Quasi 300.000 signatures denuncien davant el Defensor del Poble la falta de conciliació

Xiqueta amb un cartell

Quasi 300.000 signatures denuncien davant el Defensor del Poble la falta de conciliació |

L’Associació Jo No Renuncie, del Club de Malasmadres, ha registrat aquest divendres una queixa davant el Defensor del Poble per falta de mesures de conciliació i ha entregat 294.000 signatures de la seua campanya ‘Els xiquets i les xiquetes no es cuiden sols’, que demana baixes laborals per a mares o pares de menors amb Covid.

L’associació, que presideix Laura Baena, ha demanat des del començament de la pandèmia dos mesures principals: baixes laborals per a pares o mares de xiquets contagiats per Covid o en quarantena per contacte estret, i teletreball per imperatiu legal en els casos en què siga possible.

Sota el lema Això no és conciliar, l’associació va decidir recollir signatures a través de Change.org —una iniciativa que encara està activa— amb la qual van acabar portant a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, les seues reclamacions en aquest sentit.

«No podíem ni imaginar-nos que dos anys després aquesta petició continuaria sent de màxima actualitat, de màxima necessitat per a les famílies, ni que el Govern continuaria desoint les nostres peticions«, ha lamentat la presidenta de l’entitat i del Club de Malasmadres, Laura Baena.

Ara, l’associació ha decidit recórrer al Defensor del Poble per a demanar-li que inicie «les pertinents gestions davant el Govern per a garantir la conciliació de les famílies espanyoles, que porten dos anys en l’oblit».
Al costat de la queixa, Laura Baena ha entregat les prop de 300.000 signatures recollides en la plataforma Change.org on l’organització va llançar una campanya el maig de 2020 sota el lema ‘Els xiquets i les xiquetes no es cuiden solos’.

 

Espanya «a la cua»

 

Baena ha explicat que volen «continuar sumant signatures per a portar-les al Govern» i que aquest «veja que la falta de conciliació és un problema d’Estat«. «Ja ho era abans de la pandèmia, però el covid ha vingut a rematar la situació: no és possible tindre fills i filles a Espanya, no hi ha cap mena d’ajuda», ha assenyalat Baena.

En aquest sentit, ha denunciat que «Espanya està a la cua» en aquesta matèria, ja que és un dels pocs països que «no contempla ni baixes ni ajudes econòmiques«.

L’associació ha recordat l’estudi que va realitzar durant la pandèmia, presentat el febrer de 2021, sobre les conseqüències que havia tingut el covid en el pla laboral per a les dones. Aquest treball, ha apuntat l’entitat, «va constatar que una de cada quatre dones ha renunciat a tot o part del seu treball per a afrontar les cures dels seus familiars, ja siga agafant excedències, dies de vacances o directament deixant el treball«.

 

 

Des de l’Associació Jo No Renuncie proposen

 

  • Baixes laborals per a les mares i pares de menors que es troben contagiats de Covid o en quarantena per contacte estret, extensives als i les autònomes.
  • Teletreball per imperatiu legal (com a excepció, donada l’actual situació d’emergència), en els casos en què siga possible, quan les circumstàncies familiars del treballador o treballadora així ho exigisquen. Encara que no és la situació ideal per a cap família, el teletreball ha permés a moltes dones no renunciar al seu treball ni sol·licitar una reducció de jornada sense sou.
  • Facilitar l’adaptació de jornada i la seua reducció sense pèrdua salarial, sent l’Estat qui assumisca la diferència. Quan el teletreball no fora possible, el/a treballador/a tindrà opció a adaptar la seua jornada laboral el màxim possible, sent d’obligat compliment per a l’empresa el respecte a aquest dret sense haver d’acudir a la via judicial.
  • Ajuda econòmica a les cures per a les mares i pares que treballen fora de la llar (també autònoms/as), quan ni el teletreball ni l’adaptació o reducció de jornada siguen possibles. Malasmadres demana una ajuda o subsidi per a aquestes famílies que per qualsevol circumstància han de cuidar. Per exemple, menors amb patologies prèvies que de cap manera poden acudir a classe.

1 de cada 4 dones ha renunciat al seu treball per a cuidar als seus fills

 

De les dades d’aquest estudi es desprén que una de cada quatre dones ha renunciat a tot o part del seu treball per a afrontar les cures dels seus familiars, ja siga agafant excedències, dies de vacances o directament deixant el treball.

A més, l’enquesta revela que a un 37% de dones mares se’ls ha denegat l’opció de teletreballar malgrat fer tasques compatibles amb el treball a distància.

«Des que va començar el confinament vam veure en la nostra comunitat que les mares estaven absolutament desbordades i sense suport. En el termini d’un any, el que detectem és que el cost de la pandèmia l’estan sufragant les mares, que estan renunciant a la seua jornada completa, o agafant dies i excedències sense sou o fins i tot vacances, tot amb la condició de no deixar als xiquets i xiquetes sols», ha apuntat Baena.

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.