en pèrdues importants de l’agudesa visual, de fet, pot acabar en ceguesa”.

A més de les infeccions per virus, com el de la pigota símica, la queratitis pot produir-se per bacteris, fongs i protozous, sequedat ocular, irritacions per agents físics i químics (inclosos les radiacions ultraviolades i l’ús de lents de contacte) i processos al·lèrgics. Quasi sempre aquestes queratitis són superficials, perquè afecten les capes més externes de la còrnia.

Entre els símptomes més comuns, a més de l’alteració de l’agudesa visual, estan el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l’hora de parpellejar. “També solen ser habituals els ulls rojos, la picor ocular, el llagrimeig excessiu i, en moltes ocasions, la fotofòbia, és a dir, l’excés de sensibilització a la llum”, indica la Dra. Pilar Quiroga, oftalmòloga de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega.

La queratoplàstia, un tractament eficaç

Amb menys freqüència pot haver-hi afectació de capes profundes i llavors les conseqüències són més greus, arribant a ocasionar opacitats corneals permanents. Per a tractar-les, cal un trasplantament corneal denominat queratoplàstia. Aquest trasplantament pot ser lamelar, és a dir, només es trasplanta la part afectada de la còrnia (epiteli, estroma o endoteli).

“Fa uns anys, la còrnia només es podia substituir per una altra completa, trasplantant totes les seues capes. Ara, els avanços han permés que puguem substituir només les capes danyades, la qual cosa redueix dràsticament l’índex de complicacions com a rebutjos, fallades de l’empelt o glaucoma, així com el temps de recuperació visual. A més, si amb el pas dels anys ocorre una recidiva de la patologia o qualsevol altre problema, es pot substituir aqueix botó corneal per un altre nou conservant sempre l’endoteli del pacient”, assenyala el Dr. Fernández-Vega.

El diagnòstic precoç, clau per a evitar complicacions

Si no es tracta o el diagnòstic es retarda, la infecció pot generar diferents complicacions, com ara infeccions virals recurrents, inflamació crònica, reducció de la visió i, fins i tot, ceguesa.
Per això, per a detectar aquesta afecció a temps, és imprescindible acudir a l’oftalmòleg i sotmetre’s a un examen ocular amb el qual es detectarà l’extensió i l’efecte que ha causat sobre les estructures de l’ull. A més, es pot demanar una anàlisi de les llàgrimes amb la finalitat de detectar el caràcter infecciós del problema.

Últimes notícies

Els rescats més difícils ja s’han fet, però la Generalitat demana prudència per les inundacions

Els equips d’emergències han completat els rescats més complicats per les greus inundacions al sud de València i nord d’Alacant, però la Generalitat demana prudència perquè encara hi ha zones incomunicades i tres víctimes mortals.

Bernabé ressalta que la nova dana ha tingut avisos previs i millor coordinació

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha remarcat que la dana actual ha comptat amb anticipació, avisos a la població i coordinació institucional, a diferència de la de 2024, que va provocar 233 morts en la província de València.

Continuen els rescats en helicòpter i llanxa a Bellreguard, Miramar i Piles pel temporal

Els equips d’emergència continuen este dilluns a la vesprada els rescats aeris i en llanxa a Bellreguard, Miramar i Piles, incomunicats per les fortes pluges, mentre es confirmen dos morts a Oliva.

Rescatades dos pateres amb 18 migrants en aigües d’Alacant

Salvament Marítim ha rescatat este cap de setmana 18 migrants d’origen algerià en dues pateres a Alacant, quatre d’ells presumptament menors, després d’una travessia de quinze dies.

La jueza de la DANA ordena destruir les mostres d’ADN dels cadàvers identificats

La jutgessa que investiga la DANA de 2024 a Catarroja ha ordenat destruir les mostres d’ADN usades per identificar les 233 víctimes de la província de València, una vegada confirmades totes les identitats.

Una dona de 33 anys queda hospitalitzada per una ganivetada a Benicarló

Una dona de 33 anys ha resultat ferida per arma blanca a Benicarló i està ingressada amb pronòstic reservat, mentres la policia busca el presumpte agressor.

Tres morts, 145 municipis confinats i desenes de rescats per les pluges torrencials

L’episodi de fortes pluges a la Comunitat Valenciana ha deixat tres víctimes mortals, ha obligat a confinar fins a 145 municipis i ha provocat nombrosos rescats i greus incidències, sobretot a la Safor i la Marina Alta.

L’alcaldessa de Catarroja critica que l’Es-Alert no va servir durant la dana de 2024

Lorena Silvent ha explicat davant la jutgessa que els avisos Es-Alert van arribar amb el municipi ja inundat i sense informació oficial prèvia, mentres els veïns improvisaven rescats.