Jesús Vázquez i el seu marit no han començat l’any de la millor manera. La feliç parella ha de fer front a un deute milionari amb Hisenda, concretament a una xifra pròxima als 3 milions d’euros.
Si el presentador no és capaç de solucionar esta situació, haurà de deixar en mans de l’Estat quasi la meitat de tota la seua fortuna. Cal recordar que, a demés de presentar diferents programes de rellevància en Mediaset i ser imatge promocional de diferents marques com Jazztel, el gallec també és propietari de Bopreci SL, una empresa dedicada a activitats professionals que compta amb un actiu de 6,9 milions d’euros.
Una societat suposadament inexistent
Vázquez i el seu marit consten com a administradors de la companyia des de la seua creació en 2005, fet que els posa en el punt de mira d’Hisenda, que reclama 2,8 milions d’euros al presentador després d’acusar-lo d’haver utilitzat societats fictícies, que tributaven per societats i no per l’IRPF.
La sentència afirma que «durant els anys 2006 i 2007, la citada societat Bopreci va facturar més de 4 milions d’euros a clients en concepte de servicis professionals, quan era el mateix Vázquez el que exercia com a presentador, col·laborador o com a imatge publicitària per a les marques».
Jesús Vázquez s’ha excusat de qualsevol acusació i ha assegurat que l’empresa tenia l’activitat «de vendre la imatge del demandant i que per a això era necessària una faena de crear, cultivar, mantindre i saber vendre esta imatge». L’encarregat de fer estes faenes no era una altra que el seu marit des de fa 19 anys, Roberto Cortés.
La sentència va fer cas omís de l’argument del presentador, ja que en l’empresa no hi havia cap mitjà material que poguera donar suport a la versió de Vázquez. El Tribunal establix que Bopreci no aporta res i que, fins i tot, els servicis que oferix són els mateixos que dona Jesús Vázquez per a l’entitat.
L’audiència ha determinat que «l’entitat no tenia una altra activitat que la que es feia a través del demandant, ni disposava de mitjans específicament afectes a l’exercici d’esta activitat personalíssima del demandant, de manera que la seua única justificació era l’estalvi fiscal».
