L’erupció cutània per pigota del mico pot afectar els ulls en el 20% dels casos

La pigota del mico pot generar greus conseqüències per a la salut ocular. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’erupció cutània que es dona amb aquesta malaltia pot propagar-se en el 20% dels casos a la conjuntiva, la membrana que recobreix la part blanca de l’ull. A més, tal com recull un estudi de The Lancet , aquestes complicacions poden produir inflamació de la còrnia, anomenada queratitis.

Això es deu al fet que la còrnia forma al costat de la conjuntiva la superfície ocular, és a dir, la primera capa de defensa de l’ull. Per aquesta relació, i a l’ésser ambdues el primer embolcall del globus ocular, moltes vegades s’afecten de manera conjunta, com és el cas de la pigota del mico”, explica el Dr. Luis Fernández-Vega Cueto-Felgueroso, de la unitat de còrnia i cristal·lí de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega. “La queratitis -afig- és una inflamació que pot derivar en molèsties oculars i també en pèrdues importants de l’agudesa visual, de fet, pot acabar en ceguesa”.

A més de les infeccions per virus, com el de la pigota símica, la queratitis pot produir-se per bacteris, fongs i protozous, sequedat ocular, irritacions per agents físics i químics (inclosos les radiacions ultraviolades i l’ús de lents de contacte) i processos al·lèrgics. Quasi sempre aquestes queratitis són superficials, perquè afecten les capes més externes de la còrnia.

Entre els símptomes més comuns, a més de l’alteració de l’agudesa visual, estan el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l’hora de parpellejar. “També solen ser habituals els ulls rojos, la picor ocular, el llagrimeig excessiu i, en moltes ocasions, la fotofòbia, és a dir, l’excés de sensibilització a la llum”, indica la Dra. Pilar Quiroga, oftalmòloga de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega.

La queratoplàstia, un tractament eficaç

Amb menys freqüència pot haver-hi afectació de capes profundes i llavors les conseqüències són més greus, arribant a ocasionar opacitats corneals permanents. Per a tractar-les, cal un trasplantament corneal denominat queratoplàstia. Aquest trasplantament pot ser lamelar, és a dir, només es trasplanta la part afectada de la còrnia (epiteli, estroma o endoteli).

Fa uns anys, la còrnia només es podia substituir per una altra completa, trasplantant totes les seues capes. Ara, els avanços han permés que puguem substituir només les capes danyades, la qual cosa redueix dràsticament l’índex de complicacions com a rebutjos, fallades de l’empelt o glaucoma, així com el temps de recuperació visual. A més, si amb el pas dels anys ocorre una recidiva de la patologia o qualsevol altre problema, es pot substituir aqueix botó corneal per un altre nou conservant sempre l’endoteli del pacient”, assenyala el Dr. Fernández-Vega.

El diagnòstic precoç, clau per a evitar complicacions

Si no es tracta o el diagnòstic es retarda, la infecció pot generar diferents complicacions, com ara infeccions virals recurrents, inflamació crònica, reducció de la visió i, fins i tot, ceguesa.
Per això, per a detectar aquesta afecció a temps, és imprescindible acudir a l’oftalmòleg i sotmetre’s a un examen ocular amb el qual es detectarà l’extensió i l’efecte que ha causat sobre les estructures de l’ull. A més, es pot demanar una anàlisi de les llàgrimes amb la finalitat de detectar el caràcter infecciós del problema.

Últimes notícies

La inscripció de Buenavida amb les Lynx és una treta administrativa i jugarà la WNBA en 2027

La inscripció d’Elena Buenavida com a jugadora actual de Minnesota Lynx respon a una treta administrativa i no implica que jugue la WNBA en 2026, ja que el pla és que s’incorpore a la franquícia en 2027 i continue mentrestant al Valencia Basket.

250.000 euros en ajuda urgent de la Generalitat per a les víctimes del terratrémol de Colòmbia

La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància ha destinat 250.000 euros a ajuda humanitària urgent a Colòmbia després del terratrémol del 10 d’agost, amb especial atenció a la infància i a la cobertura de necessitats bàsiques. La Generalitat també ha impulsat un catàleg d’organitzacions fiables per a canalitzar les donacions de manera segura.

Alerta taronja per calor extrema en onze comarques valencianes

Sanitat ha activat per a este dijous el nivell de risc taronja per calor en municipis d’onze comarques de València i Castelló, mentres Emergències manté el risc extrem d’incendis a l’interior.

Vint atesos pel dispositiu de l’eclipsi a la Comunitat Valenciana i dotze trasllats a hospitals

El dispositiu especial per l’eclipsi solar a la Comunitat Valenciana ha atés 20 persones per incidències lleus, dotze de les quals han sigut traslladades a hospitals i centres de salut. La jornada s’ha desenvolupat amb normalitat gràcies a la coordinació d’emergències i al comportament de la ciutadania.

Aemet activa més avisos per tempestes i calor extrema a l’interior de València

Aemet ha ampliat per a esta vesprada l’avís groc per pluges intenses, tempestes amb granís i ratxes molt fortes de vent a l’interior nord de València, on també s’esperen fins a 38 graus. Les alertes s’estén al sud de València i a l’interior de Castelló, i continuaran demà divendres.

L’estrena d’Iñigo Pérez amb el Villarreal arriba després de dos inicis de Lliga guanyadors

Iñigo Pérez debuta en Lliga amb el Villarreal a El Sardinero després d’haver guanyat els seus dos anteriors inicis de campionat, tots dos fora de casa amb el Rayo Vallecano.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa hàbitats protegits a la Serra d’Espadà

L’incendi declarat en juliol a la Vall d’Uixó ha cremat més de 9.500 hectàrees i ha afectat greument espais Red Natura 2000 i el Parc Natural de la Serra d’Espadà, segons SEO/BirdLife. L’entitat alerta del risc d’erosió, de la pèrdua d’hàbitats per a aus rapinyaires i forestals i reclama una recuperació basada en criteris científics.

Un estudi de la UPV desvela quan va començar a cremar la ‘Porta de l’Infern’ de Darvaza

Un equip del grup LARS-IIAMA de la UPV ha reconstruit per primera vegada la història del cràter de gas de Darvaza, a Turkmenistan, i ha quantificat que ha emés més de 900.000 tones de metà en cinc dècades. El treball situa l’inici del foc entre setembre de 1987 i febrer de 1988 i destaca este punt com una de les fonts persistents de metà més importants detectades des de satèl·lit.