Un dels punts clau per a portar l’economia particular de manera òptima i evitar despeses desmesurades és tindre un control, quasi exhaustiu, de tot el que es carrega en el nostre compte bancari. El bo és que hui dia aquesta informació està ‘a colp de clic‘, ja que a través de l’aplicació mòbil o amb l’ordinador, podem veure l’extracte de cada despesa, el dia i on va ser emés, etc.
Això sí, pot donar-se el cas de trobar-nos amb un pagament o càrrec, l’autoria del qual desconeguem, bàsicament perquè no l’hem feta nosaltres.
En aquest supòsit, ens trobaríem davant un “càrrec no autoritzat“, que a vegades pot donar-se per un ús fraudulent de la targeta, potser a causa d’un robatori, extraviament i fins a clonació o robatori de dades. Davant aquesta situació, avisa el Banc d’Espanya, “t’interessa actuar com més prompte millor“.
Segons explica l’organisme que presideix Pablo Hernández de Cos, en cas que estiguem segurs de no reconéixer el càrrec, “cal notificar-lo a l’entitat emissora de la targeta“. Això sí, cal tindre en compte la rellevància dels terminis. És a dir, legalment l’usuari disposa de fins a 13 mesos per a fer la reclamació des de la data del deute. Però -adverteix el Banc d’Espanya- “si el càrrec és el resultat d’un ús fraudulent, cal abordar-lo com més prompte millor, per a evitar càrrecs addicionals“.
Què fer si t’arriba un pagament amb la targeta que no has autoritzat?
Patir algun tipus de robatori, estafa o qualsevol altre delicte relacionat amb les nostres targetes bancàries és relativament freqüent. Tant que existeixen protocols clars sobre com actuar en aquests casos. Cada banc defineix les seues pròpies recomanacions, però existeix una pauta clara en la qual coincideix qualsevol entitat: avisar com més prompte millor al banc perquè puguen prendre’s totes les mesures necessàries.
Per això, si veus un moviment estrany i el teu propi banc no l’ha detectat (moltes vegades la pròpia entitat ens alerta davant compres o contractacions poc freqüents o generades en altres punts geogràfics), flama immediatament per a posar-lo en coneixement de l’empresa. Així es podrà bloquejar la teua targeta i evitar nous càrrecs en el teu compte.
L’origen d’aquest ús fraudulent pot ser variat: duplicació, robatori o extraviament de la targeta són les més freqüents. A més, no oblides la possibilitat que això succeïsca en realitzar compres en línia. Existeixen webs falses que suplanten la identitat o la marca de les originals de manera que, en realitzar un pagament, els teus diners anirà a parar a les mans de tercers (i no rebràs el producte o servei abonat).
També és probable que les teues dades de pagament s’utilitzen per a realitzar nous càrrecs en el teu compte bancari.
Siga com siga el cas, el primer pas és sempre bloquejar o anul·lar la targeta: crida al teu banc per telèfon o utilitza la pròpia app per a realitzar aquest bloqueig, i comunica’t amb el departament que s’encarregue de la seguretat dels teus productes per a gestionar la incidència. La conseqüència serà que no pugues usar la teua targeta i que haja d’emetre’s una nova. Mentrestant, el normal serà que el teu banc t’oferisca opcions per a traure diners en caixers a través d’altres vies d’identificació.
A més, hauràs de reclamar al teu banc la devolució de les quantitats que hagen desaparegut del teu compte, alguna cosa que serà possible sempre que el problema partisca d’una bretxa de seguretat de la pròpia entitat.
Què passa amb els diners
A més d’evitar més càrrecs, el Banc d’Espanya explica que una vegada que es comunica a l’entitat, no és necessari “assumir cap càrrec” per les operacions no autoritzades que pogueren produir-se a partir d’aqueix moment. I és que el banc està obligat no sols a respondre, sinó també a “retornar l’import de les operacions que considere com no autoritzades al final del següent dia hàbil al de la comunicació realitzada“.
L’excepció és que considere que “són càrrecs derivats d’una actuació fraudulenta del titular de la targeta o de negligència greu de les seues obligacions“.
Precisament per això últim, apunta el Banc d’Espanya, és freqüent que en els casos en què els càrrecs es deriven d’actes de ciberdelinqüència, en els quals, fruit d’un engany, el titular s’ha entregat les claus de seguretat de la targeta a aquells que han comés el delicte, les entitats consideren que es tracta de “càrrecs formalment autoritzats“.
