La històrica dirigent d’ETA Belén González Peñalva «Carmen» ha mort esta matinada, víctima del càncer, a Sant Sebastià, on complia condemna en règim de presó atenuada des de 2009 per patir una malaltia incurable. Fonts de l’associació de familiars de presos d’ETA Etxerat han confirmat que González Peñalva es trobava ingressada en l’Institut Oncològic de Sant Sebastià, on ha mort als 60 anys.
Belén González Peñalva va ser membre del comando Madrid en els anys 80 i va ser designada com una de les interlocutores amb el Govern durant les converses d’Alger, en 1989, i també en les de Suïssa amb l’executiu del PP en 1999. Complia diverses condemnes que sumaven més de 700 anys de presó per atemptats comesos durant la seua participació en el comando Madrid, com el perpetrat contra un furgó de la Guàrdia Civil en la Plaça de la República Argentina, amb un mort i 17 ferits, i el segrest del financer Diego Prado i Colón de Carvajal.
També va ser condemnada per l’assassinat del coronel Vicente Romero, el seu conductor i un expert en explosius, comés el 12 de juny de 1985 a Madrid, així com per la mort de el militar Fausto Estrigas. Les forces de seguretat li vinculaven amb atemptats anteriors comeses a la fi dels anys 70 i li van situar a Madrid a principis dels 80, quan presumptament es va dedicar a desenvolupar labors d’informació i infraestructura.
Després de fugir a França en 1981 va tornar a Madrid el febrer de 1983, quan va integrar el comando que operava en la capital amb terroristes com els ara penedits Juan Manuel Soares Gamboa i José Luis Urrosolo Sistiaga, i altres històrics com José Ignacio de Juana Chaos, Inés del Riu i Estaven Esteban Nieto, entre altres. Després de la seua actuació en el comando Madrid va tornar a França i posteriorment va ser enviada a Algèria, on va formar part de la interlocució d’ETA amb el Govern, juntament amb Eugenio Etxebeste «Antxon» i Ignacio Arakama «Macario».
Després de fugir a França en 1981 va tornar a Madrid el febrer de 1983, quan va integrar el comando que operava en la capital amb terroristes com els ara penedits Juan Manuel Soares Gamboa i José Luis Urrosolo Sistiaga, i altres històrics com José Ignacio de Juana Chaos, Inés del Riu i Estaven Esteban Nieto, entre altres. Després de la seua actuació en el comando Madrid va tornar a França i posteriorment va ser enviada a Algèria, on va formar part de la interlocució d’ETA amb el Govern, juntament amb Eugenio Etxebeste «Antxon» i Ignacio Arakama «Macario».
Després de passar per diverses presons espanyoles, se li va detectar un càncer i va ser excarcerada el novembre de 2009 per a complir les seues condemnes en el seu domicili en règim de «presó atenuada» a causa de la gravetat de la seua malaltia.
