Un peluquer condemnat a tres anys de presó per intentar matar a un becari en València

Un pleuquer tallant-li el monyo a un client

El condemnat li clavà unes tisores dos voltes | Pixabay

 

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de València ha condemnat a tres anys de presó pels delictes d’amenaces i homicidi intentat a un peluquer que va amenaçar de mort i li va clavar unes tisores en un muscle i un costat a un company que estava en pràctiques.

 

Els fets es van produir el 15 de febrer de l’any passat en una peluqueria de València, quan un treballador va amenaçar de mort a la víctima, que estava fent pràctiques en l’establiment, i li va dir que no tornara a treballar allí.

 

Tres dies després, el peluquer en pràctiques va tornar per a arreplegar les seues coses, però l’acusat li va insultar i va tornar a dir-li que se n’anara de la peluqueria, segons es relata en la sentència.

 

Quan la víctima eixia del local, l’agressor li va clavar dos voltes unes tisores, en el muscle esquerre i en el costat dret. El ferit va fugir i es va refugiar en un locutori pròxim, L’amo d’este local el va traslladar a un hospital, a on va rebre assistència mèdica i tractament quirúrgic.

 

Presó i indemnització

Per estos fets, a demés dels tres anys de preó, el condemnat no podrà arrimar-se ni comunicar-se amb la víctima durant cinc anys, a comptar després del compliment de la pena de presó, i haurà d’indemnitzar-li amb 2.000 euros pels danys morals i amb 900 euros pel perjuí físic que li va provocar l’agressió.

 

El Tribunal ha imposat al peluquer la mateixa pena que va sol·licitar per a ell la Fiscalia, sol·licitud a la que es va adherir l’acusació particular. La defensa va demanar inicialment la lliure absolució, però al final del juí va manifestar, com les parts acusatòries, la seua intenció de no recórrer la fallada condemnatòria. Els magistrats van dictar sentència ‘in voce’ i la van declarar ferma.

 

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.